Sant Llorenç des Cardassar[a] (o també Sant Llorenç del Cardassar),[1] antigament Bellver o Sant Llorenç de Bellver, és una vila i municipi de la comarca del Llevant de l'illa de Mallorca que confronta amb els municipis de Manacor, Petra, Artà i Son Servera.
Població
El municipi format pels nuclis de la vila de Sant Llorenç, Son Carrió i les zones turístiques de l'Illot, la Coma i la meitat sud de Cala Millor.
El 2023 la població de dret de Sant Llorenç era de 9.227 habitants. D'aquests, 3.056 residien al nucli de la vila, 744 dispersos i la resta, als altres nuclis de població del municipi.[2]
La població ha crescut de manera constant des de finals del segle XIX, quan tenia 2.503 habitants. A partir de la dècada de 1960, el ritme de creixement es va accelerar, coincidint amb l’auge del turisme a Mallorca. Al 2011, la població va superar els 8.000 habitants i el 2021 arribà a les 9.058 persones, gairebé quadruplicant la seva població inicial.[3]
En el moment de la conquesta de Mallorca, el terme rebé el nom de Bellver, que era la denominació d'una de les alqueries que comprenia, i pertocà al comte de RossellóNunó Sanç.[4] Allà hom hi erigí una parròquia, que fou dedicada a Santa Maria. Entorn de la dita parròquia fou on es bastí la vila, una de les que va fundar Jaume II, alçada dins les terres de la família Pardines, i que prengué el nom de Santa Maria de Bellver. No obstant això, el segle xiv la vila no s'havia consolidat i tant el terme com la parròquia foren annexades a Manacor.[5]
En una butlla del Papa Innocenci IV (1248), ja es menciona la parròquia de Santa Maria del Bellver, on es venerava Sant Llorenç i el 1349 la vila ja apareix documentada amb el nom de Sant Llorenç de Bellver.[5] A la dita església de Santa Maria hi havia un altar dedicat a Sant Llorenç, documentat el 1282.[6]
Després dels intents del 1776 i del 1806, l'any 1892 Sant Llorenç des Cardassar assolí la independència del municipi de Manacor i, el mateix any, estengué la seva jurisdicció fins a Son Carrió a l'interior, i Cala Millor, sa Coma i s’Illot a la zona costanera. Al 1913 que s'erigí en parròquia pròpia.[7][5]
El 1948, s'autoritzà la parcel·lació de Ca n’Amer, iniciant ràpidament el desenvolupament de les zones turístiques. Fins als anys 60, l'activitat econòmica combinava l'agricultura, la ramaderia, la producció de brodats i una petita indústria de fusteria. Tanmateix, el turisme i la construcció transformaren l'economia local del sector primari al terciari en pocs anys.[6]
L'horabaixa del 9 d'octubre de 2018, després de pluges intenses que varen deixar més de 200 l/m² en diversos punts del llevant mallorquí, el torrent que travessa el municipi es va desbordar i va provocar unes inundacions catastròfiques, tot arrossegant vehicles, aixecant l'asfalt de les carreteres i deixant tretze víctimes mortals.[8]
↑L'afegitó del Cardassar es documenta per primera vegada el 1519. La variant amb article salatdes Cardassar va romandre bandejada dels registres formals fins al segle xx