Està situada al cor de la vila vella[1] d'aquest nom. Data del segle XIV; és d'origen romànic, però va ser agrandida a partir del 1761 per Joseph Garamuda, ciutadà notable de Perpinyà, i reconstruïda en estil gòtic méridional. El mateix any, el cementiri fou traslladat a la carretera de Torrelles. Cal destacar-hi sobretot els orgues, construïts per Théodore Puget i instal·lats el 1873. També són notables els retaules del segle xviii-xix, així com teles i plafons del XIX.
Becat, Joan. «3-Alenyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Sant Llorenç de la Salanca». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
Gavín, Josep M. «Ros 277. Sant Llorenç de la Salanca». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5.
Ponsich, Pere; Puigferrat i Oliva, Carles. «Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Sant Llorenç de la Salanca». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.