En computació, una subrutina o subprograma, com a idea general, es presenta com un subalgorisme que forma part de l'algorisme principal, el qual permet resoldre una tasca específica. Alguns llenguatges de programació, com Visual Basic, .NET o Fortran, utilitzen el nom "funció" per referir-se a subrutines que retornen un valor.
En llenguatges programació diferents una subrutina pot ser anomenada procediment, una funció, una rutina, un mètode, o un subprograma. A vegades s'utilitza el terme genèric unitat exigible.[1]
Una subrutina en ser cridada dins d'un programa fa que el codi principal es detingui i es dirigeixi a executar el codi de la subrutina, en canvi quan es parla d'una macro, el compilador pren el codi de la macro i l'implanta al lloc on va ser escrita la macro, augmentant així el codi font i, per tant, l'objecte.
Un tipus de dada de retorn: tipus de dada del valor que la subrutina retornarà en acabar la seva execució.
Una llista de paràmetres: especificació del conjunt d'arguments (poden ser zero, un o més) que la funció ha de rebre per realitzar la seva tasca.
El codi o ordres de processament: conjunt d'ordres i sentències que ha d'executar la subrutina.
Exemples
PROGRAMA principal
instrucció 1
instrucció 2
...
instrucció N
...
Subrutina NombreX
.......
FI subrutina
...
FI PROGRAMA principal.
La següent funció en C és l'analogia al càlcul de la mitjana matemàtica. La funció "Mitjana" retorna un valor decimal corresponent a la suma de 2 valors enters d'entrada (A i B):
↑Wheeler, D. J.. «The use of sub-routines in programmes». A: Proceedings of the 1952 ACM national meeting (Pittsburgh) on - ACM '52, 1952, p. 235. DOI10.1145/609784.609816.
↑Wilkes, M. V.; Wheeler, D. J.; Gill, S. Preparation of Programs for an Electronic Digital Computer. Addison-Wesley, 1951.