Satureja

Satureja és un gènere de plantes amb flor de la família de les labiades. Són plantes natives de regions de clima temperat càlid, incloent-hi els Països Ca

Satureja
Infotaula d'ésser viuSatureja Modifica el valor a Wikidata

Sajolida silvestre Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitesquizocarp Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaLamiaceae
SubfamíliaNepetoideae
GènereSatureja Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Satureja Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Euhesperida
Argantoniella Modifica el valor a Wikidata

Satureja és un gènere de plantes amb flor de la família de les labiades. Són plantes natives de regions de clima temperat càlid, incloent-hi els Països Catalans, i poden ser plantes anuals o bé plantes perennes. Són plantes herbàcies o arbustives que poden arribar a fer uns 50 cm. El número d'espècies varia depenent del tractament taxonòmic que se'n faci. Moltes d'elles són plantes aromàtiques més o menys abundants, pròpies de la regió mediterrània.[1]

Usos

Algunes espècies, com la sajolida, s'han utilitzat tradicionalment per a adobar olives.

Per a adobar olives, primer es posen les olives en aigua una desena de dies, canviant l'aigua sovint, i després es posen amb aigua i sal i la sajolida.[2]

Com a mínim n'hi ha dues varietats:

La sajolida de jardí[3] (Satureja hortensis) és una planta anual i conreada als Països Catalans.

La sajolida de bosc,[3] herba de les olives o senyorida[4] (Satureja montana) és una espècie silvestre de distribució exclusiva als països del nord del Mediterrani (no es troba a l'Àfrica). Creix com una petita mata de 20 a 40 cm, llenyosa a la base. Les flors són blanques o violàcies i floreix d'agost a setembre. A les seves petites fulles hi ha glàndules amb essència. El seu sabor és una mica picant. Se n'ha descrit diverses subespècies que hom prefereix separar com a espècies diferents:

Les subespècies montana i la innota viuen principalment a l'interior de Catalunya i nord del País Valencià.

La subespècie obovata és la que la Flora dels països Catalans afirma que és "l'herba de les olives", però només es troba al centre i sud del País Valencià en contrades poc plujoses. Viu des del nivell de la mar fins als 1.000 metres, aproximadament.[3]

El poniol, una planta que també té usos medicinals i que a la Flora dels Països Catalans anomenen Satureja fruticosa, avui en dia tendeix a anomenar-se Micromeria fruticosa o bé Clinopodium serpyllifolium subsp. fruticosum.[3]

Taxonomia

Depenent de la bibliografia consultada hi ha diferents versions d'aquest gènere:

Segons Plants of the World Online hi ha 45 espècies acceptades, majoritàriament pròpies de la Mediterrània oriental[5] que es poden consultar en les bases de dades online que existeixen o en aquesta pàgina: Llista completa d'espècies del gènere Satureja. A Flora Iberica només en surten 6 d'aquestes (i encara una d'elles la mouen a un altre gènere (Argantoniella salzmannii (Kuntze) G.López & R.Morales)[1]

En canvi, a la Flora dels Països Catalans (que està inclosa en gran part a l'àmbit geogràfic de Flora Iberica) curiosament en descriuen 23 taxons. L'explicació rau en el fet que Bolòs i J.Vigo van considerar incloure dins del gènere Satureja a totes les espècies que altres posaven als gèneres Acinos, Calamintha, Clinopodium i Micromeria.[3]

Si seguíssim aquest mateix criteri, sumant totes les espècies d'aquests gèneres, a Plants of the World Online sortirien prop de 350 espècies repartides en els gèneres Satureja, Micromeria i Clinopodium. A Flora Iberica hi hauria al voltant de 25 taxons (incloent algunes notoespècies) repartides entre els gèneres Satureja, Acinos, Calamintha, Clinopodium, Micromeria i Argantoniella

De les espècies que surten a la Flora dels Països Catalans, aquestes segueixen sent considerades majoritàriament com integrants del gènere Satureja:

Aquestes, en canvi, es posen majoritàriament dins del gènere Micromeria (algú també hi posa Satureja fruticosa, el poniol):

Finalment, moltes de les espècies que estaven a Satureja han anat a parar a Clinopodium:

Referències

  1. 1,0 1,1 Ramón Morales Valverde. «Satureja L.» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 26 maig 2026].
  2. «sajolida». eixarcolant. [Consulta: 20 maig 2026].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.294-307. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III). 
  4. «Satureja». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  5. «Satureja L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 18 maig 2025].

Enllaços externs

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.