Saxicola és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).[1][2] La distribució de les diferents espècies es restringeix al Vell Món[3] i reben el nom comú de "bitxac".[4] Són insectívors que viuen en matolls oberts i prats amb petits arbustos dispersos. El gènere conté divuit espècies, de les quals quatre són prehistòriques.
Taxonomia
El gènere va ser introduït pel naturalista alemany Johann Matthäus Bechstein el 1802.[5] L'espècie tipus va ser posteriorment designada S. rubicola, el bitxac comú.[6]
Anteriorment el gènere s'incloïa en la família dels túrdids (Turdidae), però com passa amb diversos altres gèneres relacionats, ara s'ha demostrat que està classificat correctament en la família dels papamosques (Muscicapidae) del Vell Món, en la qual està més estretament relacionat amb els gèneres Oenanthe i Campicoloides.[7][8]
L'evidència genètica i de comportament també ha donat lloc a l'acceptació de diverses espècies noves en el gènere en els darrers anys, sobretot la divisió de l'antiga "espècie" Saxicola torquatus en cinc espècies, un canvi ara àmpliament acceptat, tot i que encara no universalment. Amb l'addició de la seqüència del citocrom b de l'ADNmt i les dades d'empremtes digitals de l'ADNn, es va confirmar que no només el bitzac de les Canàries i de la Reunió són espècies diferents, sinó que, a més, el bitxac africà, el comú i el siberià també són espècies separades.[9][10][11][12] A causa de la confusió sobre l'assignació de subespècies, el nom S. torquatus es va utilitzar breument per a l'espècie europea, i el bitxac africà es va classificar incorrectament com a S. axillaris.[10]
A causa de malentesos de la sintaxi llatina, diverses espècies han estat citades en el passat àmpliament, però incorrectament amb terminacions de nom femenines ("S. torquata, S. maura, S. leucura, S. ferrea", etc.).[13]
Etmilogia
El nom Saxicola prové del llatí «saxum», «saxi» que significa “pedra” i «-cola», “habitant”.[14]
Espècies existents
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per catorze espècies:[15]
Espècies fòssils
- Saxicola lambrechti (Miocè superior de Polgardi, Hongria).[21]
- Saxicola baranensis (Pliocè de Beremend, Hongria).[21]
- Saxicola parva (Pliocè de Csarnota, Hongria).[21]
- Saxicola magna (Pliocè de Beremend, Hongria).[21]
Notes taxonòmiques
- ↑ Saxicola stejnegeri es considera espècie de ple dret sobre la base de l'anàlisi d'ADNmt de Zink et al. (2009),[12] però pot ser prematura; cal una resolució addicional d'aquest complex de bitxacs. Segons s'informa, té vocalitzacions distintives (Opaev et al. 2018)[16] i manca d'intergradació amb S. maurus (Hellström i Norevik, 2014).[17] Validesa com a espècie avalada per anàlisi filogenètica que la situa com a germana de S. leucurus (Zhao et al. 2023).[18][19]
- ↑ El Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife International (BLI) reconeixen Saxicola stejnegeri com a subespècie de S. torquatus (S. t. stejnegeri).[20]
- ↑ Saxicola sibilla (endèmic de Madagascar) es classifica com subespècie de Saxicola torquatus sobre la base de la forta similitud del plomatge amb algunes de les subespècies de S. torquatus (per exemple, axillaris) malgrat la divergència de l'ADNmt demostrada a Woog et al. (2008).[11][19]
- ↑ El Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife International (BLI) reconeixen Saxicola marus com a subespècie de S. torquatus (S. t. marus).[20]
- ↑ El Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife International (BLI) reconeixen Saxicola rubicola com a subespècie de S. torquatus (S. t. rubicola).[20]
Referències
- ↑ «Saxicola (Saxicola sp.)». Avibase. [Consulta: 24 abril 2026].
- ↑ «Saxicola Bechstein, 1802» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 24 abril 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 24 abril 2026].
- ↑ «Saxicola». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 abril 2026].(català)
- ↑ Bechstein, Johann Matthäus. Ornithologisches Taschenbuch von und für Deutschland, oder, Kurze Beschreibung aller Vögel Deutschlands für Liebhaber dieses Theils der Naturgeschichte (en alemany). Leipzig: Carl Friedrich Enoch Richter, 1802, p. 216.
- ↑ Dickinson; Christidis. The Howard and Moore complete checklist of the birds of the world. 2: Passerines / ed. by Edward C. Dickinson. 4. ed. Eastbourne: Aves Press, 2014. ISBN 978-0-9568611-2-2.
- ↑ Hoyo, Josep del; Elliott, Andrew; Sargatal, Jordi; Christie, David A.; Bock, Walter Joseph Handbook of the birds of the world. Barcelona: Lynx ed, 2005, p. 786. ISBN 978-84-87334-72-6.
- ↑ Sangster, George; Alström, Per; Forsmark, Emma; Olsson, Urban «Multi-locus phylogenetic analysis of Old World chats and flycatchers reveals extensive paraphyly at family, subfamily and genus level (Aves: Muscicapidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 57, 1, 10-2010, p. 380–392. DOI: 10.1016/j.ympev.2010.07.008.
- ↑ Urquhart, Ewan. Stonechats: a guide to the genus saxicola. Londres: Christopher Helm, 2002. ISBN 978-0-7136-6024-1.
- ↑ 10,0 10,1 Wink, M.; Sauer-Gürth, H.; Gwinner, E. «Evolutionary relationships of stonechats and related species inferred from mitochondrial-DNA sequences and genomic fingerprinting» (PDF) (en anglès) p. 349–355. British Birds, 2002. Arxivat de l'original el 2022-06-11. [Consulta: 24 abril 2026].
- ↑ 11,0 11,1 Woog, Friederike; Wink, Michael; Rastegar-Pouyani, Eskandar; Gonzalez, Javier; Helm, Barbara «Distinct taxonomic position of the Madagascar stonechat (Saxicola torquatus sibilla) revealed by nucleotide sequences of mitochondrial DNA» (en anglès). Journal of Ornithology, 149, 3, 7-2008, p. 423–430. DOI: 10.1007/s10336-008-0290-1. ISSN: 2193-7192.
- ↑ 12,0 12,1 Zink, Robert M.; Pavlova, Alexandra; Drovetski, Sergei; Wink, Michael; Rohwer, Sievert «Taxonomic status and evolutionary history of the Saxicola torquata complex» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 52, 3, 9-2009, p. 769–773. DOI: 10.1016/j.ympev.2009.05.016.
- ↑ David, N. The grammatical gender of avian genera. vol.122, 2002, p. 257–282 (Bulletin of the British Ornithologists' Club).
- ↑ «The Key to Scientific Names: Saxicola» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 24 abril 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Chats, Old World flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 24 abril 2026].
- ↑ Opaev, Alexey; Yaroslav Red’kin, Egor Kalinin, Maria Golovina. «Species limits in Northern Eurasian taxa of the common stonechats, Saxicola torquatus complex (Aves: Passeriformes, Muscicapidae)» (PDF). vol-68 (3). Vertebrate Zoology, 2018. [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ Hellström, Magnus; Norevik, Gabriel. «The uppertail-covert pattern of ‘Stejneger’s Stonechat’ Magnus» (PDF). vol.107 p. 692–700. British Birds, 2014. [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ Zhao, Min; Gordon Burleigh, J.; Olsson, Urban; Alström, Per; Kimball, Rebecca T. «A near-complete and time-calibrated phylogeny of the Old World flycatchers, robins and chats (Aves, Muscicapidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 178, 1-2023, p. 107646. DOI: 10.1016/j.ympev.2022.107646.
- ↑ 19,0 19,1 «Species Updates – IOC World Bird List 15.1 (2025)». [Consulta: 24 abril 2026].
- ↑ 20,0 20,1 20,2 «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 24 abril 2026].
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Kessler, E. «Neogene songbirds (Aves, Passeriformes) from Hungary». vol.8 p. 37–149. Hantkeniana, 2013. [Consulta: 25 abril 2026].
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|