Sanç d'Aragó i d'Hongria

Sanç d'Aragó i d'Hongria

Pintura anònima del s. XVII amb el bisbe màrtir
Biografia
Naixement	Sanç d'Aragó i d'Hongria c. 1250 valor desconegut
Mort	21 octubre 1275 (24/25 anys) Martos (Província de Jaén)
Sepultura	Catedral de Toledo, a la Capilla de los Reyes Viejos (restes perdudes)
Arquebisbe de Toledo
21 agost 1266 – 21 octubre 1275 ← Sanç de Castella – Fernando Rodríguez de Covarrubias → Diòcesi: arquebisbat de Toledo
Arquebisbe catòlic
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Es coneix per	Arquebisbe de Toledo; fill de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria
Activitat
Lloc de treball	Toledo
Ocupació	sacerdot catòlic, arquebisbe catòlic
Orde religiós	Mercedaris
Bisbe i màrtir
Celebració	Església Catòlica (culte limitat a l'àmbit de l'orde mercedari)
Festivitat	21 d'octubre
Iconografia	Hàbit mercedari o robes de bisbe, palma de martiri, espasa clavada al coll
Família
Família	Casa reial d'Aragó
Pares	Jaume el Conqueridor   i Violant d'Hongria
Cronologia
21 octubre 1275 ^(Gregorià)	Battle of Martos ^(en)

Sanç d'Aragó (Barcelona?, 1247 - Martos, Jaén, 1275), va ser un infant d'Aragó, fill de Jaume I el Conqueridor, i religiós mercedari, que fou bisbe de Toledo i va morir a mans dels sarraïns.^[1] És considerat màrtir al si de l'Orde de la Mercè.^[2]

Biografia

Sanç fou el quart fill de Jaume I el Conqueridor i de la seva muller Violant d'Hongria. De ben petit encaminaren el seu camí vers la religió i ingressà a l'Orde de la Mercè.^[3] Va ser molt amic de Pere Pascual.^[4] Va arribar a ser ardiaca de Belchite i abat a Valladolid.

El 1266, només amb 16 anys, fou designat arquebisbe de Toledo, càrrec que desenvolupà fins al 1275;^[5] el seu pare assistí en 1268 a la seva presa de possessió a Toledo.

Tot i no ser home d'armes, amb un petit exèrcit decidí aturar la invasió islàmica que avançava vers la seva terra natal. En 1275 fou capturat a la batalla de Jaén contra els musulmans del regne de Granada, i fou degollat a Martos (Jaén).^[6][7]

La seva despulla fou sebollida a la Catedral de Toledo, a la Capilla de los Reyes Viejos. La tomba fou redescoberta en 1503 i es va descriure que que el bisbe estava revestit amb valuoses robes i joies. En 1947, però, en obrí els sepulcres del presbiteri, no es van poder trobar les restes de Sanç, ni de dues altres persones reials, sense que se sàpiga què va passar.

Referències

1. Montserrat, Jiménez Sureda. Crist i la història: Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2015-05-19, p. 188. ISBN 978-84-490-5092-3. 
2. Bilches (S.I.), Francisco de. Santos y santuarios del Obispado de Iaen y Baeza ... (en castellà). por Domingo Garcia y Morràs, 1653, p. 136. 
3. Siumell, Josep Antoni Garí i. Biblioteca mercedaria, ó sea, Escritores de la Celeste, Real y Militar Órden de la Merced, redencion de cautivos, con indicacion de sus obras, tanto impresas como manuscritas ... (en castellà). los Herederos de la Viuda Pla, 1875, p. 23. 
4. «Santos y Santas Mercedarias» (en castellà). Hermanas Mercedarias. [Consulta: 26 maig 2024].
5. Stern, Josef; Robinson, James T.; Shemesh, Yonatan. Maimonides' "Guide of the Perplexed" in Translation: A History from the Thirteenth Century to the Twentieth (en anglès). University of Chicago Press, 2019-08-15, p. 84. ISBN 978-0-226-45763-5. 
6. Belenguer, Ernest. Jaume I i el seu regnat. Pags Editors, 2010-06-01. ISBN 978-84-9779-918-8. 
7. Cushing, Caleb. Reminiscences of Spain: The Country, Its People, History and Monuments (en anglès). Carter, Hendee and Allen and Ticknor, 1833, p. 7.