Secta de Clapham

William Wilberforce, el líder de la campanya britànica per a l'abolició del comerç d'esclaus.
El fundador John Newton, que abans de ser abolicionista va ser ell mateix negrer.

La secta de Clapham és el nom que es va donar a un grup destacat d'activistes cristians evangèlics anglesos des de 1790 a 1830 en el si de l'Església anglicana que va promoure l'abolició de l'esclavitud a l'Imperi Britànic i va fomentar l'obra missionera.

Constitució

La denominació prové dels seus enemics, els qui a més els anomenaven despectivament els "Sants". Va ser creada per l'antic negrer John Newton (1725-1807) i el centre del grup se situava a l'església de John Venn, rector de Clapham, al sud de Londres, i entre els seus membres estaven William Wilberforce, Henry Thornton, James Stephen, Zachary Macaulay, Granville Sharp, Thomas Clarkson i altres. Però a més de Clapham, existia un grup important a Cambridge sota el lideratge d'Isaac Milner i Charles Simeon, i prop de Bristol vivia la més prolífica escriptora entre ells, Hannah More, que va atreure a la seva causa al seu amic el doctor Samuel Johnson. Molts d'aquests abolicionistes eren membres del Parlament, on van treballar a més a reformar les presons, prohibir el treball infantil, prevenir el maltractament i suspendre les lleis sobre els jocs d'atzar i la loteria.[1]Van recolzar diverses societats missioneres i bíbliques, van finançar les escoles de Hannah More i van publicar el seu propi periòdic, The Christian Observer.

El grup estava format en la seva majoria per acabalats anglicans políticament conservadors que apel·laven a la consciència de les classes benestants de la mateixa manera que els metodistes ho feien a la dels pobres. El seu moviment va ser en gran manera responsable de l'abolició del tràfic d'esclaus i l'esclavitud a Anglaterra.[2][3]

Activitats

L'any 1772, Granville Sharp va obtenir una sentència d'un tribunal britànic que proclamava l'alliberament de tots els esclaus al territori d'Anglaterra. Sharp, Wilberforce i Thomas Clarkson es van unir als Quàquers per fundar l'any 1787 la Societat per a l'abolició de la tracta d'esclaus (Society of the abolition of slave trade), així com la Societat per a la Conversió dels Jueus al Cristianisme, la Societat Bíblica i la Societat Missionera de l'Església Anglicana (Church Missionary Society).

Thomas Clarkson va incitar a l'abat Henri Grégoire a fundar la Société des amis des Noirs (Societat d'Amics dels Negres) que, en col·laboració amb la Societat de Moral Cristiana, va militar en l'abolició de l'esclavitud a França. Wilberforce va obtenir que el Parlament de Gran Bretanya del que era membre votés l'abolició de l'esclavitud a Anglaterra, però no l'esclavitud en si mateixa, en l'Acta del Comerç d'Esclaus (1807) i l'abolició de l'esclavitud en tot l'Imperi Britànic per mitjà de la Slavery Abolition Act de 1833, poc abans de la seva mort.

Membres

Al cinema

El film Amazing Grace (2007) narra la croada del grup de Clapham contra l'esclavitud.

Referències

  1. Belchem, John. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 115. ISBN 9788446018483. 
  2. Herbert Schlossberg, "El movimiento evangélico en la Iglesia de Inglaterra", en The Victorian Web, 1992 http://www.victorianweb.org/espanol/religion/herb5.html
  3. "Secta de Clapham", en Iglesia Pueblo Nuevo, http://www.iglesiapueblonuevo.es/index.php?codigo=enc_clapham
  4. David Spring, "The Clapham Sect: Some Social and Political Aspects." Victorian Studies 5#1 (1961): 35-48.

Bibliografia

  • Brown, Ford K. Fathers of the Victorians: the age of Wilberforce (1961).
  • Burton, Ann M. "British Evangelicals, Economic Warfare and the Abolition of the Atlantic Slave Trade, 1794–1810." Anglican and Episcopal History 65#2 (1996): 197–225. a JSTOR
  • Cowper, William. "'The Better Hour Is Near': Wilberforce And Transformative Religion." (Evangelical History Association Lecture 2013) online
  • Ernest Howse, Saints in politics: "The Clapham Sect" and the Growth of Freedom. Londres: George Allen and Unwin, 1953.
  • Hennell, Michael. John Venn and the Clapham Sect (1958).
  • Hilton, Boyd. The Age of Atonement: The Influence of Evangelicalism on Social and Economic Thought, 1795-‐1865 (1988).
  • Hilton, Boyd. A Mad, Bad, Dangerous People? England 1783–1846 (2006), pp 174–88, passim.
  • Himmelfarb, Gertrude. "From Clapham to Bloomsbury: a genealogy of morals." Commentary 79.2 (1985): 36.
  • Danker, Ryan Nicholas. Wesley and the Anglicans: Political Division in Early Evangelicalism (InterVarsity Press, 2016).
  • Klein, Milton M. Amazing Grace: John Thornton & the Clapham Sect (2004), 160 pp.
  • Spring, David. "The Clapham Sect: Some Social and Political Aspects." Victorian Studies 5#1 (1961): 35–48. a JSTOR
  • Tomkins, Stephen. The Clapham Sect: How Wilberforce’s circle changed Britain (Oxford: Lion Hudson, 2010)
  • Tomkins, Stephen. William Wilberforce: a biography (Wm. B. Eerdmans Publishing, 2007).
  • Ward, William Reginald. The Protestant evangelical awakening (Cambridge University Press, 2002).

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!