És un edifici d'origen romànic refet al segle xvii. De la construcció romànica resta l'estructura de la nau, rectangular, i la capçalera, d'absis semicircular més baix que la nau, cobert amb volta de quart d'esfera i amb una finestra de doble biaix. La nau és coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. A banda i banda de la nau hi ha diverses capelles buidades als murs. El mur nord es va obrir per donar accés a un cos afegit on es troba una altra capella i la rectoria, a més d'un campanar de torre, sense accés des de l'interior de l'església, actualment. Va ser restaurada recentment, i es van suprimir el cor i l'entrada al campanar.
Història
L'any 1051 l'església de Cambrils fou consagrada pel bisbe de la Seu d'UrgellGuillem Guifré (1041-1075). La meitat de la parròquia de Cambrils pertanyia a Santa Maria de la Seu d'Urgell i l'altra a Sant Miquel de Cuixà; els bisbes havien de cedir a Sal·la Guillem d'Alinyà i a Oliba Esclua una tercera part dels rèdits que els corresponien per tal que la defensessin dels sarraïns i d'altres possibles agressors, i s'establia com a condició no elegir cap altre senyor sinó l'església de Sant Martí i els seus clergues i no vendre, sense el seu consentiment, res que li pertangués.[1]
L'església de Sant Martí ha estat recentment restaurada (2000-2002) mitjançant actuació a càrrec de l'1% cultural, així com la plaça de l'església (2003).[1]
↑ 1,01,1«Sant Martí de Cambrils». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 juliol 2015].
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!
