Tot i que els seus estatuts s'aprovaren l'abril de 1972 i la seva legalització fou l'octubre d'aquell mateix any,[1] la SCM no comença a funcionar com a tal fins al 1973, amb les trobades d'un grup de naturalistes, alguns d'ells universitaris, interessats per la temàtica dels bolets, i influits pels treballs de Pius Font i Quer, Joaquim Codina i Vinyes, Georges Malençon o Raimond Bertault, entre altres, que es reunien al Departament de Botànica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, freqüentant cursets, excursions i exposicions organitzats pel mateix Departament, en col·laboració amb l'Institut Botànic de Barcelona, en aquella època també‚ dirigit per Oriol de Bolós, que fou nomenat Soci Honorífic. El grup inicial de 100 fundadors ha anat augmentant fins als 300 socis.[2]
L'any següent a la creació de la SCM, el 1974 es començà a publicar el Butlletí de la Societat Catalana de Micologia, l'òrgan oficial de la Societat, que a partir de l'any 1995, en un nou format i modernitzat, canvià de nom i passà a denominar-se Revista Catalana de Micologia. Aquesta publicació, recull els resultats de la recerca de la Societat Catalana de Micologia.[3] La publicació més coneguda de la SCM és, però, la col·lecció "Bolets de Catalunya", que recull la iconografia i descripció d'un total de 2000 espècies de bolets (fins a l'any 2021).[2]
El primer president, i un dels fundadors de la Societat Catalana de Micologia, fou el naturalista Ramon Menal i Armisé.[4] Des de la tardor de 2021, el president de la SCM és el biòleg i micòleg Jaume Llistosella Vidal, soci fundador de la SCM i professor de la Facultat de Biologia de la UB.[5]
