William Wilberforce, el líder de la campanya britànica per a l'abolició del comerç d'esclaus.El fundador John Newton, que abans de ser abolicionista va ser ell mateix negrer.
La secta de Clapham és el nom que es va donar a un grup destacat d'activistes cristians evangèlics anglesos des de 1790 a 1830 en el si de l'Església anglicana que va promoure l'abolició de l'esclavitud a l'Imperi Britànic i va fomentar l'obra missionera.
Constitució
La denominació prové dels seus enemics, els qui a més els anomenaven despectivament els "Sants". Va ser creada per l'antic negrer John Newton (1725-1807) i el centre del grup se situava a l'església de John Venn, rector de Clapham, al sud de Londres, i entre els seus membres estaven William Wilberforce, Henry Thornton, James Stephen, Zachary Macaulay, Granville Sharp, Thomas Clarkson i altres. Però a més de Clapham, existia un grup important a Cambridge sota el lideratge d'Isaac Milner i Charles Simeon, i prop de Bristol vivia la més prolífica escriptora entre ells, Hannah More, que va atreure a la seva causa al seu amic el doctor Samuel Johnson. Molts d'aquests abolicionistes eren membres del Parlament, on van treballar a més a reformar les presons, prohibir el treball infantil, prevenir el maltractament i suspendre les lleis sobre els jocs d'atzar i la loteria.[1]Van recolzar diverses societats missioneres i bíbliques, van finançar les escoles de Hannah More i van publicar el seu propi periòdic, The Christian Observer.
El grup estava format en la seva majoria per acabalats anglicans políticament conservadors que apel·laven a la consciència de les classes benestants de la mateixa manera que els metodistes ho feien a la dels pobres. El seu moviment va ser en gran manera responsable de l'abolició del tràfic d'esclaus i l'esclavitud a Anglaterra.[2][3]
Activitats
L'any 1772, Granville Sharp va obtenir una sentència d'un tribunal britànic que proclamava l'alliberament de tots els esclaus al territori d'Anglaterra. Sharp, Wilberforce i Thomas Clarkson es van unir als Quàquers per fundar l'any 1787 la Societat per a l'abolició de la tracta d'esclaus (Society of the abolition of slave trade), així com la Societat per a la Conversió dels Jueus al Cristianisme, la Societat Bíblica i la Societat Missionera de l'Església Anglicana (Church Missionary Society).
Thomas Clarkson va incitar a l'abat Henri Grégoire a fundar la Société des amis des Noirs (Societat d'Amics dels Negres) que, en col·laboració amb la Societat de Moral Cristiana, va militar en l'abolició de l'esclavitud a França.
Wilberforce va obtenir que el Parlament de Gran Bretanya del que era membre votés l'abolició de l'esclavitud a Anglaterra, però no l'esclavitud en si mateixa, en l'Acta del Comerç d'Esclaus (1807) i l'abolició de l'esclavitud en tot l'Imperi Britànic per mitjà de la Slavery Abolition Act de 1833, poc abans de la seva mort.
↑David Spring, "The Clapham Sect: Some Social and Political Aspects." Victorian Studies 5#1 (1961): 35-48.
Bibliografia
Brown, Ford K. Fathers of the Victorians: the age of Wilberforce (1961).
Burton, Ann M. "British Evangelicals, Economic Warfare and the Abolition of the Atlantic Slave Trade, 1794–1810." Anglican and Episcopal History 65#2 (1996): 197–225. a JSTOR
Cowper, William. "'The Better Hour Is Near': Wilberforce And Transformative Religion." (Evangelical History Association Lecture 2013) online
Ernest Howse, Saints in politics: "The Clapham Sect" and the Growth of Freedom. Londres: George Allen and Unwin, 1953.
Hennell, Michael. John Venn and the Clapham Sect (1958).
Hilton, Boyd. The Age of Atonement: The Influence of Evangelicalism on Social and Economic Thought, 1795-‐1865 (1988).
Hilton, Boyd. A Mad, Bad, Dangerous People? England 1783–1846 (2006), pp 174–88, passim.
Himmelfarb, Gertrude. "From Clapham to Bloomsbury: a genealogy of morals." Commentary 79.2 (1985): 36.
Danker, Ryan Nicholas. Wesley and the Anglicans: Political Division in Early Evangelicalism (InterVarsity Press, 2016).
Klein, Milton M. Amazing Grace: John Thornton & the Clapham Sect (2004), 160 pp.
Spring, David. "The Clapham Sect: Some Social and Political Aspects." Victorian Studies 5#1 (1961): 35–48. a JSTOR
Tomkins, Stephen. The Clapham Sect: How Wilberforce’s circle changed Britain (Oxford: Lion Hudson, 2010)
Tomkins, Stephen. William Wilberforce: a biography (Wm. B. Eerdmans Publishing, 2007).
Ward, William Reginald. The Protestant evangelical awakening (Cambridge University Press, 2002).
