Del temple romànic, en queda poca cosa, però visible: la façana de ponent, la de migdia, ara dins de l'antic cementiri, on hi ha l'antiga porta d'entrada, així com alguns elements constructius més d'aquests dos murs. L'església fou ampliada entre els segles xvi i xviii i el campanar es va bastir en aquest darrer segle esmentat. A l'interior es conserva un notable retaule barroc.
Tot i que en l'actualitat[Quan?] s'hi celebra culte els dissabtes, diumenges i festius,[cal citació] depenen d'aquesta parròquia les diferents capelles del terme de Bigues (no, en canvi, les de la parròquia de Sant Vicenç de Riells, independent de la de Sant Pere de Bigues, i pertanyent fins i tot a un bisbat diferent). Les capelles adscrites a Sant Pere de Bigues són:
Anglada i Bayés, Manuel; Pladevall i Font, Antoni. «Sant Pere de Bigues». A: El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991 (Catalunya romànica, XVIII). ISBN 84-7739-271-4.