![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Susanna
 | | Susana i els vells, pel Guercino, 1617 (Madrid, Prado). |
|
| Nom original | (he) שׁוֹשַׁנָּה
(grc) Σωσάννα  |
|---|
|
| Naixement | hebreu: שׁוֹשַׁנָּה, "lliri"; grec: Σουσαννα, Sousanna |
|---|
| Es coneix per | Personatge fictici, protagonista de la història del Llibre de Susanna bíblic |
|---|
|
| Celebració | Església Catòlica, Església Ortodoxa |
|---|
| Festivitat | 25 de setembre; Diumenge de les matriarques (ortodoxos, diumenge anterior a la Nativitat) |
|---|
| Iconografia | Despullada, a punt de banyar-se, mentre la miren dos vells; en un judici, defensada per Daniel |
|---|
Susanna (en hebreu: שׁוֹשַׁנָּה, "lliri"; grec: Σουσαννα) és un personatge bíblic, protagonista del Llibre de Susanna, relat apòcrif que es troba com a capítol 13 del Llibre de Daniel en el cànon bíblic catòlic i ortodox. Tot i ésser un personatge fictici, és venerat com a sant en diverses confessions cristianes.
Sext Juli Africà no considera la història com a canònica, i Jeroni la tracta com una faula o exemple. És possible, doncs, que no es tracti d'un personatge real, sinó d'una fabulació de Daniel per a la seva predicació.
Història de Susanna
Susanna era una dona jove i bella, casada amb Joaquim; per la seva castedat i bellesa, va ser desitjada per dos ancians que eren jutges dels jueus, llavors desterrats a Babilònia. Els dos es van posar d'acord per tractar de sorprendre-la tota sola i abusar d'ella o fer que els satisfagués carnalment. Els homes s'amagaren un dia que Susanna anava a banyar-se al seu jardí i la van sorprendre: la van amenaçar dient-li que si no es lliurava a ells, atestarien falsament acusant-la de cometre adulteri amb un jove, per la qual cosa seria condemnada a mort. Susanna els va respondre:
| «
|
Si faig això és la mort per a mi, però si no ho faig, no escaparé de vosaltres; però és millor caure a les vostres mans sense haver-lo fet, que pecar davant del Senyor.
|
»
|
Els dos jutges van complir la seva amenaça i acusaren Susanna. Al judici, davant el prestigi dels testimonis, Susanna va ser condemnada a mort. Quan anava a ser executada, el jove Daniel va detenir l'execució, i va defensar Susanna. Demanà d'interrogar per separat als dos jutges que l'havien acusat i, sense haver-se posat d'acord, els dos es van contradir en respondre: com que havien dit que havien sorprès els suposats adúlters sota un arbre, Daniel els demanà quin arbre era i mentre que un va dir que era una acàcia, l'altre digué que era un roure. Davant l'evidència de la calúmnia, Susanna es va salvar i els dos jutges van ser condemnats.
-
Susanna al bany, per
Albrecht Altdorfer, 1526 (Múnic, Alte Pinakothek).
-
Susanna i els vells, per Heinrich Aldegrever, 1555.
-
Susanna i els vells, per Tintoretto, 1555-56.
-
Susanna i els vells per Paolo Veronese, ca. 1550 (París, Louvre).
-
Judici de Susanna, per Frans Francken, s. XVII (Irkustk Museum).
-
Susanna i els vells, per Artemisia Gentileschi.
Veneració
Tot i que segurament es tracta d'un personatge imaginari, la tradició el va personificar i va ser venerat com un sant realment existent. Segurament s'interpretà que Daniel no explicava una faula, sinó que narrava un fet real.
La decisió de Susanna d'agradar a Déu abans que mentir i salvar la vida per conveniència personal va fer que fos tinguda com a exemple de castedat (és coneguda com la casta Susanna), resistència a la temptació i confiança en Déu. La tradició cristiana la convertí en un símbol de Crist, acusat i condemnat injustament.
Vegeu també
Enllaços externs
.jpg)
,_Artemisia_Gentileschi.jpg)
