La Síndrome de l'edifici malalt es presenta en usuaris d'edificis tancats hermèticament i que tenen la humitat i la temperatura controlats mitjançant sistemes centralitzats i tancats.
Edificis i problemàtica
Els edificis que tenen aquesta problemàtica es caracteritzen per tenir sistemes de ventilació forçada i aire condicionat, també és freqüent que tinguin estores i cortines que afavoreixen el dipòsit de partícules. Es tracta d'edificis hermèticament tancats.[1]
Factors causals
Els materials utilitzats per les fotocopiadores i impressores poden alterar l'aire interior. Per altra banda, els treballadors produeixen de manera natural diòxid de carboni i vapor d'aigua. A l'interior dels edificis es poden produir també bioaerosols perquè es queden microorganismes en suspensió a l'aire per falta de renovació d'aquest. La insuficient renovació de l'aire obliga a cercar un estalvi d'energia. A més, si s'afegeixen renou i vibracions a l'interior de l'edifici, augmenten les possibilitats de desenvolupar la síndrome.
Referències
Bibliografia
- Martín-Gil J., Yanguas M. C., San José J. F., Rey-Martínez and Martín-Gil F. J. "Outcomes of research into a sick hospital". Hospital Management International, 1997, pp. 80–82. Sterling Publications Limited.
- Åke Thörn, The Emergence and preservation of sick building syndrome, KI 1999.
- Charlotte Brauer, The sick building syndrome revisited, Copenhagen 2005.
- Michelle Murphy, Sick Building Syndrome and the Problem of Uncertainty, 2006.
- Johan Carlson, "Gemensam förklaringsmodell för sjukdomar kopplade till inomhusmiljön finns inte" [Unified explanation for diseases related to indoor environment not found]. Läkartidningen 2006/12.
- Research Committee Report on Diagnosis and Treatment of Chronic Inflammatory Response Syndrome Caused by Exposure to the Interior Environment of Water-Damaged Buildings (PDF)
Vegeu també
Enllaços externs
