Santa Maria d'Igualada

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Maria d'Igualada
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ArquitectePere Blai Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicgòtic tardà
arquitectura del Renaixement
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Altitud313 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaIgualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça de Santa Maria, 8 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 34′ 43″ N, 1° 37′ 06″ E / 41.578625°N,1.618397°E / 41.578625; 1.618397
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1854-MH-EN Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006924 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC2104 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC7720 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Vic Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webanota.net… Modifica el valor a Wikidata

Santa Maria d'Igualada o l'Església Gran és una basílica del municipi d'Igualada (Anoia). És el conjunt historicoartístic més important de la capital anoienca. Els primers pobladors d'Igualada es van establir, al voltant de l'any mil, a l'àrea on hi ha l'actual basílica, on es trobava la cruïlla de camins que unien Barcelona amb Aragó i la Catalunya Nova amb la Catalunya Vella.[1] Tot i que els orígens de l'església es remunten a principis del segle xi, la major part de l'edifici actual és del segle xvii. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.

Descripció

L'església, d'uns 1.200 m²., consta d'una sola nau, de sis trams i absis, amb cor alt als peus i capelles laterals. Les capelles s'obren a la nau en arcs de mig punt amb diverses motllures d'influència clàssica. Els espais del mur entre les capelles estan decorats amb pilastres que s'aixequen fins a l'arrencada de la volta. En la part exterior les capelles estan separades i continuades per murs o contraforts amb gàrgoles. L'absis és de planta rectangular i s'uneix a la nau per un arc triomfal de mig punt. Les cornises i motllures són renaixentistes, però les voltes són de tradició gòtica, més familiars als nostres constructors.[2] Els elements que configuren l'església són el resultat de diferents etapes constructives i, per tant, responen a diverses influències estètiques.

Cos central

Interior del temple, amb el retaule major, durant el Festival Internacional d'Orgue de 2009

La planta de Santa Maria és d'una sola nau. Té una estructura pròpia del renaixement català, que es caracteritza per l'austeritat formal. N'és una mostra el tractament estètic auster de la façana,[3] en què només destaca la rosassa, com també les parets dels costats, on la uniformitat tan sols queda trencada pels finestrals i pels contraforts, que són rematats per mitjà d'unes gàrgoles de tradició gòtica[3] -de formes animals i humanes- que donen a l'exterior. La coberta de la nau ha estat resolta per mitjà d'una fórmula típica del gòtic: la volta de creueria.[3] Els arcs del sostre formen un esquelet de nervis, que conflueixen en diferents elements esfèrics, les claus, on hi ha esculpides diverses figures de sants. Els arcs de la volta descansen sobre pilastres d'estètica italianitzant, rematades per una galeria d'arcades -anomenada trifori- i una cornisa. Un absis de planta quadrangular tanca l'extrem de la nau. Aquest espai, on hi ha situat l'altar major, és cobert per una volta en forma d'estrella, en què les claus representen la Mare de Déu, al centre, i els evangelistes, als costats.

Capelles laterals

Altar de la Mare de Déu dels Dolors

Per ambdós costats, la nau de Santa Maria és flanquejada per un total de dotze capelles. Malgrat l'estètica barroca, la decoració d'algunes d'aquestes capelles és relativament recent, ja que van ser fetes després de la guerra civil per mitjà de les aportacions de gremis locals. En són un exemple els altars de sant Antoni Abat (patró dels traginers), sant Isidre (patró del pagesos), sant Antoni de Pàdua (patró dels blanquers), sant Cristòfol (patró dels automobilistes) i sant Antoni Maria Claret (patró dels teixidors). Sota el campanar, cobert per un arc ogival, hi ha l'altar de la Mare de Déu dels Dolors; és considerada la part més antiga de l'església i correspondria a un eixamplament de l'antiga capella romànica, realitzat al segle xiv.

Capella del Sant Crist

Capella del Sant Crist

Un dels elements diferencials de Santa Maria és la capella del Santíssim i del Sant Crist. L'edificació, d'estil barroc, va ser construïda entre 1702 i 1733[4] i ocupa un annex del costat esquerre de la nau, al costat del campanar. Es tracta d'un edifici de planta de creu llatina. La cúpula semiesfèrica que el cobreix és sostinguda per quatre parells de pilastres. L'interior és decorat amb pintures de Francesc Tremulles de 1752[3] representant la Santíssima Trinitat i santa Maria. A les petxines que hi ha sota la cúpula, aquesta decoració és completada per les figures dels evangelistes, pintats per Miquel Llacuna. Pel que fa a l'exterior, la cúpula és recoberta amb un cimbori octogonal. A l'absis hi ha el retaule amb la imatge del Sant Crist d'Igualada, que és una reproducció d'una talla gòtica del segle xiv, que va desaparèixer per la guerra civil. Dos murals pintats per Francesc Camps Dalmases evoquen el prodigi de la suor de sang del Sant Crist d'Igualada, que segons la tradició es remunta al 1590.

Retaule de l'altar major

Retaule de l'altar major.

És, juntament amb la capella del Sant Crist, l'element més representatiu de Santa Maria. Tot i que se'n va iniciar la construcció en començar el segle xviii, l'obra no va quedar enllestida fins al final de la centúria, a causa de la Guerra de successió. Aquest retard va fer que l'estètica barroca del projecte inicial fos compensada per un cert classicisme en l'execució final. El retaule és obra de Jacint Morató i Josep Sunyer. Per la guerra civil va ser desmuntat i parcialment destruït. Acabat el conflicte, va ser reconstruït sota la direcció de Cèsar Martinell i amb l'ajut d'un llegat de l'industrial Artur Garcia Fossas.[5] L'última restauració de Santa Maria, en la dècada de 1980, va tenir com a resultat una nova intervenció sobre el retaule. Considerat la primera gran obra de l'art català realitzada després de la guerra de successió, el retaule de Santa Maria consta de tres nivells clarament diferenciats. Al centre, és presidit per la figura de la Immaculada Concepció que, portada per uns àngels, és situada dins una fornícula. Pels costats, la marededéu és flanquejada per les figures dels seus pares, sant Joaquim i santa Anna, sota les quals hi ha uns medallons que representen dos passatges de la vida de la Verge: les noces i la presentació. La imatge de la Verge és coronada per un colom que representa l'Esperit Sant, damunt el qual hi ha un medalló amb el Pare Etern. Al segon pis del retaule destaquen les imatges de sant Faust i sant Roc, vinculats al devocionari tradicional d'Igualada. Ambdues figures són flanquejades per quatre àngels músics, propis de la imatgeria barroca. Entre ells, el que toca la guitarra és considerat un exemplar gairebé únic en la iconografia religiosa de l'època. Al pis superior, el retaule és culminat per la figura de sant Bartomeu apòstol, patró d'Igualada, el Sol i les portes de Jerusalem. Simbòlicament, tot aquest conjunt és sostingut a la part inferior per quatre atlants de marbre, que representen les diferents estacions de l'any. A les parets laterals hi ha dos plafons escultòrics, coronats per l'escut de la ciutat, que representen l'epifania i l'adoració dels pastors.

Orgue

L'orgue és emplaçat al cor de l'església, sota la rosassa de la façana. Va ser construït a mitjan segle xviii per Antoni Boscà. Per la guerra civil va ser traslladar al convent de les Escolàpies, convertit en sala de concerts. El 1980 va ser restaurat sota la direcció del mestre orguener Gerhard Grenzing. Se'l considera un dels més notables de Catalunya, motiu pel qual cada any la basílica de Santa Maria acull un festival internacional d'orgue.

Campanar i Campanes

Campanar vist des de la plaça de l'Ajuntament

Correspon a l'etapa gòtica de Santa Maria i va ser construït al segle xvi. D'estètica austera, té com a elements decoratius els finestrals del cos superior i unes petites finestres coronelles. És de secció quadrangular i cobert a quatre vessants. Té set campanes, sis de les quals, foses a la casa d'Albert Bachert a Alemanya, hi van ser instal·lades el 1990, beneïdes pel bisbe Josep Maria Guix. Aquestes campanes emeten un acord pentatònic amb novena en la tonalitat de Si Major. La darrera campana data del 1950 i actualment no s'utilitza. Al cor del temple hi ha exposada una altra campana del segle xiv.

Nom/s Fonedor Any Boca (cm) Massa (kg) Afinació
Reina de la Pau Albert Bachert (Alemanya) 1990 77 310 Do# 4
Sant Miquel Arcàngel Albert Bachert (Alemanya) 1990 88 454 Si 3
Sant Bartomeu Albert Bachert (Alemanya) 1990 105 801 Sol# 3
Mare de Déu de la Pietat Albert Bachert (Alemanya) 1990 119 1256 Fa# 3
Sant Crist d'Igualada Albert Bachert (Alemanya) 1990 143 2178 Re# 3
Santa Maria Albert Bachert (Alemanya) 1990 169 2980 Si 2
Francesca, Aleix i Amadeu Viuda de Múrua (Vitòria) 1950 100 750 Fa# 3
Campana Gòtica ? XIV ? ? ?

Altres elements

Entre els atlants que sostenen el retaule de l'altar major hi ha les dues entrades de les sagristies, damunt de cada una de les quals figura l'escut de la ciutat. Entrant a mà dreta, a la primera capella lateral hi ha un quadre al·legòric de Segimon Ribó, que representa la suor de sang del Sant Crist d'Igualada. El baptisteri, d'estètica modernista, és obra de 1904 d'Ignasi Colomer i es troba a l'esquerra de l'entrada. La cripta, situada sota el presbiteri, va ser construïda després de la guerra civil, a partir d'un projecte de Cèsar Martinell. A la façana de l'església hi ha dues plaques que commemoren la participació del sometent igualadí a la batalla del Bruc.

La barreja d'elements que integren Santa Maria és fruit de les diverses etapes constructives que s'hi han succeït i també és conseqüència dels avatars històrics. Per tot plegat, visitar la basílica és com fer un recorregut per la història d'Igualada i per la història de l'art.

Exposició

"Fulgentia" és l'exposició permanent d'art sacre creada a la basílica de Santa Maria d'Igualada.[6] Se situa en dos espais: la part visitable està a la galeria esquerra del trifori de l'església on s'exposen unes 70 peces, i el magatzem està en un espai no visitable, prop de la sagristia. S'accedeix a l'exposició per les escales del cor o per un ascensor. Algunes de les peces figuren entre les millors obres de l'orfebreria catalana.[7]

Història

Placa commemorativa al paviment de la plaça Pius XII recordant el naixement de la primera capella.

L'església ocupa el solar de la primitiva d'estil romànic, documentada des de l'any 1003.[2] Altres fonts indiquen que des de desembre de l'any 1002 està documentada la primera capella,[8] sota l'advocació de santa Maria i sant Pere, i depenent de la parròquia d'Òdena.[9] Aquesta església, junt amb una petita mota fortificada, es va aixecar al peu de l'antic camí ral d'Aragó, en un petit alou o domini del monestir de Sant Cugat del Vallès.[2]

Fou consagrada, pròpiament ja com a parròquia, l'any 1058 [8] pel bisbe de Vic Guillem i altra vegada el 1087 pel bisbe Berenguer.[10] Això fou indici del naixement i creixement del primitiu nucli de poblament, convertit en una parròquia i des del 1233 en una vila reial. El creixement de la població feu ampliar l'església amb capelles i annexos gòtics vers el 1365, fins que s'imposà la construcció d'un nou edifici que es va començar l'any 1617 i es va anar construint a partir del presbiteri per etapes, demolint l'obra antiga a mesura que avançava la nova. Les obres es van fer segons projecte de l'arquitecte Pere Blai i construcció a càrrec dels mestres d'obres Rafael Plançó i Pau Ginestar.[4] De les estructures antigues en resten una capella gòtica i la base del campanar. L'obra més destacable del seu interior és el Retaule Major, dissenyat per Jacint Morató i esculpit per Josep Sunyer.[2]

L'obra es va completar a finals del segle xvii. La capella del Santíssim i del Sant Crist es va construir entre 1702 i 1733, i el retaule major entre 1718 i 1747.[9] L'any 1835 la parròquia va acollir la imatge de la Mare de Déu de la Pietat, procedent del Convent de Sant Agustí d'Igualada.[11] L'any 1890 l'església de Santa Maria va ser consagrada de nou, pel bisbe de Vic Josep Morgades.[4]

L'església fou convertida en garatge[12] i en mercat municipal durant la guerra civil espanyola.[13] El retaule major va ser desmuntat i les seves parts més importants es van guardar a l'església del Roser, convertida en dipòsit provisional del que es pretenia fos la llavor d'un futur Museu del Poble.[13] L'església de Santa Maria va ser restaurada després del conflicte, sota la direcció de l'arquitecte Cèsar Martinell i la supervisió del mossèn arxipreste Amadeu Amenós i Roca.[14] El 18 de gener de 1949 Santa Maria va obtenir de Pius XII el títol de basílica menor.[14] En la dècada de 1980 se'n va portar a terme la darrera reforma, que va ser inaugurada el 1990. L'agost de 2015 es va recuperar la porta lateral, que antigament era el portal principal del temple i que havia quedat tapiat després de la guerra civil, al carrer de Santa Maria.[12] Per reobrir aquest accés lateral es traslladà la capella dedicada a Sant Ignasi, que ocupava la part interior. L'espai es transformà en un cancell, i s'hi instal·là una miniatura en fusta del retaule major, elaborada en la dècada de 1940 i posteriorment restaurada.[12]

Galeria

Referències

  1. «Locales Catalunya. Història d'Igualada». Arxivat de l'original el 2014-10-20. [Consulta: 3 maig 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Santa Maria d'Igualada». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 octubre 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 poblesdecatalunya.cat, Basílica de Santa Maria, Igualada
  4. 4,0 4,1 4,2 Parròquia de Santa Maria d'Igualada, Història del temple Arxivat 2011-05-06 a Wayback Machine.
  5. Magí Puig i Gubern. REVISTA D'IGUALADA. NÚM. 30, DESEMBRE DE 2008, Els germans Garcia Fossas Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
  6. Fulgentia Arxivat 2010-09-28 a Wayback Machine.  PDF
  7. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 68. ISBN 84-393-5437-1. 
  8. 8,0 8,1 Jaume Oromí, Esglésies d'Igualada (IV) SANTA MARIA
  9. 9,0 9,1 festacatalunya.cat, BASÍLICA RENAIXENTISTA DE SANTA MARIA
  10. Parròquia de Santa Maria d'Igualada, Història Arxivat 2011-08-29 a Wayback Machine.
  11. Parròquia de la Sagrada Família d'Igualada, La Mare de Déu de la Pietat Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
  12. 12,0 12,1 12,2 Anoia Diari, 21 agost 2015, La Basílica de Santa Maria d'Igualada recupera la seva històrica porta lateral
  13. 13,0 13,1 FRANCESC-XAVIER MINGORANCE I RICART, LA RESTAURACIÓ DE SANTA MARIA D'IGUALADA I DEL SEU RETAULE MAJOR (1939-1954)
  14. 14,0 14,1 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàg. 23-24, ISBN 8423202461

Enllaços externs

Read other articles:

Serie B Serie B 2023-24 Datos generalesDeporte FútbolSede ItaliaConfederación UEFAContinente EuropaNombre oficial Serie BNombre comercial Serie BKTOrganizador Lega BEquipos participantes 20Datos históricosFundación 1929 (1926 como Prima Divisione)Primera temporada Prima Divisione 1926-27Última temporada Serie B 2022-23Datos estadísticosCampeón actual Frosinone Calcio (1)Más campeonatos Atalanta (6)[1]​ Genoa (6)Más participaciones Brescia (61)Datos de competenciaCategoría 2 As...

 

1959 film by Tom Graeff Teenagers from Outer SpaceTheatrical release posterby Reynold BrownDirected byTom GraeffScreenplay byTom GraeffProduced byTom GraeffStarringDavid LoveDawn BenderBryan GrantHarvey B. DunnTom GraeffKing MoodyCinematographyTom GraeffEdited byTom GraeffMusic byTom GraeffProductioncompanyTom Graeff ProductionsDistributed byWarner Bros.Release date June 1959 (1959-06) Running time86 minutesCountryUnited StatesLanguageEnglishBudget$20,000[1] Teenagers from O...

 

Mary Seacole Mary Jane Seacole (1850) Algemene informatie Volledige naam Mary Jane Seacole Geboren 1805Kingston Overleden 14 mei 1881Londen Nationaliteit Jamaicaanse Land Jamaica Bekend van verpleegkundige tijdens de Krimoorlog Portaal    Geneeskunde Portret van Mary Seacole, geschilderd door Albert Charles Gallen. Mary Jane Seacole (Kingston, 1805 - Londen, 14 mei 1881) was een Jamaicaans verpleegkundige en zakenvrouw tijdens de Krimoorlog. Biografie Leven in de Caraïben...

Untuk kegunaan lain, lihat Sundel bolong. SundelbolongSutradara Sisworo Gautama Putra Produser Gope T. Samtani Ditulis oleh Subagio Samtani PemeranSuzanna Barry Prima Marlia Hardi Ruth Pelupessy Rudy SalamNaratorSuzzannaPenata musikGatot SudartoSinematograferF. E. S. TariganPenyuntingE. Mukhsin HamzahDistributorRapi FilmsTanggal rilis 2 November 1981 (1981-11-02) Durasi102 menitNegara Indonesia Bahasa Indonesia IMDbInformasi di IMDb Sundelbolong adalah film horor Indonesia tahun 19...

 

Nama ini menggunakan cara penamaan Spanyol: nama keluarga pertama atau paternalnya adalah Zapata dan nama keluarga kedua atau maternalnya adalah Valencia. Cristián Zapata Informasi pribadiNama lengkap Cristián Eduardo Zapata Valencia[1]Tanggal lahir 30 September 1986 (umur 37)Tempat lahir Padilla, KolombiaTinggi 187 cm (6 ft 2 in)[1]Posisi bermain Bek tengahKarier junior Deportivo CaliKarier senior*Tahun Tim Tampil (Gol)2004–2005 Deportivo Cali 17 ...

 

Life peer from Enfield Town, England For other persons named Andrew Turnbull, see Andrew Turnbull (disambiguation). The Right HonourableThe Lord TurnbullKCB CVOTurnbull in 2019Cabinet SecretaryHead of the Home Civil ServiceIn office2 September 2002 – 31 July 2005Prime MinisterTony BlairPreceded bySir Richard WilsonSucceeded bySir Gus O'DonnellPermanent Secretary to the TreasuryIn office1998–2002ChancellorGordon BrownPreceded byTerence BurnsSucceeded bySir Gus O'DonnellPrincip...

Roman golden age (27 BC to 180 AD) For other uses, see Pax Romana (disambiguation). The Pax Romana (Latin for Roman peace) is a roughly 200-year-long timespan of Roman history which is identified as a period and golden age of increased and sustained Roman imperialism, relative peace and order, prosperous stability, hegemonial power, and regional expansion. This is despite several revolts and wars, and continuing competition with Parthia. It is traditionally dated as commencing with the access...

 

You can help expand this article with text translated from the corresponding article in German. (January 2017) Click [show] for important translation instructions. View a machine-translated version of the German article. Machine translation, like DeepL or Google Translate, is a useful starting point for translations, but translators must revise errors as necessary and confirm that the translation is accurate, rather than simply copy-pasting machine-translated text into the English Wikipe...

 

American college football season 2023 South Carolina Gamecocks footballConferenceSoutheastern ConferenceDivisionEast DivisionRecord5–7 (3–5 SEC)Head coachShane Beamer (3rd season)Offensive coordinatorDowell Loggains (1st season)Defensive coordinatorClayton White (3rd season)Home stadiumWilliams–Brice Stadium(capacity: 77,559)UniformSeasons← 20222024 → 2023 Southeastern Conference football standings vte Conf Overall Team   W   L   ...

Daily newspaper located in Edinburgh, Scotland Edinburgh Evening NewsEdinburgh Evening News cover (29 March 2016)TypeDaily newspaperOwner(s)National WorldFounded1873HeadquartersEdinburgh, Scotland, UKCirculation7,443 (as of 2022)[1]Sister newspapersScotland on SundayThe ScotsmanWebsitewww.edinburghnews.scotsman.com The former offices of The Scotsman, Scotland on Sunday, and the Edinburgh Evening News. The building is on Holyrood Road, Edinburgh. The Edinburgh Evening News is a dai...

 

店頭に並べられるトゥロン トゥロン (スペイン語: turrón、発音 [tuˈron]) またはトローネ (イタリア語: torrone、発音 [torˈroːne]) は南ヨーロッパのヌガー菓子である。一般的にはハチミツ、砂糖、卵白、焙煎したナッツ類 (アーモンドなど) からなり、薄い板状の直方体か、ホールケーキのような円筒形に成形される。スペインやイタリアで伝統的なクリスマス�...

 

Values of |τ(n)| for n < 16,000 with a logarithmic scale. The blue line picks only the values of n that are multiples of 121. The Ramanujan tau function, studied by Ramanujan (1916), is the function τ : N → Z {\displaystyle \tau :\mathbb {N} \rightarrow \mathbb {Z} } defined by the following identity: ∑ n ≥ 1 τ ( n ) q n = q ∏ n ≥ 1 ( 1 − q n ) 24 = q ϕ ( q ) 24 = η ( z ) 24 = Δ ( z ) , {\displayst...

село Мариничі Країна  Україна Область Чернівецька область Район Вижницький район Громада Усть-Путильська сільська громада Облікова картка картка  Основні дані Населення 543 Поштовий індекс 59112 Телефонний код +380 3738 Географічні дані Географічні координати 48°07′22″...

 

UFC mixed martial arts event in 2020 UFC Fight Night: Waterson vs. HillThe poster for UFC Fight Night: Waterson vs. HillInformationPromotionUltimate Fighting ChampionshipDateSeptember 12, 2020 (2020-09-12)VenueUFC ApexCityEnterprise, Nevada, United StatesAttendanceNone (behind closed doors)[1]Event chronology UFC Fight Night: Overeem vs. Sakai UFC Fight Night: Waterson vs. Hill UFC Fight Night: Covington vs. Woodley UFC Fight Night: Waterson vs. Hill (also known as UFC ...

 

American home furnishing store chain Pottery BarnTypeSubsidiaryIndustryHome furnishingFounded1949; 74 years ago (1949)FoundersPaul Secon, Morris SeconHeadquartersSan Francisco, California, United StatesNumber of locations184 (2022)Key peopleMarta Benson, President[1]ProductsFurniture and decor, bedding, bath, lighting, rugs, and windowsParentThe Gap (1984–1986)Williams-Sonoma, Inc. (1986–present)Websitewww.potterybarn.com Pottery Barn is an American upscale home ...

American actor and model This biography of a living person needs additional citations for verification. Please help by adding reliable sources. Contentious material about living persons that is unsourced or poorly sourced must be removed immediately from the article and its talk page, especially if potentially libelous.Find sources: Cameron Monaghan – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (November 2017) (Learn how and when to remove this templat...

 

Qur'an reciter Hassan Ali KasiBornNovember 8, 1999QuettaKnown forQuran reciterWebsitewww.hassanalikasi.com Hassan Ali Kasi (born 1999, Urdu: حسن علی کاسی) is a Qur'anic recier and Qur'an memorizer from Quetta, Pakistan. Biography In 2021, Kasi won first place in a Quran recitation competition Siraj Al-Kabeer, held in Afghanistan.[1][2] Kasi was eight years old when he began to earn recognition for his memorization and Qira'at skills and memorized the Quran at ea...

 

This article is about the 2009 album by Beanie Sigel. For other uses, see Broadstreet bully (disambiguation). 2009 studio album by Beanie SigelThe Broad Street BullyStudio album by Beanie SigelReleasedSeptember 1, 2009Recorded2008-2009GenreHip hopLength40:05LabelSiccness Records, E1Beanie Sigel chronology The Solution(2007) The Broad Street Bully(2009) The Roc Boys(2010) Professional ratingsReview scoresSourceRatingAllMusic[1]HipHopDX[2]The Smoking Section[3]Pi...

Crossroads; central area of Oxford in England St Martin's tower (centre left) and the HSBC building (right), seen from the corner of High Street and St Aldate's Carfax is the junction of St Aldate's (south), Cornmarket Street (north), Queen Street (west) and the High Street (east) in Oxford, England.[1] It is considered to be the centre of the city. The name Carfax derives from the Latin quadrifurcus via the French carrefour, both of which mean crossroads. The Carfax Tower, also known...

 

Xavier Siméon Nazionalità  Belgio Motociclismo Carriera Carriera nel Motomondiale Esordio 2010 in Moto2 Miglior risultato finale 6º Gare disputate 157 Gare vinte 1 Podi 7 Punti ottenuti 480 Pole position 2 Giri veloci 1   Modifica dati su Wikidata · Manuale Xavier Siméon (Etterbeek, 31 agosto 1989) è un pilota motociclistico belga. Vincitore della Superstock 1000 FIM Cup nel 2009 e del campionato europeo Superstock 600 nel 2006. Indice 1 Carriera 2 Risultati nel motomondi...

 

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!