Susan Stebbing

Lizzie Susan Stebbing (North Finchley, 2 de desembre de 1885 - Londres, 11 de setembre de 1943) fou una filòsofa britànica de la generació d

Susan Stebbing
Plantilla:Infotaula personaSusan Stebbing
Biografia
Naixement2 desembre 1885 Modifica el valor a Wikidata
North Finchley (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
FormacióGirton College, Cambridge
escola de noies James Allen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLògica, filosofia i filosofia analítica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsofa, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBedford College Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsWilliam Ernest Johnson Modifica el valor a Wikidata

Lizzie Susan Stebbing (North Finchley, 2 de desembre de 1885 - Londres, 11 de setembre de 1943) fou una filòsofa britànica de la generació de la filosofia analítica dels anys 30 i la primera dona en obtenir una càtedra de filosofia al seu país. Contribuí a l'establiment institucional de l'Escola de Cambridge i va mostrar com els plantejaments d'aquesta escola en l'anàlisi del llenguatge en la comunicació diària s'apliquen al llenguatge científic, els discursos polítics i la publicitat.[1]

Va ser coneguda per la seva posició anti idealista sobre la nova física newtoniana, defensora de la lògica-matemàtica pròpia pionera del pensament crític; parlava tres llengües i era antifeixista i humanista secular.[2]

Biografia

Susan Stebbing com preferia que l'anomenessin,[1] va néixer a North Finchley, Middlesex. Òrfena des de ben petita, era la menor del sis fills del matrimoni format per Alfred Charles Stebbing, un comerciant de peix i Elizabeth (nascuda Elstob).[2][3][4]

Els primers anys els va cursar a la James Allen's Girls 'School, Dulwich i l'any 1904 va començar estudis d'història al Girton College, Cambridge, en una época en la qual les dones no podien obtenir títols o filiació universitària completa en aquella institució.[1][5]

La troballa del llibre de FH Bradley Aparença i realitat va fer que s'interessés per la filosofia. L'any 1908 va realitzar els programes d'estudi i els exàmens finals en ciències morals per a estudiants de grau de la Universitat de Cambridge i el 1912 va realitzar un màster en filosofia a la Universitat de Londres, obtenint una distinció.[6] La seva tesi Pragmatism and french voluntarism va ser publicada dins de la sèrie Girton College Studies.

Entre els anys 1911 i 1924 va exercir diversos càrrecs com a docent de filosofia. De 1913 a 1915 va donar classes al King's College, Londres. El 1915 va esdevenir professora a temps parcial al Bedford College, Londres, on, a partir de 1920, va exercir la docència a temps complet. L'any 1924 va obtenir la càtedra en dita institució.

Conferenciant al Westfield College de Londres entre 1912 i 1920, també va fer conferències al Girton College i al Homerton College de Cambridge entre els anys 1911 i 1914. Va ser directora del Kingsley Lodge School for Girls de Hampstead des de l'any 1915 fins al seu decès.[5][7]

El 1927 es va convertir en professora agregada de filosofia a la Universitat de Londres tasca que va combinar amb la seva feina al Bedford College.

En 1930, Stebbing va publicar Modern Introduction to Logic, un extens assaig en el qual reprèn, des de la lògica formal aristotèlica, els Principia Mathematica de Russell i Whitehead i el Tractatus de Wittgenstein.[8]

L'any 1931 va obtenir un doctorat en literatura i dos anys més tard, el 1933, es va convertir en la primera dona en ocupar una càtedra de filosofia al Regne Unit. Professora visitant a la Universitat de Colúmbia i presidenta de la Mind Association entre els anys 1931 i 1932, també va ser presidenta de la Aristotelian Society entre 1933 i 1934.[2][5][9] L'any 1933 fundà la revista Analysis.

Stebbing va ser deixeble de William Ernest Johnson, segons John Wisdom, va estar influenciada per G.E. Moore i va tenir contactes amb el Cercle de Viena, convidant a Rudolf Carnap al Regne Unit per primer cop.

Va morir de càncer l'11 de setembre de 1943 a l'Hospital MoVernon, Northwood, Middlesex.

Llegat

A títol pòstum, diferents acadèmics entre els quals hi havia C. D. Broad, G. E. Moore, Helen Wodehouse i Dorothy Tarrant, van crear la beca L. S. Stebbing Memorial Fund, per a beneficiar a estudiants de filosofia de postgrau. En l'actualitat, la Beca Susan Stebbing s'ofereix anualment a una estudiant de postgrau en Filosofia en el King's College de Londres, on hi ha una càtedra de filosofia honorífica.[5][7]

L'any 1948 la Societat Aristotèlica va publicar Philosophical Studies. Essays in Memory of L. Susan Stebbing, amb un agraïment de John Wisdom, una bibliografia completa dels escrits de Stebbing i assajos d'H. B. Acton, Beatrice Edgell, A. C. Ewing, Ruth L. Saw i Max Black, el seu estudiant més conegut.[10][11][12]

El físic F. I. G. Rawlins, en una revisió feta en 1949 per a Nature, va precisar que en "una vida no lliure de polèmica":

« "La professora Stebbing probablement va triar els seus objectius amb una alegria acadèmica refinada, com, per exemple, en la seva Philosophy and the Physicists (1937). Les seves argumentacions semblen una mica dures, potser no que no estiguessin preparats per a suportar-les. Tota ella posa en relleu la divergència entre la lògica orientada a la veritat i l'estètica orientada a la bellesa. En la seva noblesa, ella va inclinar-se per la veritat, uns altres potser per la bellesa. Un di, però, una autoritat farà de pont entre aquestes idees i, quan això passi, el pes del seu pensament ajudarà a assentar-ho bé i situar-lo en en seu context real. »
— F. I. G. Rawlins, [5]

L'any 2017 l'Enciclopèdia de Filosofia de Stanford va publicar una entrada en línia d'accés públic sobre la filòsofa a càrrec de Michael Beaney i Siobhan Chapman. Chapman va ser autor del primer estudi extens sobre la vida i el pensament de Stebbing el qual es va publicar en 2013.

Thinking to Some Purpose

L'obra més coneguda de Stebbing és Thinking to Some Purpose (Pelican Books, 1939) "Una guia de supervivència per a un pensament clar que mostra com detectar la manca de lògica en els processos mentals dels altres i com evitar-los en els nostres".

Un dels passatges més citats del llibre no sortia al cos principal de l'obra, sinó a la solapa davantera de la sobrecoberta de la reimpressió del 1939 i a les pàgines preliminars de les reimpressions posteriors anteriors al 195.

Tal com va aparèixer imprès (tant el 1939 com el 1941), el text complet diu així:

« "Actualment hi ha una necessitat urgent de que els ciutadans d'una democràcia pensin bé. No és suficient tenir llibertat de premsa i institucions parlamentàries. Les nostres dificultats es deuen en part a la nostra pròpia estupidesa, en part a l'explotació d'aquesta estupidesa i en part als nostres propis prejudicis i desitjos personals". »

L'origen d'aquesta obra va ser una sinopsi que va escriure per a una sèrie de transmissions radiofòniques de la BBC. Publicat a les portes de la Segona Guerra Mundial, el prefaci deia el següent:

« "Estic convençuda de la urgent necessitat que un poble democràtic pensi amb claredat sense les distorsions degudes al biaix inconscient i la ignorància no reconeguda. Les nostres falles en el pensament es deuen en part a falles que podríem superar en certa manera si haguéssim de veure clarament com sorgeixen aquestes falles". »
— p. 9 [1952], [13]
« "Algunes formes de pensament ineficaç es deuen al nostre desig no natural de tenir creences confiades sobre assumptes complicats respecte als quals hem de prendre alguna acció o una altra. A vegades som massa mandrosos, usualment estem massa ocupats i, sovint, som massa ignorants per a pensar què impliquen les declaracions que acceptem tan ràpidament...fàcilment ens acostumem a acceptar eslògans que ens salven de la molèstia de pensar. Així sorgeix el que anomenaré Potted Thinking (Pensament enllaunat). Aquesta metàfora em sembla apropiada, perquè el pensament en conserva s'accepta fàcilment, es concentra en forma i ha perdut les vitamines essencials per a alimentar la ment. Notaran que he continuat amb la metàfora usant la paraula 'vitamines'. No accepteu aquesta definició amb celeritat: s'ha d'ampliar. La carn en conserva és, en ocasions, un aliment adequat. Pot ser saborós, alimenta una mica. Però el seu valor nutritiu no és equivalent al de la carn fresca a partir de la qual es va processar. A més, ha d'haver estat fet originalment de carn fresca i no ha de deixar-se fer malbé. De la mateixa manera, una creença enllaunada és convenient; es pot dir breument, de vegades d'una manera àgil que pugui atreure l'atenció. Una creença enllaunada ha de ser el resultat d'una creença que no ho està. No s'ha de retenir quan les circumstàncies han canviat i nous factors han sortit a la llum. No hem de permetre que els nostres hàbits de pensament tanquin les nostres ments, ni dependre de paraules clau per a salvar-nos del treball del pensament. Les vitamines són essencials per al creixement natural dels nostres cossos; de vegades el qüestionament crític de les nostres creences enllaunades és necessari per al desenvolupament de la nostra capacitat de pensar amb algun propòsit ". »
— p. 67–68 [1952], [13]

Tot i la importància del seu treball, les seves aportacions en el camp de la filosofia analítica no han estat tan estudiades com les reflexions de Moore, Russell, Wittgenstein, i fins i tot, Frege.

Treballs

Bibliografia addicional

  • Chapman, Susan, Susan Stebbing and the Language of Common Sense (Susan Stebbing i el llenguatge del sentit comú). Basingstoke: Palgrave Macmillan (2013) ISBN 978-1-137-31310-2 
  • Wisdom, John. " L. Susan Stebbing, 1885-1943. " Mind, vol. 53, no. 211, 1944, pàg. 283–285.
  • Keeling, SV (1943-10). "Prof. Susan Stebbing". Nature. 152 (3857): pàg. 377–377.
  • Beaney, Michael i Chapman, Siobhan, "Susan Stebbing", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Edició 2017), Edward N. Zalta (ed.) ((anglès))
  • "Susan Stebbing a Cambridge and Vienna Analysis" - Resum, per Michael Beaney ((anglès))
  • Trabajos de o acerca de Susan Stebbing en Internet Archive
  • "Logical Constructions" and "Postulational Systems and Principia Mathematica" sent capítols successius de Modern Introduction to Logic (1931) ((anglès))
  • Lizzie Susan Stebbing cinc negatius de pel·lícula de mitja placa de 1939 d'Howard Coster en la National Portrait Gallery de London (CC BY-NC-ND 3.0) ((anglès))
  • Chapman, Siobhan " L. Susan Stebbing 1885-1943 Arxivat 2019-octubre-12 a la Wayback Machine. . " reimprès en línia, publicat per primera vegada en Babel: The Language Magazine, n. 18 (febrer de 2017) ((anglès))  

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Warnock, Mary. «Stebbing, (Lizzie) Susan (1885–1943)». A: Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press, 2004. DOI 10.1093/ref:odnb/36259. 
  3. ↑ McDonald. «Stebbing, (Lizzie) Susan (1885–1943)» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 1959. DOI: 10.1093/odnb/9780192683120.001.0001/odnb-9780192683120-e-36259. [Consulta: 8 octubre 2019].
  4. ↑ Beaney, Michael. «Stebbing, Lizzie Susan». A: Brown,Stuart. Dictionary of Twentieth-Century British Philosophers. Thoemmes, 2005, p. 995–1002. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Beaney, Michael; Chapman, Siobhan «Susan Stebbing». A Zalta, Edward N., ed. The Stanford Encyclopedia of Philosophy (en anglès). Oxford University Press, 31-07-2019.
  6. ↑ 6,0 6,1 Keeling, S. V. «Prof. Susan Stebbing» (en anglès). Nature, 152, 3857, 10-1943, p. 377–377. DOI: 10.1038/152377a0. ISSN: 1476-4687.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Beaney, Michael; Chapman, Siobhan. Susan Stebbing. Summer 2017. Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2017. 
  8. ↑ Janssen-Lauret, Frederique. «1. Introduction». A: SUSAN STEBBING (en inglés). Shaftesbury Road, Cambridge CB2 8EA, United Kingdom: Cambridge University Press, 2022, p.1. ISBN 978-1-009-01303-1. 
  9. ↑ Wisdom, John «L. Susan Stebbing». Mind, 53, 211, 1944, p. 283–285. DOI: 10.1093/mind/LIII.211.283.
  10. ↑ G. C.. «Stebbing, Lizzie Susan (1885–1943) | Encyclopedia.com». Encyclopedia of Philosophy, 1967. [Consulta: 8 octubre 2019].
  11. ↑ Rawlins, F. I. G. «Philosophical Studies» (en anglès). Nature, 164, 4163, 13-08-1949, p. 253. Bibcode: 1949Natur.164..253R. DOI: 10.1038/164253a0. ISSN: 1476-4687.
  12. ↑ «Emily Elizabeth Constance Jones». [Consulta: 28 abril 2016].
  13. ↑ 13,0 13,1 Stebbing, L. Susan (Lizzie Susan); Internet Archive. Thinking to Some Purpose. [Harmondsworth, Middlesex, Eng.] Penguin Books limited, 1939. 
  14. ↑ Janssen-Lauret, Frederique «Susan Stebbing» (en anglès). Elements on Women in the History of Philosophy, 11-2022. DOI: 10.1017/9781009026925.

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.