Es coneix com a síndrome de fatiga informativa o síndrome de fatiga per excés d'informació (information fatigue syndrome, IFS, per les seves sigles en anglès) a un quadre simptomàtic, no reconegut en els manuals mèdics, caracteritzat per fatiga i cansament producte de l'exposició, consum i maneig excessiu d'informació (sobreinformació) que desborda i esgota físicament i mental. Dos de cada tres metges atén cada any algun pacient preocupat per alguna notícia falsa o engany de salut.[1]
El terme va ser proposat pel psicòleg britànic David Lewis, durant els anys noranta, en el seu informe titulat Dying for information? (Morint per la informació?).[2] Lewis ho definia com el cansament provocat en haver de processar excessives quantitats de dades, que disminueix la capacitat per resoldre problemes i prendre decisions.[3] Lewis ho relacionava amb la infobesitat.[4]
La síndrome s'acompanya de manifestacions tals com mal de panxa, pèrdua de visió, problemes d'atenció i concentració, dificultat per a l'anàlisi i la presa de decisions, recerca constant de més informació,[5] ansietat, estrès i trastorns del son.[6] També pot alterar la capacitat de prendre decisions.[1]
Experts especialistes en el son davant aquest síndrome recomanen posar-se horaris en l'ús de les xarxes socials i apagar el telèfon mòbil tres hores abans d'anar a dormir.[1]
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
- en anglès
