El seu mandat fou tant breu com controvertit. Quan Lotari d'Hochstaden va abdicar, Enric I de Brabant va imposar com a successor el seu cosí Simó, de nomes 16 anys. Aquest nepotisme no va agradar gaire als ardiaques de LiejaHug de Pierrepont, Otó de Valkenburg, Albert Reitestan i Albert de Cuijk.[1] Reitestan i Cuijk van viatjar al Vaticà per a demanar l'anul·lació del nomenament al papa Celestí III que va accedir a les seves peticions i feu repetir l’elecció.[2] Tot i ser destituït, Simó i les tropes de l'aliança Brabant-Limburg continuaren l'ocupació de Lieja. El capítol va haver de celebrar les eleccions d'un successor a la catedral de Sant Albí a Namur sent elegit Albert de Cuyck. Tota la regió pateix de la inestabilitat política i de batalles, pillatges i incendis.[3] Per acabar amb el conflicte demanen lla mediació del duc de Brabant. Acorden que Simó i Albert aniran a Roma per a que el Papa resolgui el conflicte.
Els dos protagonistes viatgaren a Roma durant la Quaresma del 1195. El papa Celestí concedí el títol de cardenal a Simó. Sens dubte un requisit previ per a la confirmació de l'elecció d'aquest últim. Tanmateix, Simó va morir l'1 d'agost de 1195 i va ser enterrat a l'església de Sant Joan de Laterà. Aleshores el papa va confiar la seu episcopal de Lieja a Albert de Cuyck.
↑Karl Morz Fabritius, Albert Quiq (1196-1200), Geschichte des Hochstifts Luttich, Leipzig, Editorial Weidmannschen Buchhandlung, 1792, pàgina 85 (en català: Història del principat bisbal de Lieja) (alemany)
↑Kohl, Wilhelm. Die Diözese (en alemany). Volum 37 de Germania sacra : historisch-statistische Beschreibung der Kirche des Alten Reiches. Berlín: Walter de Gruyter, 2003, p. 255. ISBN 9783110175929.
↑Claude Mélard, Albert de CuykArxivat 2014-02-26 a Wayback Machine., Chronologie de la principauté de Liége, consulta el 25 de febrer 2012 (francès)