Stottita

Stottita
Prop del centre de la imatge es pot veure un sol cristall marró de stottita de la mina Tsumeb
Fórmula química	Fe^2+Ge(OH)₆
Epònim	Charles E. Stott ^(en)
Localitat tipus	mina Tsumeb (Tsumcorp Mine), Tsumeb, Regió d'Oshikoto, Namíbia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FC.15
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.06
Dana	6.3.7.1
Heys	7.11.16
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 7,55Å; c = 7,47Å;
Color	marró
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	grassa
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,738 nε = 1,728
Birefringència	δ = 0,010
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1958
Símbol	Sto
Referències	[1]

La stottita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al subrup de la stottita. Va ser anomenada en honor de Charles E. Stott (1896-1978), director de la mina Tsumcor, al Tsumeb (Namíbia) durant els anys 1953-1965.^[1]

Característiques

La stottita és un hidròxid de fórmula química Fe²⁺Ge(OH)₆. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Els seus cristalls mesuren fins a 1 cm i són tetragonals dipiramidals, pseudo-octaèdrics, amb {111} dominant, modificada per {100}, {110}, {101}, {102}, {001} i altres.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stottita pertany a «04.FC: Hidròxids (sense V o U), amb OH, sense H₂O; octaedres que comparteixen angles» juntament amb els següents minerals: bernalita, dzhalindita, söhngeïta, burtita, mushistonita, natanita, schoenfliesita, vismirnovita, wickmanita, jeanbandyita, mopungita, tetrawickmanita, ferronigerita-2N1S, magnesionigerita-6N6S, magnesionigerita-2N1S, ferronigerita-6N6S, zinconigerita-2N1S, zinconigerita-6N6S, magnesiotaaffeïta-6N'3S i magnesiotaaffeïa-2N'2S.

Formació i jaciments

La stottita és un mineral secundari rar format a la zona d'oxidació d'una dolomia rica en germani allotjada en una mena d'un dipòsit hidrotermal.^[2] Va ser descoberta a la mina Tsumeb (Regió d'Oshikoto, Namíbia). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.^[1]

Referències

1. «Stottite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Stottite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2012. [Consulta: 29 abril 2018].