La sípia comuna[1] o sípia europea (Sepia officinalis) és una de les espècies de sípies més grosses i més conegudes. El mantell del seu cos fa 49 cm de llargada i pesa uns 4 kg.[2] Aquestes sípies d'aigües tropicals són més petites i el seu mant rarament passa de 30 cm.[3]
Aquesta espècie és nativa del mar Mediterrani, Mar del Nord i Mar Bàltica però es creu que també n'hi ha a les costes de Sud-àfrica. Viu en llits marins de sorra i fang d'uns 200 m de fondària.[4]
La sèpia si és femella, en el centre i a cada costat, es veuen uns lòbuls de color taronja: són les glàndules nidimentàries accessòries. A continuació, hi trobem unes grans bosses nacrades: les glàndules nidimentàries. A la part posterior i dorsal, presenta un òrgan voluminós i esfèric que correspon a l'ovari. Si és mascle, observem un testicle que en surt un conducte deferent i més anterior hi ha el sac espermatofòric. Observa que l'embut es perllonga i s'eixampla en una massa que presenta a cada costat dues cavitats anomenades traus.
Reproducció
La sípia mascle amb estampat de ratlles zebra es mostra durant l'època de reproducció
La sípia assoleix la maduresa sexual entre els 14 i els 18 mesos d'edat. Durant l'època de reproducció, que es dona durant la primavera i l'estiu en aigües poc profundes, la sípia mascle mostrarà un patró de zebra en blanc i negre al seu mantell per atraure les femelles i les femelles mostraran un color gris uniforme per indicar que estan preparades per aparellar-se. Les sípies són de fertilització interna i el nombre d'ous fecundats pot oscil·lar entre 100 i 1.000. Després de la fecundació dels ous, romandran a l'oviducte de la femella entre 30 i 90 dies abans de la posta.[5] Els ous s'adhereixen a les algues, closques o altres substrats per evitar que s'allunyin i mig coberts de dipòsits de tinta per ajudar-los en el camuflatge.[6]
Referències
- ↑ Sípia a la GEC
- ↑ Reid, A., P. Jereb, & C.F.E. Roper 2005. Family Sepiidae. In: P. Jereb & C.F.E. Roper, eds. Cephalopods of the world. An annotated and illustrated catalogue of species known to date. Volume 1. Chambered nautiluses and sepioids (Nautilidae, Sepiidae, Sepiolidae, Sepiadariidae, Idiosepiidae and Spirulidae). FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. No. 4, Vol. 1. Rome, FAO. pp. 57–152.
- ↑ Roper C.F.E., M.J. Sweeney & C.E. Nauen 1984. Cephalopods of the world. Food and Agriculture Organization, Rome, Italy. Vol. 3, p. 277.
- ↑ Norman, M.D. 2000. Cephalopods: A World Guide. ConchBooks.
- ↑ ; Wiley, L«Sepia officinalis». [Consulta: 20 març 2018].
- ↑ Barratt, I., Allcock, L. «Sepia officinalis» (en anglès). UICN, 2012, 2012, pàg. e.T162664A939991. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2012-1.RLTS.T162664A939991.en [Consulta: 12 novembre 2021].
Enllaços externs
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
,_Parque_natural_de_la_Arr%C3%A1bida,_Portugal,_2020-07-21,_DD_62.jpg)
