Semuc Champey (que en q'eqchi' significa 'on el riu s'amaga sota les pedres')[1] és un enclavament natural localitzat al municipi guatemalenc de Lanqu�
| (es) Semuc Champey | ||||
| Tipus | HDD Jesenice (en) parc nacional | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | rÃo Cahabon | |||
| Localitzat a l'entitat geogrà fica | Terres baixes del nord (Guatemala) | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alta Verapaz (Guatemala) | |||
| Lloc | Alta Verapaz | |||
| ||||
| CaracterÃstiques | ||||
| SuperfÃcie | 18,49 km² | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| Base de Dades Mundial sobre Àrees Protegides | ||||
| Identificador | ||||
| Història | ||||
| Creació | 2005 | |||
Semuc Champey (que en q'eqchi' significa 'on el riu s'amaga sota les pedres')[1] és un enclavament natural localitzat al municipi guatemalenc de LanquÃn, al departament d'Alta Verapaz, a Guatemala.[2][3] Enmig d'un espès bosc tropical hi ha un pont natural de pedra calcà ria d'uns 300 metres de llarg pel qual flueix el riu Cahabón on es troben nombrosos gorgs d'1 a 3 m de profunditat, el color turquesa o jade dels quals canvia al llarg de l'any variant amb el clima, el sol i altres factors naturals.[4][5]
Semuc Champey va ser declarat el 1999 monument natural pel president de la República de Guatemala, Ãlvaro Arzú Irigoyen,[1] i es troba molt a prop del parc nacional de les Coves de LanquÃn amb què comparteix el centre de visitants.[6]
A causa del bosc subtropical que envolta el lloc, aquest compta amb una enorme riquesa ecològica, entre la qual s'han identificat més de 100 espècies d'aus, 34 de mamÃfers, 25 de rèptils i amfibis, i 10 peixos a més de 120 espècies diferents d'arbres. Consta amb un mirador de 700 m d'altitud per a observar els 350 m lineals de gorgs naturals que conformen Semuc Champey, amb cascades de fins a 40 peus d'alçada.[7]
La formació de les famoses terrasses de travertà de Semuc Champey és perquè les seves aigües són riques en hidrogencarbonat de calci que en escalfar-se produeixen carbonat de calci en forma de tova calcà ria. La fórmula quÃmica d'aquesta reacció és Ca(HCO 3)2 (aq) → CO 2(g) + H 2 O(l) + CaCO 3(s). Després els vidres de carbonat de calci s'adhereixen als microorganismes que hi ha a l'aigua, es precipiten i litifiquen per anar consolidant les terrasses de travertÃ. El color de l'aigua és un efecte refractiu a causa de la presència de sediment i no de contaminació.
Algunes de les aus observades a l'à rea són el tinamú olivaci, à nec mut, martinet blavós, bitó nord-americà , milà cuaforcat, aligot gris meridional, aligot negre gros, aligot cua-roig,aligot blanc, milà becganxut, falcó dels ratpenats, falcó selvà tic de collar, txatxalaca de plana, tà ngara de collar carmesÃ, tà ngara blavosa, tà ngara alagroga i tà ngara melera cama-roja, entre altres.[8]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.