En aquest indret hi hagué un edifici modernista de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà construït el 1900 per encàrrec de Josepa Trius i Rodó, vídua de l'empresari tèxtil Ramon Almirall.[1] Va ser enderrocat el 1959 i s'hi va aixecar un edifici d'oficines, projectat per l'arquitecte Leopold Gil i Nebot i conegut com a Edifici Europa, ja que hi tenia la seu l'empresa Europa S.A. Compañía Española de Capitalización. Als baixos hi havia la companyia aèria alemanya Lufthansa i el restaurant Tropeziens. Posteriorment, a la dècada de 1980 es va reformar.[1][2]
A principis del segle xxi, l'equip d'arquitectes format per Toni Olaya de l'estudi Factoria UDA i Carles Bassó, amb la col·laboració de Toyo Ito pel disseny de la façana i del vestíbul van reformar de manera integral l'anterior edifici d'oficines.[1]
Descripció
El disseny de la façana s'inspira en les formes orgàniques de la naturalesa (niu d'oreneta). El material, fulles d'alumini de 8 mm, permet canviar de color segons la tonalitat de la llum solar. L'ús d'aquest tipus de façana també permet aconseguir un mur de separació entre els apartaments i la ciutat aïllant-los i mantenint la privacitat dels hostes sense perdre la visibilitat i la llum natural exterior.[1]
L'interior s'organitza a partir d'un pati de llums de quarsita i vidre. Del disseny destaca l'ús de la combinació de diferents materials com, per exemple, marbretravertí i fusta de noguera a les zones comunes o pedra de quarsita i fusta del banús als passadissos.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,41,5«Suites Avenue Luxe». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑«Edifici Suits Avenue». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
«Edifici Suites Avenue». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
