Capella ubicada al peu de la carretera d'Igualada a Odena, en un pujolet. Ha sigut restaurada. És d'una sola nau amb volta de canó de 12,35m x 6,40m. L'absis està decorat amb les típiques arcuacions i bandes llombardes, amb una finestra. Porta adovellada a la cara de migdia, amb una finestra a cada mur lateral. Murs tant interior com exteriorment construïts a base de carreus tallants en arenosa, amb morter i la coberta, després de la restauració, presenta lloses de pedra a l'absis i a la resta teula àrab segons E. Junyent és del segle xi, però A. Pladevall comenta que fou aixecada al pas del segle xii, en ple romànic, i Joan Bassegoda en el segle xii.[1][2]
Història
Segons E. Junyent, la denominació antiga d'aquesta capella era Sant Miquel d'Ullastre, perquè el 1074 va rebre la deixa testamentària de Folc.[1] El 1089 es va jurar sobre l'altar de Sant Miquel d'Òdena, capella situada dins del terme del castell d'Òdena, el testament del difunt Seniofred Adroer.[3]
Durant els segles XVII -XVIII era sufragània de Sant Pere d'Odena i tenia un cementiri propi, però les visites pastorals dels anys 1724 i 1732 informen del mal estat de conservació, especialment de la teulada.[1]
Una tempesta desfermada el juliol de 1935 va destruir un campanar d'espadanya construït pocs anys abans.[3] Va sofrir danys durant la guerra civil i concretament l'any 1936. l'any 1976 van acabar les obres de restauració a càrrec d'un patronat local i sota un projecte de Joan Bassegoda.[1]
El dia 2 d'octubre del 1977 s'inauguraren la restauració i obres d'agençament pel culte.[1]
Curiositat
Com la major part d'esglésies romàniques de l'Anoia, l'orientació de l'església obeeix a criteris litúrgics però també climatològics. Així l'absis està orientat cap a llevant, vers la sortida del sol i la porta d'accés està situada a migdia per tal de protegir-se dels vents freds del nord i mantenir-se sempre sota la radiació solar durant tot el dia.[3]
↑ 1,01,11,21,31,4«Sant Miquel d'Òdena». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
