Sedan va ser un dispositiu termonuclear amb un rendiment de fissió de menys del 30% i una fusió prop de 70%.[2] La prova va ser assignada dins de l'any fiscal de l'Operació Storax, però funcionalment va ser part de l'Operació Plowshares, i el protocol d'assaig va ser patrocinat i dirigit per Laboratio Nacional Lawrence Livermore amb una implicació mínima del Departament de Defensa dels Estats Units. L'artefacte explosiu es va ubicar en un pou perforat a la sorra d'una plana fluvial a 194 metres de profunditat.[2] L'explosió de fusió-fissió va tenir un rendiment equivalent a 104 quilotones de trinitrotoluè (435 terajoules) i va aixecar una núvol de terra de 88.392 m sobre el terra del desert abans que es dispersi als tres segons després de la detonació, remenant i expulsant més d'11.000.000 kg. de terra.[3] El cràter resultant va tenir 100 m de profunditat amb un diàmetre d'aproximadament 390 m. Una àrea circular de cinc milles va ser enfosquida des del lloc d'explosió per un núvol de pols d'expansió ràpida, similar als fluxos piroclàstics de l'erupció d'un volcà.[4] L'explosió va causar les ones sísmiques equivalents a un terratrèmol de 4,75 en l'escala de Richter.[1] El nivell de radiació a la boca del cràter a 1 hora després de l'explosió va ser de 500 R per hora.
Pluja radioactiva
L'explosió Sedan va crear un núvol radioactiu que se separà en dues plomes, pujant 3 km i 4.9 km respectivament. Les dues plomes es dirigiren cap al nord i després cap a l'est en direcció a l'Oceà Atlàntic.[5] Una gran quantitat de pluja radioactiva caigué durant el seu camí, dispersant-se en una estrat franja i afectant un petit nombre de comtats. La radioactivitat detectada fou especialment alta en vuit comtats d'Iowa i un comtat de Nebraska, Dakota del Sud i Illinois.[6]
↑ 2,02,1United States Nuclear Tests; July 1945 through September 1992, DOE/NV--209-REV 15 December 2000, p. xv.[1]Arxivat 2010-06-15 a Wayback Machine.