Set Savis de Grècia

Aquest article tracta sobre Història Contemporània de Catalunya. Vegeu-ne altres significats a «Set savis de Grècia».

L'expressió Set Savis de Grècia s'aplicà, irònicament, a un grup de propietaris rurals de Sant Sadurní d'Anoia, que van dirigir la lluita contra la fil·loxera i les seves conseqüències, quan a les acaballes del segle xix aquesta plaga va arruïnar la viticultura penedesenca, catalana i espanyola.^[1]

Les reunions per decidir com havien d'actuar davant la fil·loxera es feien a Can Guineu, la casa pairal de Marc Mir i Capella, que feia d'amfitrió.^[2] A l'estiu a la fresca galeria; i a l'hivern, a la cuina. En un primer moment, "Els set savis de Grècia" es van mostrar contraris al canvi de vinyes, i van discutir al voltant de si buscaven o no un cultiu intensiu alternatiu, d'ametllers o tabac. Finalment van defensar la idea de parar el tractament insecticida i plantar noves vinyes de procedència americana. Aquelles vinyes que van importar van donar al Penedès l'aspecte que ara té. Les primeres es van plantar a les propietats de Can Codorniu i Can Guineu, segons la bibliografia de Flors i Violes i la biografia de Manuel Raventós i Domènech, un membre destacat dels Set Savis de Grècia, i amb contacte constant amb la universitat de Davids, a Califòrnia.

Aquesta expressió, aplicada a aquest grup de patricis sadurninencs es troba per primera vegada per escrit en un article de l'any 1922 del sadurninenc Raül Maria Mir (1887-1964) a La Veu de Catalunya, i el mateix Mir s'hi referiria posteriorment en altres textos. Mir explica que ell mateix recorda haver anat de petit a alguna de les reunions que feien a la casa pairal de can Guineu. Un llibre publicat l'any 1909 per l'aleshores secretari municipal, Pelegrí Torelló ofereix la relació de personatges que integraven el grup: «Els noms dels Mir, en Marc y en Rafael, d'en Manuel Raventós, en Francisco Romeu, en Pere Rovira de la Foradada, en Modest Casanovas i Romeu y el bon patrici y notable metge Antoni Escayola com á director de La Comarca poden citar-se com á capdevanters d'aquella campanya».

La memòria dels Set Savis de Grècia en el folklore popular

Plantada dels Set Savis de Grècia a la Festa de la Fil·loxera

Actualment, la Festa de la Fil·loxera compta amb un grup de gegants anomenats "Els set savis de Grècia", en record d'aquell grup de pròcers.^[3] Els tres primers gegantons els van fer Mercè Gost, Mercè Beneit i Montse Mateu, que és qui es va fer càrrec de la construcció de la resta, sempre basant-se en les fotografies dels personatges reals esmentats per Pelegrí Torelló en l'obra esmentada. Tots els gegants estan fets de cartó pedra, fan 2,5 metres d'alçada i pesen entre 20 i 30 kg. La música dels Set Savis és un valset obra de Joan Garrobé.

Referències

1. Arnabat i Mata, Ramon. De l'aiguardent al cava: el procés d'especialització vitivinícola a les comarques del Penedès-Garraf. 3 de Vuit, 2003, p. 32. ISBN 8493240532. 
2. «Can Guineu». Històries de Catalunya. TV3. Arxivat de l'original el 30 d’octubre 2014. [Consulta: 18 febrer 2014].
3. «Set Savis de Grècia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

• Els 7 savis Arxivat 2014-01-10 a Wayback Machine. a Festa de la Fil·loxera Arxivat 2014-01-10 a Wayback Machine.