Sibil·la va demostrar una gran astúcia i destresa política en el seu tracte amb els membres de la facció de l'oposició liderats per Ramon III de Trípoli que reclamava el dret al tron, la família Ibelin i Maria Comnena en nom d'Isabel I de Jerusalem. Sibil·la tenia el suport d'algunes relacions de la seva mare, la família Courtenay (l'antiga dinastia del Comtat d'Edessa i els seus aliats i vassalls).
La seva principal preocupació era el progrés de Saladí que avançava en l'ocupació del regne. Guiu de Lusignan i Ramon III de Trípoli foren enviats al front amb tot l'exèrcit per fer front, però la seva incapacitat per cooperar els va dur a la derrota front Saladí a la batalla de Hattin el 4 de juliol de 1187, en la qual Guiu fou fet presoner. Maria Comnena es va reunir amb la seva fillastra a Jerusalem quan l'exèrcit de Saladí avançava. El setembre del mateix any Saladí ja va iniciar el setge de la Ciutat Santa, en la qual Sibil·la va dirigir personalment la defensa, juntament amb el Patriarca Eraclius i Balian d'Ibelin, que havien sobreviscut a Hattin. Jerusalem va capitular el 2 d'octubre i a Sibil·la se li va permetre escapar a Trípoli amb les seves filles.
(anglès) Bernard Hamilton, "Women in the Crusader States: The Queens of Jerusalem", in Medieval Women, edited by Derek Baker. Ecclesiastical History Society, 1978
