Entre darreries del segle xiv i mitjan segle xv l'església de Sant Salvador ja era[2] en ruïnes, i el batlle del lloc prenia a càrrec seu els delmes d'aquesta església. El 1502 encara consta que el clergue Jaume de Saint Merrat afermava el delme de la pesca de les cales de Cervera, Perafita i del Troc, i totes les costes de Banyuls fins al Cap de Biarra. El 1586 consta que la volta i una part dels murs havien desaparegut, un tan sols un munt de rocs assenyalaven l'emplaçament de l'altar. Tanmateix, el prevere Joan des Camps, beneficiat a perpetuïtat de l'església rural de Cervera, en prenia possessió i en reclamava els delmes.
Era un temple romànic, tot i que les restes que en queden amb prou feines ho permeten de reconèixer. És documentada des del 1384, però les restes que en queden són sens dubte anteriors.
Alart, Julien-Bernard. «IX. Cerbère (Cervera), 2. La Chapelle». A: Notices historiques sur les communes du Roussillon. Perpinyà: Ch. Latrobe, 1878.
Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Cervera de la Marenda». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
Gavín, Josep M. «Ros 80. Sant Salvador del Castell de Querroig». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan. «Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Cervera. Sant Salvador de Cervera». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!