Strobilurus tenacellus

Strobilurus tenacellus és una espècie de fong de la família de les fisalacriàcies (Physalacriaceae). Està distribuït a Àsia i Europa, on creix a les piny

Strobilurus tenacellus
Infotaula d'ésser viuStrobilurus tenacellus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolomycota
RegneFungi
FílumBasidiomycota
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaPhysalacriaceae
GènereStrobilurus
EspècieStrobilurus tenacellus Modifica el valor a Wikidata
Singer, 1962 Strobilurus tenacellus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
BasiònimAgaricus tenacellus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus tenacellus Pers. (1796)[1]
  • Collybia tenacella (Pers.) P.Kumm. (1871)[2]
  • Collybia esculenta var. tenacella (Pers.) P.Karst. (1879)[3]
  • Marasmius esculentus var. tenacellus (Pers.) P.Karst. (1889)[4]
  • Marasmius tenacellus (Pers.) J.Favre (1939)
  • Pseudohiatula tenacella (Pers.) Métrod (1952)[5]
  • Pseudohiatula esculenta subsp. tenacella (Pers.) Hongo (1959)
[6]

Strobilurus tenacellus és una espècie de fong de la família de les fisalacriàcies (Physalacriaceae). Està distribuït a Àsia i Europa, on creix a les pinyes de les coníferes caigudes a terra (pins i pícees). Els cossos fructífers (bolets) són petits amb un capell convex de rogenc a marronós de fins a 15 mm de diàmetre i un peu cilíndric de 4 a 7,5 cm de llargada. Encara que es consideren comestibles són de poc interès culinari per la seva mida massa petita. Aquest fong allibera un fungicida natural que s'anomena estrobilurina i els seus derivats químics, que són més estables davant la llum que els naturals, s'utilitzen en fitopatologia

Taxonomia

Aquesta espècie primer va rebre el nom d'Agaricus tenacellus per part de Christian Hendrik Persoon en les seves Observationes Mycologicae. de 1796[1] En la seva història taxonòmica, ha estat traslladat al gèneres Collybia per Paul Kummer el 1803, Marasmius per Jules Favre el 1939, i a Pseudohiatula per Georges Métrod el 1952. Rolf Singer el transferí al nou gènere Strobilurus el 1962, nom amb el qual actualment es coneix.[7]

L'epítet específic tenacellus és un diminutiu de la paraula llatina tenax, que significa "tenaç".[8]

Descripció

El seu capell és primer convex abans d'aplanar-se i de vegades retenir una petita papil·la central i de vegades una depressió. El capell és higròfan, és a dir canvia de color segons la pèrdua o absorció d'humitat.

Espècies similars

Strobilurus esculentus i S. stephanocystis són d'aspecte similar a S. tenacellus. S. stephanocystis té un capell que no és higròfan.[9] Baeospora myosura també creix sobre les pinyes però fructifica a la tardor.[10]

Hàbitat

Strobilurus tenacellus és un fong sapròfit que arrela a la fusta. Pot aparéixer sol o en petits grups en les pinyes caigudes al sòl o parcialment colgades de Pi rajolet, Pinassa i de vegades de la Picea) en boscos de coníferes o mesclats.[9] A Europa sovint fructifica de març a juny[9] La seva presència és ocasional.[10]

Components bioactius

L'Azoxistrobina és un fungicida comercial desenvolupat a partir de les estrobilurines.

S'hi han aïllat dos diterpenoides. Aquest compostos inhibeixen el creixement de certes cèl·lules tumorals quan creixen in vitro.[11]

Tenen baixa activitat antibacteriana contra el bacteri patogen dels humans Bacillus subtilis, i de baixa a moderada activitat contra els fongs Candida albicans i Aspergillus fumigatus.[12] Aquest fong produeix l'antibiòtic natural estrobilurina A, descobert el 1977; s'han trobat altres estrobilurines en altres basidiomicets, L'estrobilurina A es creu que deriva biosintèticament de l'aminoàcid L-fenilalanina.[13] A la natura, aquest fong secreta aquest producte químic per evitar la invasió per altres fongs de la seva font de nutrients. Funciona blocant la transferència d'electrons en els mitocondris, aturant la respiració en el citocrom.[14] El compost derivat de l'estrobilurina anomenat azoxistrobina, es va produir comercialment l'any 1996. És el fungicida més venut del món

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Persoon CH.. Observationes Mycologicae (PDF) (en llatí). 1. Leipzig: Wolf, 1796, p. 50.  Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  2. ↑ Kummer P.. Der Führer in die Pilzkunde (en alemany). Zerbst: C. Luppe, 1871, p. 114. 
  3. ↑ Karsten P. «Rysslands, Finlands och den Skandinaviska halföns Hattsvampar. Förra Delen: Skifsvampar» (en finnish). Bidrag till Kännedom av Finlands Natur och Folk, 32, 1879, p. 154.
  4. ↑ Karsten PA. «Kritisk öfversigt af Finlands Basidsvampar (Basidiomycetes; Gastero- & Hymenomycetes)» (en finnish). Bidrag till Kännedom av Finlands Natur och Folk, 48, 1889, p. 103.
  5. ↑ Métrod G.. Les Collybies (en francès). 17, 1952, p. 60–93. 
  6. ↑ «Strobilurus tenacellus (Pers.) Singer 1962». MycoBank. International Mycological Association. [Consulta: 4 gener 2013].
  7. ↑ Singer R. «New genera of fungi. VIII». Persoonia, 2, 3, 1962, p. 407–15.
  8. ↑ Stevenson J.. British Fungi (Hymenomycetes). Vol. 1. Agaricus–Bolbitius. Edinburgh and London: William Blackwood and Sons, 1886, p. 110. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Noordeloos ME, Kuyper TW, Vellinga EC.. Flora Agaricina Neerlandica. 4. Boca Raton: CRC Press, 1999, p. 180. ISBN 978-90-5410-493-3. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Sterry P, Hughes B.. Complete Guide to British Mushrooms & Toadstools. Londres: HarperCollins, 2009, p. 150. ISBN 978-0-00-723224-6. 
  11. ↑ Shiono Y, Hiramatsu F, Murayama T, Koseki T, Funakoshi T. «Two cyathane-type diterpenoids from the liquid culture of Strobilurus tenacellus». Chemistry & Biodiversity, 5, 9, 2008, p. 1811-6. DOI: 10.1002/cbdv.200890170.
  12. ↑ Suay I, Arenal F, Asensio FJ, Basilio A, Cabello MA, Díez MT, Juan B. García, del Val AG, Gorrochategui J, Hernández P, Peláez F, Vicente MF. «Screening of basidiomycetes for antimicrobial activities». Antonie van Leeuwenhoek, 78, 2, 2000, p. 129–39. DOI: 10.1023/A:1026552024021. PMID: 11204765.
  13. ↑ Iqbal Z, Iqbal M, Bibi H, ud Din Z, Idrees M, Sajid M, Khan AI, Shah HU. «Feeding of L-phenylalanine as precursor enhances strobilurin A biosynthesis in the basidiomycete, Strobilurus tenacellus». African Journal of Microbiology, 7, 11, 2013, p. 921–4. DOI: 10.5897/AJMR12.416.
  14. ↑ Hofrichter M.. Industrial Applications. Berlin, Heidelberg: Springer, 2010, p. 137. ISBN 978-3-642-11457-1. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Strobilurus tenacellus

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.