Sant Sebastià de Mudagons fou l'esglésiaromànica del lloc de Mudagons, en el terme rossellonès de Clairà, però a tocar del de Torrelles de la Salanca, fins al punt que les terres de Mudagons es reparteixen entre els dos termes.
Se situa[1] a prop a la dreta de l'Aglí, darrere de les edificacions de més al sud de l'actual Mas Llobet.
Història
Fou l'església del lloc de Mudagons, documentat des del 916 (villa Mutationes). El temple consta el 1138 en el testament de Bernat de Torrelles, canonge d'Elna, i el 1170, quan s'hi fa referència en una donació de Ramon de Peralada a Arnau Comte. Citada el 1173, quan Arnau de Solans i els seus fills venen a Ermengol de Vernet tot l'honor que posseeixen en els territoris de Sant Sébastià de Mudagons, de Santa Eugènia de Lebejà i de Sant Feliu de Sant Esteve de Pi per set-cents sous melgorians.
Al segle xiii apareix unida a Santa Maria de la Garriga, del terme de Ribesaltes, i el 1447 estava ja unida a Sant Joan de Perpinyà. Havia tingut altres advocacions al llarg de la història: Sant Salvador (1577) i Santa Maria Magdalena, al segle xvii.
Bibliografia
Becat, Joan. «180-Torrelles de la Salanca». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032.
Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpinyà: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972.
Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
Ponsich, Pere. «Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Torrelles de la Salanca». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
