Sebastes fasciatus

Infotaula d'ésser viuSebastes fasciatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Espècie amenaçada
UICN20084 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaSebastidae
GènereSebastes
EspècieSebastes fasciatus Modifica el valor a Wikidata
(Storer, 1854)[1][2]
Nomenclatura
Sinònims
  • Sebastes faciatus (Storer, 1854)[3]

Sebastes fasciatus és una espècie de peix pertanyent a la família Sebastidae.[4]

Morfologia

Cos oblong, robust i de color vermell brillant o grisenc amb una àrea fosca a la part superior i posterior de l'opercle. Els mascles poden fer fins a 42 cm de llargària total, tot i que, el més normal, és 30. Ulls grossos. Boca grossa i amb moltes dents petites. L'aleta dorsal s'estén des de la nuca fins al peduncle caudal. L'aleta caudal és notablement més petita. Té entre 31 i 38 escates a la línia lateral (normalment 33). 29-32 vèrtebres (normalment 30).[5][6][7][8][9]

Subespècies

  • Sebastes fasciatus fasciatus (Storer, 1856)
  • Sebastes fasciatus kellyi (Litvinenko, 1974)[10][7]

Reproducció

És ovovivípar i de baixa fecunditat. La inseminació de les femelles té lloc des del juny fins a l'agost o, fins i tot, novembre; els oòcits madurs es fertilitzen des del novembre fins al febrer i les larves s'alliberen des del juny fins a l'agost o, fins i tot, l'octubre.[11][12][6]

Alimentació i depredadors

Es nodreix d'eufausiacis (Meganyctiphanes norvegica, Thysanopoda), decàpodes, Mysidacea i petits mol·luscs i peixos.[12][6] Als Estats Units és depredat pel rap americà (Lophius americanus), el tallahams (Pomatomus saltatrix) i el peix espasa (Xiphias gladius).[13]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix marí, de clima temperat (74°N-45°N, 67°W-13°W) i demersal (entre 70 i 592 m de fondària, normalment entre 128 i 366) sobre fons rocallosos o de llim,[12][14] el qual viu a l'Atlàntic nord-occidental (des del Golf de Sant Llorenç fins a Nova Escòcia i els Estats Units) i l'Atlàntic nord-oriental (Islàndia i l'oest de Groenlàndia).[15][12][16]

Observacions

La seua esperança de vida és de 30-50 anys,[12] és gregari durant tota la seua vida.,[12] la seua carn és considerada com a excel·lent[9] i és inofensiu per als humans.[12]

Referències

  1. uBio (anglès)
  2. Storer, D. H., 1854. A new species of fish from Provincetown, found in the harbor at that place. Proc. Boston Soc. Nat. Hist. v. 5 (1854-1856): 31.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, els Estats Units. 354 p.
  6. 6,0 6,1 6,2 Marine Species Identification Portal (anglès)
  7. 7,0 7,1 FAO - Fisheries and Aquaculture Department (anglès)
  8. Litvinenko, N. I., 1974. Coloration and other morphological attributes distinguishing juvenile Sebastes fasciatus Storer, 1856 from juveniles of Sebastes mentella Travin, 1951 (Scorpaenidae). Voprosy Ikhtiol. V. 14 (4): 689-692 (en rus). Traducció a l'anglès a J. Ichthyol., 14 (4): 591-595.
  9. 9,0 9,1 Maine Department of Marine Resources Arxivat 2010-06-06 a Wayback Machine. (anglès)
  10. Litvinenko, N. I., 1979. Sebastes fasciatus kellyi (Scorpaenidae) from coastal waters off Eastport, Maine, U.S.A. Voprosy Ikhtiol. V. 19 (3): 387-401. (En rus). Traducció a l'anglès a J. Ichthyol., 19 (3):1-14.
  11. Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko, 1986. Scorpaenidae. p. 1211-1229. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol 3.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 «Sebastes fasciatus» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  13. FishBase (anglès)
  14. Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Canadian Bulletin of Fisheries and Aquatic Sciences Núm. 219. 731 p.
  15. Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko, 1986.
  16. Sobel, J. (1996). "Sebastes fasciatus." 1996 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 1996. [Consulta: 5 abril 2023]

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!