Sylvestre François Lacroix (1765-1843), fou un matemàticfrancès conegut pels seus llibres de text.
Vida
Traité élémentaire de trigonométrie rectiligne et sphérique, et d'application de l'algèbre à la géométrie, 1813
Malgrat que era de família pobre, sembla que va estudiar al Collège des Quatre Nations (conegut popularment com a Collège Mazarin).[2] El 1780 assisteix a unes classes gratuïtes de Gaspard Monge, que s'adona del seu potencial i serà el seu valedor. Gràcies a ell obté un lloc de professor de matemàtiques a l'Escola de Guardiamarines de Rochefort.[3][4]
El 1786, retornat a París, és professor per breu temps al Lycée on coneix Condorcet qui el proposa com a professor de l'Escola Militar de París, càrrec que ocupa fins a la seva clausura el 1788.[5] En trobar-se sense feina, se'n va a Besançon per exercir de professor a la Reial Escola d'Artilleria.[6]
La caiguda en desgràcia de Laplace el 1793, li permet substituir-lo com examinador dels aspirants i alumnes de l'Escola d'Artilleria i, per tant, tornar a París.[7] Gran admirador de Condorcet, no triga a involucrar-se en els projectes d'ensenyament públic i, el 1794, és nomenat cap de l'oficina d'organització de les escoles públiques.[8]
El 1799, la seva carrera experimenta un progrés notable: no solament és nomenat professor de l'École Polytechnique, sinó que també és admès com a membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències.[9] El 1806 és nomenat catedràtic de càlcul integral i diferencial de la universitat de la Sorbona, on arribarà s ser degà de la facultat de ciències.[10] El 1815 és nomenat professor del Collège de France. Però a partir de 1816, amb la Restauració, començarà a perdre influència; el 1821 deixa el lloc de degà i, uns anys més tard, la càtedra. Només conservarà fins a la seva mort el càrrec del Collège de France.
Obra
Lacroix no va ser solament un professor compromès amb la seva feina; a més, va ser el prototip de l'autor modern de grans llibres de text: a partir de 1795 va començar una tasca de compilació de tots els coneixements matemàtics per poder-los presentar ordenadament als alumnes.[11]
Entre les seves obres originals cal ressenyar:
Essay de géométrie sur les plans et les surfaces (Paris, 1795)
Traité élémentaire d'arithmétique (Paris, 1797)
Traité élémentaire de trigonométrie rectiligne et sphérique et d'application de l'algébre à la géométrie (Paris, 1798)
Élémens de géométrie (Paris, 1799)
Complément des élémens d'algèbre (Paris, 1800)
Traité du calcul différentiel et du calcu intégral, 2 vols. (Paris, 1797–1798)
Traité des différences et des séries (Paris, 1800)
Traité élémentaire du calcul différentiel et du calcul intégral (Paris, 1802)
Essair sur l'enseignement en général, et sur celui des mathématiques en particulier, ou manière d'étudier et d'enseigner les matheématiques (Paris, 1805)
Introduction à la géographie mathématique et physique (Paris, 1811)
Traité élémentaire du calcul des probabilités (Paris, 1816)
Introduction à la connaissance de la sphère (Paris, 1828).
També va reeditar, revisar i/o contribuir obres d'altres autors com Clairaut, Laplace, Montucla, ...
Referències
↑La seva tomba va ser abandonada el 1933 i les seves despulles van ser traslladades a l'ossari del Cementiri del Père-Lachaise el 1962.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Sylvestre François Lacroix» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)
