La Societat Catalana d'Estudis Clàssics és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, constituïda el 1980 per fomentar el conreu regular i rigorós de la filologia, la literatura, l'art i el pensament clàssics dins l'àmbit del Principat de Catalunya i la resta dels Països Catalans, i adscrita a la Secció Filològica de l'IEC.[1][2]
La SCEC, que s'anà constituint cap a finals dels anys setanta dins de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Entre els seus impulsors es troben Carles Miralles i Solà, que en fou el seu primer president, juntament amb altres estudiosos de l'antiguitat clàssica, com Joan Bastardas, Jaume Pòrtulas, Marc Mayer i Olivé, i Montserrat Jufresa, tots ells interessats a recuperar per a la cultura catalana la tradició del grec i del llatí, i guanyar-se un nom propi en el panorama internacional d'estudis clàssics des de noves perspectives, metodològiques i ideològiques.[2] actualment centra la seva activitat preferentment en l'organització de conferències, cicles i altres actes culturals, així com en la publicació d'una revista d'investigació, “Ítacaː Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, de periodicitat anual”, i que està activa des del 1985.[1]
