![]() |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement. |
 |
L'article necessita algunes millores de redacció.Hi ha fragments mal redactats. |
Sempre ens quedarà demà (títol original en italià, C'è ancora domani; lit. ‘Encara hi ha demà’) és una pel·lícula italiana de 2023, escrita, dirigida i protagonitzada per Paola Cortellesi en el seu debut com a directora.[1] S'ha subtitulat al català.[2]
La pel·lícula va ser presentada en la 18a edició de la Festa del Cinema de Roma, competint en la categoria Progressive Cinema - Visioni per il mondo di domani (Cinema progressiu - Visions per al món de demà), en què va obtenir dos premis, inclòs el Premi Especial del Jurat i un esment especial com a millor òpera prima.[3] Posteriorment, va rebre el premi a la Pel·lícula de l'Any en els Nastri d'argento 2024.[4][5]
La pel·lícula va ser un èxit de taquilla a Itàlia, apreciada tant per la crítica italiana com estrangera per la direcció i les interpretacions dels actors, així com pels temps abordats relacionats amb la cultura patriarcal, la violència de gènere i els drets de les dones.[6][7] Ha estat reconeguda com una de les millors pel·lícules de 2023.[8][9][10]
Argument
Roma, maig de 1946. La ciutat està dividida, igual que la resta d'Itàlia, entre la pobresa i la tràgica devastació bèl·lica deixada per la Segona Guerra Mundial. Les unitats militars aliades ocupen els carrers i el desig de canvi, alimentat per l'imminent referèndum institucional sobre la República i l'elecció de l'Assemblea Constituent de 2 i 3 de juny, és palpable.
Delia és casada amb Ivano, qui la colpeja regularment i la sotmet a constant assetjament i humiliació; la parella té tres fills. La seva filla gran, Marcella, a punt de comprometre's, menysté la seva mare per la passivitat amb la qual suporta els abusos matrimonials. El dia a dia de Delia es divideix entre tasques domèstiques i diversos treballs mal retribuïts com a costurera, remendadora de roba interior, empleada domèstica, netejadora i aplicadora d'injeccions a casa, i reparadora de paraigües. Els únics alleujaments són la seva amistat amb Marisa, una verdulera enginyosa i optimista, i amb Nino, per qui va tenir un afecte especial en el passat. Nino és mecànic i ex partisà, qui li suggereix escapar amb ell cap a Llombardia a la recerca de millors oportunitats laborals i vitals.
Un dia Delia li retorna una foto familiar al soldat afroestadunidenc William, qui li agraeix oferint-li una barra de xocolata. Després de diversos encontres, William s'ofereix a ajudar-la en notar els hematomas en el seu cos. A més, Delia rep una carta el contingut de la qual no es revela, i tot i que inicialment pensa a rebutjar-la, decideix guardar-la. Mentrestant, Marcella organitza les seves noces amb Giulio, el jove plançó d'una família adinerada, proprietari d'un bar de la zona; Ivano dona suport a aquest matrimoni, intuint els beneficis econòmics que en podrien derivar-se. No obstant això, en presenciar un episodi en el qual Giulio amenaça Marcella, Delia comprèn que la seva filla podria enfrontar-se a un matrimoni similar al seu, en el qual seria regularment maltractada i humiliada. Amb l'ajuda de William, aconsegueix frustrar els plans matrimonials de la parella.
Tot i estar decidida a escapar amb Nino el 2 de juny, Delia es veu obligada a postergar els seus plans quan el seu sogre mor sobtadament aquell mateix matí. Encara que intenti ocultar la notícia a la seva família, es troba atrapada en la vetlla i obligada a romandre més temps. L'endemà, abans de sortir de casa, Delia deixa els diners que havia estalviat a Marcella perquè pugui continuar els seus estudis i finalment es proposa complir el que havia planejat: acudir en secret a les urnes per a votar al Referèndum sobre la República i triar l'Assemblea Constituent, la seva primera experiència de vot com per a les altres dones d'Itàlia. Havent perdut accidentalment la seva targeta electoral a casa, trobada primer per Ivano i després per Marcella, es veu perseguida per tots dos: Marcella li retornarà el document vàlid a temps per emetre el seu vot. En veure Ivano dirigir-se ràpidament cap a ella, Delia pensa en sortir corrent, però en l'últim moment es deté i gira per a mirar-lo, imitada per les altres dones presents, la qual cosa fa que el seu marit se senti sorprès i se'n vagi.
Repartiment
Banda sonora
La banda sonora va ser realitzada per Lele Marchitelli, i alterna composicions originals amb cançons ja existents.[11][12]
Cançons que componen la banda sonora
- Aprite le finestre (Fiorella Bini)
- Calvin (Jon Spencer Blues Explosion)
- M'innamoro davvero (Fabio Concato)
- Irrequietezza (Lele Marchitelli)
- La lettera (Lele Marchitelli)
- Nessuno (Musica Nua)
- Perdoniamoci (Achille Togliani)
- Nella città (Lele Marchitelli)
- La sera dei miracoli (Lucio Dalla)
- Ansia e dolore (Lele Marchitelli)
- C'è ancora domani (Lele Marchitelli)
- B.O.B. (Bombs Over Baghdad) (OutKast)
- A bocca chiusa (Daniele Silvestri)
- The little things (The Big Gigantic amb Angela McCluskey)
- Swinging on the right side (Lorenzo Maffia i Alessandro La Corte)
- Tu sei il mio grande amor (Lorenzo Maffia, Alessandro La Corte i Enrico Rispoli)
Llançament
S'ha estrenat com a pel·lícula d'obertura del Festival de Cinema de Roma de 2023, i després ha estat llançada als cinemes italians el 26 d'octubre de 2023; el 31 de març de 2024 la pel·lícula s'ha estrenat en Netflix i Now a Itàlia.[13][14][15] A nivell internacional els drets han estat comprats per distribudores de 18 paises, i ha tingut diverses dates d'estrena en els diferents estats al llarg de 2024.[15]
Premis i nominacions
Premis
Nominacions
Vegeu també
Notes
Referències
- ↑ «"C'e' ancora domani", debutto alla regia di Paola Cortellesi» (en italià). Agenzia ANSA, 18-10-2023. [Consulta: 31 març 2024].
- ↑ «Sempre ens quedarà demà». ésAdir. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ Vania Amitrano. «Festa del cinema di Roma 2023, vincitori e bilanci» (en italià). Ciak, 28-10-2023.
- ↑ Letizia Giangualano. «Cinema, Nastro d'argento per 'C'è ancora domani' di Paola Cortellesi, è il film dell'anno» (en italià). Alley Oop. Il Sole 24 Ore, 19 diciembre 2023.
- ↑ Luisa Carcavale. «C’è ancora domani è il Film dell’anno dei Nastri d’Argento» (en italià). Sky TG24, 19 diciembre 2023.
- ↑ ilsorpassocinema. «"C'è ancora domani" sorpassa "Il ciclone": i maggiori incassi di sempre in Italia» (en italià). Il Sorpasso Cinema.
- ↑ Paolo Mereghetti. «Perché Paola Cortellesi sbanca? Parla senza gridare e dice cose che non possiamo non condividere» (en italià). Corriere della Sera, 27 diciembre 2023.
- ↑ Gabriele Niola. «I 10 migliori film del 2023» (en italià). Wired Italia, 28 diciembre 2023.
- ↑ Stefano Lo Verme. «I migliori film del 2023» (en italià). Movieplayer.it, 28 diciembre 2023.
- ↑ Arianna Finos. «Festa di Roma, trionfo di Paola Cortellesi. Alba Rohrwacher è la migliore attrice» (en italià), 28-10-2023.
- ↑ Teresa Monaco. «C'è ancora domani: una colonna sonora da cantare "a bocca chiusa"» (en italià). Cinematographe.it, 13-11-2023.
- ↑ Valentina Ariete. «C'è ancora domani: la colonna sonora del film di Paola Cortellesi, da Lucio Dalla agli Outkast» (en italià). Radio Deejay, 14-11-2023.
- ↑ «‘C'è ancora domani’, il debutto alla regia di Paola Cortellesi, protagonista Mastandrea» (en italià). la Repubblica, 21-09-2023.
- ↑ Francesco, Davide Di. «C'è ancora domani su Netflix, ecco la data» (en italià). Ciak Magazine, 09-03-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
- ↑ 15,0 15,1 Puglisi, Manuela. «"C'è ancora domani", arriva su Netflix e Now il capolavoro della Cortellesi» (en italià). TV Sorrisi e Canzoni, 27-03-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
- ↑ «Siempre nos quedará mañana - Información de lanzamiento». IMDb.
- ↑ «Paola Cortellesi alla conquista del Regno Unito: ad aprile esce ‘C’è ancora domani’» (en italià). la Repubblica, 23-03-2024.
- ↑ Sernagiotto, Camilla. «Vincitori David di Donatello 2024, tutti i premi» (en italià). Sky TG24, 04-05-2024. [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ Ugolini, Chiara. «David di Donatello 2024, le candidature. ‘C’è ancora domani’ fa il record con 19 nomination» (en italià). la Repubblica, 03-04-2024. [Consulta: 5 abril 2024].
Enllaços externs
