“Fred Pedralbes” (Edigsa, 1976) amb la col·laboració d'altres artistes com Jordi Sabatés, Lucky Guri, Xavier Batllès que tocava a l'Orquestra Mirasol, entre altres. En el que els sons són més progressius, pròxims al rock simfònic, amb tres guitarres solistes.[5]
“Astroferia” (Edigsa, 1977), un disc més arriscat i experimental que l'anterior on es denoten les diferents inquietuds dels components del grup.
