Senyoria de Sidó

Senyoria de Sidó

Tipus	senyoria i Vassals of the Kingdom of Jerusalem ^(en)
Data	1110  –  1289
Estat	Regne de Jerusalem
Període	edat mitjana

La senyoria de Sidó va ser una jurisdicció feudal creada durant les conquestes cristianes a l'Orient Pròxim, després de la Primera Croada. Va existir del 1110 al 1289 i va ser un dels principals feus del regne de Jerusalem.

La ciutat costanera de Sidó, situada entre Tir i Beirut, fou conquerida el desembre de 1110 per Balduí I, rei de Jerusalem, que la donà com a feu a Eustaqui de Grenier^[1][2] Va esdevenir des de llavors una de les grans baronies feudals de Palestina del Regne de Jerusalem.^[3]

Vista del castell de Sidó, construït pels croats el 1227.

Va ser conquerida per Saladí el 1187 i retornada en part el 1192 als descendents d'Eustaqui de Grenier.^[1]

El 1260, la ciutat va ser destruïda pels mongols i Julià Grenier la va vendre el mateix any a l'orde del Temple.^[1]

L'any 1289 fou conquerida definitivament pels sarraïns.^[1][4][5]

Llista de senyors de Sidó

• 1110-1123: Eustaqui I Grenier (1071-1123), senyor de Sidó i Cesarea
  • casat amb Emma (posteriorment casada amb Hugues II del Puiset)

• 1123-1131: Eustaqui II Grenier (†-1131), fill d'Eustaqui I Grenier
  • casat amb Papia

• 1131-1171: Gerard Grenier (1101-1171), fill d'Eustaqui I Grenier
  • casat amb Agnès de Bures, germana de Guillem II, príncep de Galilea

• 1171-1187: Reginald Granier, fill de l'anterior
  • casat amb Agnès de Courtenay, després amb Helvis d'Ibelin

• 1187-1197: conquerida per Saladí
• 1197-1202: Reginald Granier, de nou
• 1202-1239: Balian Granier, fill de l'anterior i d'Helvis d'Ibelin
  • casat amb Margarida de Brienne

• 1239-1260: Julià Granier, fill de l'anterior
  • casat amb Eufèmia, filla d'Hetum I, rei d'Armènia^[6]
• 1260-1289: Orde del Temple

De 1202 a 1205 Guiu de Montfort, casat amb Helvis d'Ibelin, va exercir com a regent de Sidó en nom del seu fillastre Bailan,

Referències

1. de Hamme, 1869, p. 669.
2. Charles du Fresne du Cange, Rey i Taranne, 1869, p. 431-432.
3. Arnaud, 1868, p. 199.
4. Hazard i Wolf, 1969.
5. «History of the Tartars» (en anlès). rbedrosian.com. [Consulta: 26 juny 2023].
6. «Jerusalem Nobility» (en anlès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 26 juny 2023].

Bibliografia

• Arnaud, Eugène. La Palestine ancienne et moderne; ou, Géographie historique et physique de la Terre Sainte (en francès). Ve Berger-Levrault, 1868, p. 600. 
• de Hamme, Liévin. Guide indicateur des sanctuaires et lieux historiques de la Terre-Sainte (en francès). Imp. des PP. Franciscains, 1869, p. 698. 
• du Fresne du Cange, Charles; Rey, Emmanuel Guillaume; Taranne, Nicolas Rodolphe. Les seigneurs de Sidon (ou de Sagitte), in Les familles d'outre-mer (en francès). París: Imprimerie Impériale, 1869. 
• Hazard, H. W.; Wolf, R. L.. The later Crusades, 1189-1311 (en anglès). vol. II. Madison: University of Wisconsin Press, 1969, p. 896.