Selímbria (Selymbria, Σηλυβρίη,) fou una ciutat de Tràcia, colònia de Mègara a la Propòntida, a uns 30 km a l'est de Perint i a 60 km a l'oest de Bizanci. A la ciutat començava la muralla construïda per Anastasi I Dicor que defensava Constantinoble que anava fins a l'Euxi (a Escil·les). El seu nom volia dir 'Ciutat de Selis' i se suposa que Selis fou el fundador de la ciutat, que fou fundada com a colònia de Mègara. En temps de l'emperador Arcadi (377-408) el seu nom va ser canviat a Eudoxiòpolis, en honor de l'emperadriu Eudòxia.
Fou lloc de naixement de Pròdic de Queos, deixeble d'Hipòcrates. A aquesta ciutat Xenofont es va trobar amb Medosades, enviat del rei odrisiSeutes II. El 410 aC la ciutat va refusar admetre a les forces atenenques dirigides per Alcibíades, però va pagar un tribut a canvi de ser deixada en pau. Alcibíades es va apoderar poc després de la ciutat mercès a la traïció d'alguns dels seus habitants, i hi va deixar una guarnició.
El 351 aC és esmentada com a aliada atenenca. Filip de Macedònia la va assetjar el 343 aC segons un document del que l'autenticitat és dubtosa.
Sota domini romà i després romà d'Orient, va passar als búlgars el 805 però els romans d'Orient la van recuperar ràpidament.
L'emperador Miquel III (839 - 867) hi va construir una fortalesa (les ruïnes encara existeixen).
El 1346 el soldà Orhan I es va casar amb Teodora, filla de Joan VI Cantacuzè a Selímbria. La ciutat no va caure en mans dels otomans fins després de la conquesta de Constantinoble (1453).