Societat acèfala

Existien societats acèfales als territoris catalanoparlants abans d'imposar-se la dictadura franquista.[1]

Una societat acèfala és una societat que no té líders o jerarquies polítiques.[2] Tals grups es coneixen també com societats igualitàries, no estratificades[cal citació] o bandes. Prenen decisions mitjançant consens en comptes de nomenar caps o reis permanents. Típicament són societats menudes.[3] És possible considerar com acèfales les societats anarquistes i soci-llibertàries modernes que han abolit la desigualtat social.

En relació a l'aportació de Hobbes a les disputes filosòfiques sobre la necessitat d'una autoritat per a la supervivència d'una societat qualsevol s'ha demostrat empíricament amb les investigacions antropològiques que la tesi de Hobbes estava equivocada. De fet durant un llarg temps (uns 30.000 anys[4]) en la Prehistòria s'ha viscut sense caps suprems[5] ni estat.[4] La majoria de societats de caçadors/recol·lectors són acèfales.[6]

Són considerades dins l'escala de complexitat política com les més senzilles.[7]

Etimologia

El mot "acèfal" prové del grec, "sense cap".[8]

Característiques

El col·lectiu General Autobus Company funcionava de manera acèfala, fabricant autobusos a Barcelona fins al franquisme.
Sistema jeràrquic o vertical front a un sistema acèfal

Durant el segle xx els antropòlegs i etnòlegs documentaren detalladament societats d'aquest tipus entre grups caçadors-recol·lectors. Algunes característiques típiques eren:

  • Nombre de població reduïda d'unes 50 persones per banda o 150 per aldea on tothom es coneix de manera íntima.[4]
  • Ambient on els recursos necessaris (aliments) tenen disponibilitat atzarosa, cosa que provoca que la generositat en aconseguir recursos siga repartida equitativament i sense esperar res a canvi.[4]
  • El poder i l'estatus social es basava àmpliament en la tradició i en obligacions normatives, en alguns casos una espècie d'assemblea d'ancians tenia poders deliberatius amplis i en altres casos una assemblea del poble.[9][10]
  • Mitjà de control social representat pel llinatge i els costums. Amb aquest control social tenien un alt grau de seguretat personal.[11]
  • Moltes tenien una clara separació entre poder (habilitat d'influir a voluntat sobre els esdeveniments) i autoritat (dret reconegut de manar).[9]
  • Són dèbils davant una amenaça externa poderosa.[9][12]
  • La manera de mantindre la integritat territorial i cultural i la justícia era mitjançant les organitzacions familiars allargades, la crida al comportament amistós i amb un sistema de comprovacions i equilibris a tots els nivells de la comunitat.[9]
  • Hi havia pocs interessos egoistes a causa que l'individu es trobava molt unit a la comunitat i el manteniment d'un concepte de responsabilitat col·lectiva.[13]
  • Els membres ancians de la banda són considerats experimentats i com a consellers.[14]
  • La violència letal intraespècie és un 10% superior a la mitjana històrica en aquestes societats.[15]
  • Solen tindre recursos econòmics en propietats col·lectives i els objectes personals (com armes, roba, adornaments i recipients) com a propietat personal.[16]
  • El lideratge sol córrer a compte d'un capitost que no té poder i per tant poques vegades dona ordres directes i no pot exigir obediència. En el cas dels esquimals el capitost sol ser qui millor caça, malgrat que soles són considerades en especial atenció les seues opinions relacionades amb la caça. En el cas dels !kung de san, aquests capitostos es limiten a persuadir.[17]
  • En un grau limitat apareixen associacions de camarades.[18]
  • Els intercanvis són de caràcter recíproc i redistributiu, no són intercanvis de mercat.[19]
  • Tenen una baixa densitat de població i baixos índexs de creixement demogràfic pels alts costos de criança dels nens.[20]
  • la guerra és una competició mortal per millorar o mantindre el nivell de vida apropiant-se de recursos naturals.[21] Suposa un control demogràfic, aconseguint una bona salut.[22]

No totes les societats caçadores-recol·lectores són acèfales i viceversa, ja que hi ha alguna societat que practica l'agricultura que també és acèfala.[3]

Les causes de l'estabilitat en el temps d'aquestes societats són mediambientals, no genètiques.[23]

Administració de justícia

Els esquimals orientals i centrals resolen els conflictes mobilitzant l'opinió pública mitjançant duels de cançons. En aquestes no es defenen la raó de la pròpia posició, sinó que s'insulta a l'oposició i el tribunal aprova més o menys amb les risses.[24] El duel acaba quan un dels litigants es dona per vençut.[25] Altres societats igualitàries jutgen mitjançant xamans oficialment mitjançant l'endevinació o clarividència per a assenyalar al suposat practicant de bruixeria que provoca els problemes i realment mitjançant assenyalant a qui és més sospitós per l'opinió pública. En el sistema de justícia per xamans l'assenyalat sol ser assassinat.[26] Si el xaman sol assenyalar a gent estimada per l'opinió pública sol acabar expulsat o assassinat. També hi ha casos, com als kuikuru, on a més dels xamans-jutges es condemna a l'ostracisme als individus conflictius.[27]

Davant la possibilitat de l'esclafit de venjances de sang entre famílies per un homicidi es prevé transferint per part de la família de l'assassí a la família de l'assassinat de grans quantitats de possessions. Aquesta justícia es notòria a les bandes de pastors, destacant el cas dels nuer.[28]

Problemes amb la diplomàcia

Míting d'un candidat a ser cap en unes eleccions

Al segle xix els països organitzats en estats dirigits per un cap de govern tingueren una gran dificultat per a saber com establir el seu propi tipus de relació diplomàtica, de cap (o autoritat) a cap, amb societats acèfales, a causa de l'absència de cap en aquestes.[12] Els colons tingueren problemes amb açò i els somalis es burlaven dels títols d'autoritat britànics i italians.[9]

Durant els temps moderns aquestes societats junt a les tribus han sigut confinades a viure a llocs poc accessibles i poc atractius per als colons dels estats.[29]

Exemples

Els inuit

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 John Langdon-Davies, Darrere les barricades, edició en català d'Angle Editorial, 2009. ISBN 9788492758234 (català)
  2. ↑ Mair, p. 117.
  3. ↑ 3,0 3,1 Diamond, 2013, p. 30.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Harris, 1985, p. 6.
  5. ↑ Harris, 1985, p. 5.
  6. ↑ «Cultural AnthropologyTerms» (en anglés). Palomar College. Arxivat de l'original el 2006-08-30. [Consulta: 31 març 2015].
  7. ↑ Currie et al., 2010, p. 801.
  8. ↑ «acephalous». Online Etymology Dictionary. Douglas Harper. [Consulta: 6 març 2017].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 Ayittey, G.N. «STATELESS SOCIETIES: The Igbo, the Fulani, the Somali». A New Nigeria. [Consulta: 22 juny 2015].
  10. ↑ Daannaa, H.S. «The Acephalous Society and the Indirect Rule System in Africa: British Colonial Administrative Policy in Retrospect». Journal of Legal Pluralism and Unofficial Law, 34, 1994, pàg. 61-85.
  11. ↑ 11,0 11,1 Harris, 1990, p. 294-295.
  12. ↑ 12,0 12,1 Reno, William. «International relations and the problem of stateless societies» (pdf) p. 3-13. Arxivat de l'original el 23 de juny 2015. [Consulta: 22 juny 2015].
  13. ↑ Weitekamp, 1993, p. 71.
  14. ↑ Erdal, D.; Whiten, A. «Egalitarianism and Machiavellian Intelligence in Human Evolution». A: Mellars, P. & Gibson, K.. Modelling the Early Human Mind, 1996. ISBN 0951942018. 
  15. ↑ Iranzo, Iker «La controvèrsia de la violència». Mètode, 08-11-2016 [Consulta: 3 agost 2017].
  16. ↑ Harris, 1990, p. 296-297.
  17. ↑ Harris, 1990, p. 304.
  18. ↑ Harris, 1990, p. 310.
  19. ↑ Harris, 1990, p. 207-208.
  20. ↑ Harris, 1990, p. 318.
  21. ↑ Harris, 1990, p. 318-319.
  22. ↑ Harris, 1990, p. 322.
  23. ↑ Diamond, 2013, p. 36.
  24. ↑ Harris, 1990, p. 298.
  25. ↑ Harris, 1990, p. 299-300.
  26. ↑ Harris, 1990, p. 300-301.
  27. ↑ Harris, 1990, p. 302.
  28. ↑ Harris, 1990, p. 308.
  29. ↑ Diamond, 2013, p. 35.
  30. ↑ George Orwell, Homenatge a Catalunya, edicions La Butxaca, 2010. ISBN 9788499301020 (català)
  31. ↑ 31,0 31,1 Diamond, 2013, p. 31.
  32. ↑ Mair, 1982, p. 118-119.
  33. ↑ Evans-Pitchard, E. E.. The Nuer: A Description of the Modes of Livelihood and Political Institutions of a Nilotic People (en anglés). Oxford: Clarendon Press, 1940. 
  34. ↑ Harris, Marvin. «¿Había vida antes de los jefes?». A: Nuestra especie. Madrid: Alianza, 1993. ISBN 84-206-9633-1. 
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Hoebel, Adamson. «Capítulo 31. Organización política». A: Antropología: El estudio del hombre. 2a edició. Barcelona: Omega, 1980, p. 458. ISBN 84-282-0331-8. 
  36. ↑ Pospisil, L. The Kapauk Papuans of New Guinea (en anglés). 
  37. ↑ Reay, Marie Olive. The Kuma: Freedom and Conformity in the New Guinea Highlands (en anglés), 1959. 
  38. ↑ Harris, 1985, p. 7.
  39. ↑ Currie et al., 2010, p. 803.
  40. ↑ Harris, 1990, p. 301.
  41. ↑ Harris, 1990, p. 305.
  42. ↑ Harris, 1990, p. 319.

Bibliografia

  • John Langdon-Davies, pròleg de Paul Preston, Darrere les barricades, original en anglès (1936), traducció al català editada per Angle Editorial, 2009. ISBN 9788492758234 (català)
  • Harris, Marvin. Jefes, cabecillas, abusones. Madrid: Alianza, 1985. ISBN 84-206-4608-3. 
  • Harris, Marvin. Antropología cultural. Madrid: Alianza, 1990. ISBN 84-206-0464-X. 
  • Currie, Thomas E.; Greenhill, Simon J.; Gray, Russell D.; Hasegawa, Toshikazu; Mace, Ruth «Rise and fall of political complexity in island South-East Asia and the Pacific». Nature, 467, 2010, pàg. 801–804. DOI: 10.1038/nature09461.
  • Diamond, Jared. El mundo hasta ayer: ¿Qué podemos aprender de las sociedades tradicionales?. Barcelona: Penguin Random House, 2013. ISBN 9788490624548. 
  • Weitekamp, Elmar «Reparative justice». European Journal on Criminal Policy and Research, 1, 1, 1993, pàg. 70-93. Arxivat de l'original el 2016-11-08 [Consulta: 8 novembre 2016].
  • Mair, Lucy. Introducción a la antropología social. 7a. Madrid: Alianza, 1982. ISBN 84-206-2067-X. 

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!