Lizzie Susan Stebbing (North Finchley, 2 de desembre de 1885 - Londres, 11 de setembre de 1943) fou una filòsofa britànica de la generació d
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 desembre 1885 North Finchley (Anglaterra) (en) |
| Mort | 11 setembre 1943 Londres |
| Formació | Girton College, Cambridge escola de noies James Allen |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lògica, filosofia i filosofia analítica |
| Ocupació | filòsofa, professora d'universitat |
| Ocupador | Bedford College |
| Professors | William Ernest Johnson |
Lizzie Susan Stebbing (North Finchley, 2 de desembre de 1885 - Londres, 11 de setembre de 1943) fou una filòsofa britànica de la generació de la filosofia analítica dels anys 30 i la primera dona en obtenir una càtedra de filosofia al seu país. Contribuí a l'establiment institucional de l'Escola de Cambridge i va mostrar com els plantejaments d'aquesta escola en l'anàlisi del llenguatge en la comunicació diària s'apliquen al llenguatge científic, els discursos polítics i la publicitat.[1]
Va ser coneguda per la seva posició anti idealista sobre la nova física newtoniana, defensora de la lògica-matemàtica pròpia pionera del pensament crític; parlava tres llengües i era antifeixista i humanista secular.[2]
Susan Stebbing com preferia que l'anomenessin,[1] va néixer a North Finchley, Middlesex. Òrfena des de ben petita, era la menor del sis fills del matrimoni format per Alfred Charles Stebbing, un comerciant de peix i Elizabeth (nascuda Elstob).[2][3][4]
Els primers anys els va cursar a la James Allen's Girls 'School, Dulwich i l'any 1904 va començar estudis d'història al Girton College, Cambridge, en una época en la qual les dones no podien obtenir títols o filiació universitària completa en aquella institució.[1][5]
La troballa del llibre de FH Bradley Aparença i realitat va fer que s'interessés per la filosofia. L'any 1908 va realitzar els programes d'estudi i els exàmens finals en ciències morals per a estudiants de grau de la Universitat de Cambridge i el 1912 va realitzar un màster en filosofia a la Universitat de Londres, obtenint una distinció.[6] La seva tesi Pragmatism and french voluntarism va ser publicada dins de la sèrie Girton College Studies.
Entre els anys 1911 i 1924 va exercir diversos càrrecs com a docent de filosofia. De 1913 a 1915 va donar classes al King's College, Londres. El 1915 va esdevenir professora a temps parcial al Bedford College, Londres, on, a partir de 1920, va exercir la docència a temps complet. L'any 1924 va obtenir la càtedra en dita institució.
Conferenciant al Westfield College de Londres entre 1912 i 1920, també va fer conferències al Girton College i al Homerton College de Cambridge entre els anys 1911 i 1914. Va ser directora del Kingsley Lodge School for Girls de Hampstead des de l'any 1915 fins al seu decès.[5][7]
El 1927 es va convertir en professora agregada de filosofia a la Universitat de Londres tasca que va combinar amb la seva feina al Bedford College.
En 1930, Stebbing va publicar Modern Introduction to Logic, un extens assaig en el qual reprèn, des de la lògica formal aristotèlica, els Principia Mathematica de Russell i Whitehead i el Tractatus de Wittgenstein.[8]
L'any 1931 va obtenir un doctorat en literatura i dos anys més tard, el 1933, es va convertir en la primera dona en ocupar una càtedra de filosofia al Regne Unit. Professora visitant a la Universitat de Colúmbia i presidenta de la Mind Association entre els anys 1931 i 1932, també va ser presidenta de la Aristotelian Society entre 1933 i 1934.[2][5][9] L'any 1933 fundà la revista Analysis.
Stebbing va ser deixeble de William Ernest Johnson, segons John Wisdom, va estar influenciada per G.E. Moore i va tenir contactes amb el Cercle de Viena, convidant a Rudolf Carnap al Regne Unit per primer cop.
Va morir de càncer l'11 de setembre de 1943 a l'Hospital MoVernon, Northwood, Middlesex.
A títol pòstum, diferents acadèmics entre els quals hi havia C. D. Broad, G. E. Moore, Helen Wodehouse i Dorothy Tarrant, van crear la beca L. S. Stebbing Memorial Fund, per a beneficiar a estudiants de filosofia de postgrau. En l'actualitat, la Beca Susan Stebbing s'ofereix anualment a una estudiant de postgrau en Filosofia en el King's College de Londres, on hi ha una càtedra de filosofia honorífica.[5][7]
L'any 1948 la Societat Aristotèlica va publicar Philosophical Studies. Essays in Memory of L. Susan Stebbing, amb un agraïment de John Wisdom, una bibliografia completa dels escrits de Stebbing i assajos d'H. B. Acton, Beatrice Edgell, A. C. Ewing, Ruth L. Saw i Max Black, el seu estudiant més conegut.[10][11][12]
El físic F. I. G. Rawlins, en una revisió feta en 1949 per a Nature, va precisar que en "una vida no lliure de polèmica":
| « | "La professora Stebbing probablement va triar els seus objectius amb una alegria acadèmica refinada, com, per exemple, en la seva Philosophy and the Physicists (1937). Les seves argumentacions semblen una mica dures, potser no que no estiguessin preparats per a suportar-les. Tota ella posa en relleu la divergència entre la lògica orientada a la veritat i l'estètica orientada a la bellesa. En la seva noblesa, ella va inclinar-se per la veritat, uns altres potser per la bellesa. Un di, però, una autoritat farà de pont entre aquestes idees i, quan això passi, el pes del seu pensament ajudarà a assentar-ho bé i situar-lo en en seu context real. | » |
| — F. I. G. Rawlins, [5]
| ||
L'any 2017 l'Enciclopèdia de Filosofia de Stanford va publicar una entrada en línia d'accés públic sobre la filòsofa a càrrec de Michael Beaney i Siobhan Chapman. Chapman va ser autor del primer estudi extens sobre la vida i el pensament de Stebbing el qual es va publicar en 2013.
L'obra més coneguda de Stebbing és Thinking to Some Purpose (Pelican Books, 1939) "Una guia de supervivència per a un pensament clar que mostra com detectar la manca de lògica en els processos mentals dels altres i com evitar-los en els nostres".
Un dels passatges més citats del llibre no sortia al cos principal de l'obra, sinó a la solapa davantera de la sobrecoberta de la reimpressió del 1939 i a les pàgines preliminars de les reimpressions posteriors anteriors al 195.
Tal com va aparèixer imprès (tant el 1939 com el 1941), el text complet diu així:
| « | "Actualment hi ha una necessitat urgent de que els ciutadans d'una democràcia pensin bé. No és suficient tenir llibertat de premsa i institucions parlamentàries. Les nostres dificultats es deuen en part a la nostra pròpia estupidesa, en part a l'explotació d'aquesta estupidesa i en part als nostres propis prejudicis i desitjos personals". | » |
L'origen d'aquesta obra va ser una sinopsi que va escriure per a una sèrie de transmissions radiofòniques de la BBC. Publicat a les portes de la Segona Guerra Mundial, el prefaci deia el següent:
| « | "Estic convençuda de la urgent necessitat que un poble democràtic pensi amb claredat sense les distorsions degudes al biaix inconscient i la ignorància no reconeguda. Les nostres falles en el pensament es deuen en part a falles que podríem superar en certa manera si haguéssim de veure clarament com sorgeixen aquestes falles". | » |
| — p. 9 [1952], [13] | ||
| « | "Algunes formes de pensament ineficaç es deuen al nostre desig no natural de tenir creences confiades sobre assumptes complicats respecte als quals hem de prendre alguna acció o una altra. A vegades som massa mandrosos, usualment estem massa ocupats i, sovint, som massa ignorants per a pensar què impliquen les declaracions que acceptem tan ràpidament...fàcilment ens acostumem a acceptar eslògans que ens salven de la molèstia de pensar. Així sorgeix el que anomenaré Potted Thinking (Pensament enllaunat). Aquesta metàfora em sembla apropiada, perquè el pensament en conserva s'accepta fàcilment, es concentra en forma i ha perdut les vitamines essencials per a alimentar la ment. Notaran que he continuat amb la metàfora usant la paraula 'vitamines'. No accepteu aquesta definició amb celeritat: s'ha d'ampliar. La carn en conserva és, en ocasions, un aliment adequat. Pot ser saborós, alimenta una mica. Però el seu valor nutritiu no és equivalent al de la carn fresca a partir de la qual es va processar. A més, ha d'haver estat fet originalment de carn fresca i no ha de deixar-se fer malbé. De la mateixa manera, una creença enllaunada és convenient; es pot dir breument, de vegades d'una manera àgil que pugui atreure l'atenció. Una creença enllaunada ha de ser el resultat d'una creença que no ho està. No s'ha de retenir quan les circumstàncies han canviat i nous factors han sortit a la llum. No hem de permetre que els nostres hàbits de pensament tanquin les nostres ments, ni dependre de paraules clau per a salvar-nos del treball del pensament. Les vitamines són essencials per al creixement natural dels nostres cossos; de vegades el qüestionament crític de les nostres creences enllaunades és necessari per al desenvolupament de la nostra capacitat de pensar amb algun propòsit ". | » |
| — p. 67–68 [1952], [13] | ||
Tot i la importància del seu treball, les seves aportacions en el camp de la filosofia analítica no han estat tan estudiades com les reflexions de Moore, Russell, Wittgenstein, i fins i tot, Frege.
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.