La Serenata per a orquestra núm. 9 en re major, K. 320, anomenada Serenata «Posthorn», és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart escrita a Salzburg l'any 1779. El manuscrit data del 3 d'agost de 1779 i fou interpretada com a finalmusik d'unes cerimònies realitzades a la Universitat de Salzburg aquell mateix any.[1]
La serenata està escrita per a dues flautes, un flautí, dos oboès, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, un corn de posta, timbales i corda. La seva interpretació sol durar uns 45 minuts aproximadament.
Estructura
Consta de set moviments:
- Adagio maestoso - Allegro con spirito
- Minuetto
- Concertante: Andante grazioso, en sol major.
- Rondeau: Allegro ma non troppo, en sol major.
- Andantino, en re menor.
- Minuetto - Trio I i II
- Finale: Presto
Els moviments Concertante i Rondeau es caracteritzen per unes seccions concertants força prominents per a flauta i oboè.
El primer trio del segon minuet es caracteritza pel diàleg que es produeix entre el solo del flautí (o píccolo) i l'orquestra. El segon trio del segon minuet presenta un solo de corn de posta, detall que dona el seu sobrenom a la serenata.
Referències
- ↑ Sadie, Stanley. Mozart: The Early Years, 1756–1781, p. 503-505, Nova York: W.W. Norton & Co. (2006) ISBN 0-393-06112-4
Enllaços externs
|
|---|
| Família | | |
|---|
| Vida | |
|---|
| Música | General | |
|---|
Orquestral | |
|---|
Vocal | |
|---|
Cambra | |
|---|
|
|---|
| Influències | |
|---|
