Al voltant de la boca té com una mena de pèls forts per a enxampar insectes voladors[5]
Subespècies
Caprimulgus ruficollis ruficollis
Caprimulgus ruficollis desertorum (Erlanger, 1899) -àrees desèrtiques del Marroc, Algèria i Tunísia-.
Reproducció
Caprimulgus ruficollis
Cria a la península Ibèrica i a l'Àfrica del Nord. Al maig-juliol pon 2 ous que deixa directament a terra, vora uns arbusts a dins del bosc o en els límits. Els pollets que en neixen són alimentats per ambdós pares. Fan dues cries.
En general prefereix un clima més càlid, un terreny més sec i obert i situat a menys alçada, i també prefereix viure més a prop del terra, per això defuig els arbres.
Distribució geogràfica
Habita en pinedes i garrigues de l'Àfrica del Nord, al Iemen, a tot el centre i sud de la península Ibèrica, al País Valencià, i al sud i oest del Principat de Catalunya.[6] De totes maneres no és excessivament abundant a Catalunya (de fet, a Europa no es troba), i només el podem trobar a la part més meridional (l'enganyapastors ocupa, preferentment, la part nord del territori, mentre que el seu parent, el siboc, ho fa a la part sud).[7]
Es troba amenaçat per la destrucció de les seues àrees de nidificació, per la manca d'aliment a causa dels plaguicides, per l'atropellament per part d'automòbils i per certes pràctiques agrícoles.
.svg){kind=icon}
