Arreu del territori espanyol està catalogada com a espècie exòtica invasora. Entre altres, això implica que està prohibit comercialitzar-la i introduir-la al medi natural. Tampoc es poden reintroduir exemplars que hagin estat extrets de la natura.[1]
Descripció
Senecio inaequidens és una herba sufruticosa, ramificada des de la base. Arriba a 70 cm d'altura, encara que usualment és més baixa. Les tiges són estriades, glabres o amb pèls escampats. Les fulles, en disposició alterna sobre la tija, són sèssils, semiamplexicaules, linears a oblongo-lanceolades o oblanceolades (rara vegada pinnatipartides), d'1 a 4 cm de llarg i 1 a 4 mm d'ample, de marge sencer o denticulat i àpex agut o acuminat. La inflorescència és un ram o corimbe de capítols ("flors" grogues de 1-1,5 cm de diàmetre) pedicel·lats d'involucre entre campanulat i subcilíndric, cadascuna amb al voltant d'una dotzena de flors ligulades i 100 flors tubulars, de color groc. El fruit és una cipsela subcilíndrica d'uns 2 mm de llarg, amb un vil·là d'abundants pèls blancs.[2]
Distribució i hàbitat
Senecio inaequidens és nadiu del sud d'Àfrica (de Moçambic a Sud-àfrica).[3] Es distribueix principalment en herbassars de l'Alt Veld, en altituds entre els 1400 i 2800 metres sobre el nivell del mar.[4] A la seva àrea d'origen també hi és present com a planta ruderal a la vora de camins o en pasturatges secundaris.
Distribució secundària
L'espècie té un alt potencial invasiu i s'ha distribuït al voltant del món per mitjans antropogènics. S'especula que va arribar a Europa accidentalment a través del comerç de llana d'ovella, d'on es va estendre a Austràlia, Amèrica del Nord i al Con Sud (on va ser identificada originalment com el seu parent proper, Senecio madagascariensis).[4][5] Actualment es reporta en expansió a la seva regió nativa, i n'existeixen registres recents a l'Àfrica Oriental, l'Àsia Oriental i altres zones de clima temperat.[5] Es tracta d'una espècie pionera que colonitza ràpidament hàbitats pertorbats, com ara ribes de camins, cultius, àrees desboscades i dunes costaneres.[4]
Toxicitat
Seneciosis (intoxicació per ingesta de Senecio sp.) és una de les causes més comunes d'intoxicació vegetal a Sud-àfrica. En particular, s'ha demostrat que Senecio inaequidens és una planta tòxica per a ésser humà i el bestiar, a causa del seu contingut d'alcaloides pirrolizidínics.[6] A l'Argentina s'han reportat morts per ingesta accidental de llavors de la planta, presents com a impureses en la farina de blat.[5] Això converteix Senecio inaequidens en una planta d'importància mèdica en ramaderia i agricultura, particularment en la viticultura.[4]
.svg){kind=icon}
.jpg)
