El sarg, sard, la patena, la vidriada[1] sarcotell o verada[1] (Diplodus sargus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre
| Diplodus sargus | |
|---|---|
Exemplar fotografiat a prop de Marsella | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Spariformes |
| Família | Sparidae |
| Gènere | Diplodus |
| Espècie | Diplodus sargus (Linnaeus, 1758) Diplodus sargus |
| Distribució | |
El sarg, sard, la patena, la vidriada[1] sarcotell o verada[1] (Diplodus sargus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[2][3] És una espècie comercial de carn apreciada, en especial quan fa més de 20 cm. Es captura amb una gran varietat d'arts i ormeigs, com són els tremalls, l'artet, el volantí, amb palangres i arts d'arrossegament. A més, és una de les captures més freqüents de la pesca submarina.[4]




| Subespècie | Llargària total màxima | Distribució geogràfica |
|---|---|---|
| Diplodus sargus ascensionis (Valenciennes, 1830)[8][9] | 22 cm[10] | Costes del sud-est de l'Atlàntic: endèmic de l'Illa de l'Ascensió[10] |
| Diplodus sargus cadenati (De la Paz, Bauchot & Daget, 1974)[11][12] | 45 cm[13] | Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica fins a les Illes Canàries).[13] |
| Diplodus sargus helenae (Sauvage, 1879)[14][15] | 31 cm[16] | Costes del sud-est de l'Atlàntic: endèmic de Santa Helena[16] |
| Diplodus sargus kotschyi (Steindachner, 1876)[17][18] | 30 cm[19] | Costes occidentals de l'oceà Índic (Golf Pèrsic i nord de l'Índia)[19] |
| Diplodus sargus lineatus (Valenciennes, 1830)[20][21] | 28 cm[22] | Costes centrals de l'Atlàntic oriental: endèmic de Cap Verd.[22] |
| Diplodus sargus sargus (Linnaeus, 1758)[23][24][25] | 45 cm[26] | Costes de la Mediterrània i de la mar Negra[26] |
Es troba a les costes de la Mediterrània, a l'Atlàntic (des de les costes franceses fins a Angola, incloent-hi Cap Verd[27] i Santa Helena), Iraq i Madagascar.[28][4]
Arriba a la maduresa sexual als 2 anys quan arriba, si fa o no fa, als 17 cm. A la conca occidental de la mar Mediterrània la reproducció té lloc entre febrer i maig. Pot ser hermafrodita proteràndric o presentar sexes separats.[29]
Menja mol·luscs, crustacis i equinoderms (estrelles de mar i holotúries). També pot alimentar-se de grumers i d'algues. Els alevins poden actuar com a desparasitadors d'altres peixos. Els joves són omnívors i els adults carnívors.[30]
És una espècie costanera que prefereix els fons rocallosos (naturals o artificials), però no rebutja ni les praderies de Posidonia oceanica ni els fons sorrencs fins als 50 m.[31][32]
Té una longevitat de 10 anys.[33]
Quan l'onatge és fort, es troba a les parets dels penya-segats per alimentar-se dels invertebrats que es desferren de les roques.
Entra dins les coves en cas de perill (o s'escapa cap a mar oberta) i per descansar.
És present tot l'any prop del litoral, essent els individus més grossos els que s'hi apropen més quan arriba l'hivern. Els alevins entren a llacunes.
Pot acompanyar les moles de salpes (Sarpa salpa).
Els joves són més gregaris que els adults.
És freqüent que comparteixi els forats i roques amb escorballs.[34]
La presència de variades (Diplodus vulgaris) per damunt les roques pot indicar la presència de sards davall les pedres.
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.