Sisó comú

El sisó comú o simplement sisó[1] (Tetrax tetrax) és un ocell de gran talla i l'única espècie del gènere Tetrax. És una espècie considerada vul

Sisó comú
Infotaula d'ésser viuSisó comú
Tetrax tetrax Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  ♂
Estat de conservació
UICNgairebé amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura110 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes41 g (pes en néixer) Modifica el valor a Wikidata
Cries3,5 Modifica el valor a Wikidata
Incubació de l'ou21 dies Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreOtidiformes
FamíliaOtididae
GènereTetrax
EspècieTetrax tetrax Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758) Tetrax tetrax Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El sisó comú o simplement sisó[1] (Tetrax tetrax) és un ocell de gran talla i l'única espècie del gènere Tetrax. És una espècie considerada vulnerable per l'Agència Europea del Medi Ambient, que a Catalunya es troba en ambients estèpics de la plana de Lleida i des del 2009 està protegida per la Directiva Aus de la Unió Europea.[2]

Morfologia

Té la mida d'un faisà amb 40-45 cm de llarg i 105-115 cm d'envergadura.[3] Durant el període reproductor, el mascle té el coll negre, amb dues franges blanques, excepte la part superior, que, com la cara, és de color gris.[4]

Les femelles són de color més clar per la part superior i no tenen marques distintives en el coll i la cara.[5]

El sisó té les potes fortes[4] i quan vola té l'aspecte d'un ànec, amb les ales rígides i arquejades cap avall, però amb un disseny característic de l'espècie, que és l'àmplia banda blanca dorsal.[3] El seu aleteig és ràpid i poc profund.[6]

Reproducció

És una espècie poligínia, en què un mascle es pot aparellar amb més d'una femella,[4] basat en el festeig de tipus lek, en què els ocells es reuneixen en una àrea restringida i els mascles s'exhibeixen davant les femelles per atreure-les.[7] El nombre d'ous de cada posta oscil·la entre 2 i 6, essent les postes de 3 o 4 ous les predominants.[8] El temps aproximat d'incubació dels ous és de 20-22 dies.[4]

Distribució geogràfica

Cria a l'Europa central i del sud i fins a l'oest i el centre d'Àsia. Els ocells del sud d'Europa són principalment residents, però altres poblacions migren cap al sud a l'hivern.

Hàbitat i ecologia

L'hàbitat típic del sisó són els espais obert, de tipus estepari, com ara erms, guarets, prats o conreus de cereals de secà, on la vegetació és baixa. Per als mascles és fonamental que el lek es formi en zones planes i d'àmplia visibilitat per poder detectar les femelles pròximes i que elles vegin la seva parada nupcial. Per a la posta i mentre estan covant, les femelles, en canvi, busquen llocs més protegits, amb vegetació d'uns 45 cm d'alçada i cobertura densa; moltes nidifiquen en camps de cereals.[4]

És un ocell gregari especialment a l'hivern, en què poden formar grups de diversos centenars d'individus.[4] Pertany a la categoria d'ocells estèpics.

És una espècie omnívora; els adults basen la seva alimentació en llavors, insectes i altres animals petits com ara cargols, cucs de terra, granotes i micromamífers.[8] Durant les tres primeres setmanes, els polls s'alimenten gairebé exclusivament d'insectes, bàsicament ortòpters.[4]

Amenaces i conservació

Segons l'informe Estat de la Natura a Catalunya 2020, els ocells d'ambients agrícoles i esteparis són emprats, en l'àmbit europeu, com a bioindicadors de l'estat de conservació dels sistemes agraris. A Catalunya, tot i que la sèrie temporal de què es disposa (2002-2019) mostra, en conjunt, estabilitat, hi ha un grup que ha patit una forta regressió poblacional: els ocells estèpics dels secans de la plana de Lleida amb una davallada del 27% de les seves poblacions entre 2002 i 2019.[9] De manera específica la població de sisó va experimentar una davallada del 50% entre el 2002 i el 2014.[10]

Són diverses les causes de la regressió d'aquests ocells: la transformació de cultius de secà en regadiu, la minva d'erms, guarets i zones amb vegetació natural, la proliferació de vinya emparrada i arbres de secà, la implantació de cereals de cicle més curt, l'aplicació de plaguicides que fan disminuir les poblacions d'artròpodes amb que s'alimenten els ocells esteparis, etc.[4]

Diverses actuacions de conservació dutes a terme per la Generalitat de Catalunya a la plana de Lleida, amb l'objectiu de revertir la situació, comencen a donar fruits. La situació d'algunes espècies ha millorat notablement, especialment la del sisó, que, després de la forta davallada que va patir fins a 2014, ara té la població estabilitzada.[10]

A Catalunya el 2025 s'estima que la població ronda el mig miler d'exemplars. Les actuacions a les zones ZEPA creades per a compensar la irrigació entorn el canal Segarra-Garrigues, han ofert territoris on el sisó troba les condicions per a la seva proliferació.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 3CatInfo. «Com s'ha recuperat el sisó a la plana de Lleida, un èxit únic a Europa», 16-12-2025. [Consulta: 18 desembre 2025].
  2. ↑ «Little Bustard - Tetrax tetrax - (Linnaeus, 1758)» (en anglès). European Environment Agency. [Consulta: 26 juliol 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Sisón común» (en castellà). Guía de las aves de España - SEO Birdlife / Fundación BBVA. [Consulta: 26 juliol 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Sisó». Parcs Naturals de Catalunya - Reserva Natural de Mas de Melons i Secans de Lleida, 23-01-2014. [Consulta: 26 juliol 2021].
  5. ↑ PETERSON Roger, MOUNTFORT Guy, HOLLOM P.A.D. Guía de campo de las aves de España y demás países de Europa (2a ed.). Barcelona: Ed. Omega, 1967, p. 134
  6. ↑ ESTRADA Joan, JUTGLAR Francesc, LLOBET Toni. Ocells de Catalunya, Páis Valencià i Balears. Bellaterra: Lynx Ed. 2010. ISBN 978-84-96553-54-5, p. 96-97
  7. ↑ Mayntz, Melissa. «Definició de Lek en relació amb les aus». Insterne. [Consulta: 26 juliol 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 Pérez-Granados, Cristian. «Sisón común (Tetrax tetrax)» (en castellà). Fauna Ibérica. [Consulta: 26 juliol 2021].
  9. ↑ «Informe "Estat de la Natura a Catalunya 2020"» (pdf). Generalitat de Catalunya - Medi Ambient i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2021-07-27. [Consulta: 26 juliol 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Les mesures de gestió milloren la conservació de les aus estepàries de la plana de Lleida - Universitat de Barcelona». Universitat de Barcelona - Recerca, 21-07-2021. [Consulta: 26 juliol 2021].

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.