Es va formar durant l'era terciària, fruit del moviment orogènic alpí. S'estén per 400 km del sector nord d'Andalusia, en direcció est-oest, des de la Sierra de Alcaraz fins a la frontera amb Portugal. El seu pic més alt és Bañuelo (1.320 m). La vegetació principal és l'alzina, l'alzina surera,[1] el roure i els castanyers. La serralada també és rica en una gran varietat de minerals, com ara el coure, el plom i el carbó.
La Sierra Morena és creuada per diverses autopistes i vies de ferrocarril que connecten les zones industrials d'on s'extrauen els minerals a les ciutats més grans de la regió. El pas de Despeñaperros és la ruta principal que travessa les muntanyes i uneix La Manxa (Castella-La Manxa) amb Andalusia.
Aquesta serra era famosa pels seus bandolers en temps antics. La literatura espanyola va propagar la figura dels «bandolers de Sierra Morena» durant el romanticisme.
Nom clàssic
Marianus Mons (Μαριανὸν ὄρος) fou el nom clàssic de la moderna Sierra Morena.[2] Eren unes muntanyes a la província de la Bètica, a l'oest de l'Orospeda. Estrabó descriu unes muntanyes de les que no dona el nom, que corrien paral·leles al riu Betis i segurament es referia a les muntanyes Marianus. La part oriental s'anomenava Saltus Castulonensis.
Música
El compositor alemany Józef Ksawery Elsner, el 1811 va compondre una òpera amb aquest nom, basada en el romanticisme de l'època.
B. de Quirós y L. Ardila, El Bandolerismo Andaluz. Ed. Turner. Madrid, 1988
J. M. López de Abiada y J. A. Rodríguez Martín, Calas en el fenómeno del bandolerismo andaluz desde la literatura y la historiografía: bibliografía reciente. Iberoamericana. América Latina, España, Portugal: Ensayos sobre letras, historia y sociedad. Notas. Reseñas iberoamericanas, ISSN 1577-3388
J. Santos Torres, El Bandolerismo en España: Una Historia Fuera de la Ley. Ed. Temas de hoy. Madrid, 1995.
Julián Zugasti y Sáenz, El bandolerismo: Estudio social y memorias históricas (1876-1880).
