PROFILBARU.COM

Sebastià Figuerola i Escusa
Biografia
Naixement	14 agost 1919 ; Barcelona
Mort	28 febrer 1996 (76 anys)
Activitat
Ocupació	empresari, compositor
Gènere	Sardana

Sebastià Figuerola i Escusa (Barcelona, 14 d'agost del 1919 – 28 de febrer del 1996) va ser compositor i publicista en el món de la sardana. Ocasionalment també signà obres seves amb el pseudònim Joan Martinyà.^[1]

Biografia

D'infant va ser cantaire de l'Orfeó Català.^[2] Posteriorment va estudiar al Conservatori del Liceu, i amplià la seva formació amb els mestres Joaquim Zamacois (harmonia) i, en la seva estada a Figueres als anys quaranta, Josep Cirilo (composició).^[2] Visqué gran part de la seva vida a l'Hospitalet de Llobregat, on col·laborà amb diverses iniciatives sardanistes. Destaca per mes de cent-i-vint sardanes, i un centenar de revesses, que van ser la seva especialitat.^[2] Uns títols estranys son: Bruixeries, Comptant et descomptaràs, Gat per llebre, Incerta, Ja heu begut oli, Repte i les clàssiques Baixada amunt i Pujada avall, «que tenen com a objectiu enganyar els sardanistes per tal que no puguin saber quants compassos componen els curts i quants els llargs».^[3]

Va ser redactor de la Guia del sardanista, un butlletí i agenda sardanista de gran difusió en els anys quaranta i cinquanta.

El seu oncle, Lluís Escusa i Ferrer, també va ser músic i compositor de sardanes.

Obres

L'as d'oros d'Encamp, ballet
Ball de Sant Ferriol [de Senterada]
Ball de Santa Anna, harmonització del ball popular andorrà
Ball del rogle [d'Areny]
Contrapàs, harmonització del ball popular andorrà
L'esquerrana, harmonització del ball popular andorrà
Himne de la Mostra de dansa de Cerdanyola, polca
Mai enrera, galop signat Joan Martinyà
Sempre avant, galop signat Joan Martinyà

Sardanes

(Selecció. Vegeu-ne la relació completa a aquesta base de dades)

A Jaume Ventura Tort (1986)
A l'esbart de Sant Isidre (1963)
Adéu (1946), molt popular als anys 40-50
Al 25è aplec de Bellvitge (1990)^[2]
L'Aliança Torrassenca (1948)^[2]
L'aplec de maig, lletra i música de Sebastià Figuerola
L'aplec de Paretdelgada (1950)
Ara sento la tristesa (1952)
Bellvitge (1962)^[2]
Cant a la mare (1980)
Colla Joan Maragall (1948)
Delicadesa (1950)
Desensomni d'Horta (1952)
Enyorant-la (1944), primera sardana
Estimada mare (1945)
Eucarística (1952), dedicada al Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona
En Josep Maria (1986)
Festeig entre onades (1946), per a 2 cobles
Els gegants de l'Hospitalet (1962)^[2]
Guia del sardanista 1945-1946 (1946)
Ignàsia (1946), obligada de tible
Magdala (1953), a la seva esposa
Miramar (1981)
La nostra Maria Teresa (1960)
La nostra Montserrat (1985)
Onades (1981), obligada per a dos trombons
Records de Figueres (1949)
Ressò d'Artés (1989)
Sant Feliu, vila de roses (1949)
Santboiana (1946)
Sincera gratitud (1960), obligada per a tible
Som de l'Ametlla de Mar (1995)
Unes aloses han deixat caure flors per tu Anna (1964)

Signades com a Joan Martinyà: A l'envelat (1981), El Lluçanès (1981), El most (1947), La riera del Canyet, La savinosa^[4]

Discografia

Sardanes de Sebastià Figuerola i Escusa, per la Cobla Els Montgrins (CD - Barcelona: Alternativa, 1991)
Andorra: balls populars, per la Cobla Maravella (LP - Barcelona:Sayton, 1972)

Referències

↑ Riera i Vinyes, Carles; Serracant i Clermont, Josep; Ventura i Salarich. Diccionari d'autors de sardanes. SOM, Revista de cultura popular de Catalunya, 1990. OCLC 1086387293.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 «Sardanes de Sebastià Figuerola. L'Hospitalet de Llobregat |». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona. [Consulta: 10 abril 2023].
↑ «Eduard Toldrà i les sardanes enigmàtiques». RodaMots. [Consulta: 10 abril 2023].
↑ «Obres compostes per Martinya, Joan». Portal Sardanista. [Consulta: 10 abril 2023].^{[Enllaç no actiu]}