Samuel Adler (Mannheim, 4 de març de 1928) és un compositor i director d'orquestra alemany-americà. Amb una carrera professional de més de sis dècades, va formar part del professorat de l'Eastman School of Music de la Universitat de Rochester i de la Juilliard School. També va fundar l'Orquestra Simfònica del Setè Exèrcit dels Estats Units, que va participar en les iniciatives de diplomàcia cultural dels Estats Units a Alemanya i a tota Europa després de la Segona Guerra Mundial. Adler va rebre la Creu Federal al Mèrit de 1a classe pel govern federal el 2018.[1]
Biografia
Adler era fill del cantor de Mannheim Hugo Chaim Adler i la seva dona Selma Rothschild. Després de la Nit dels vidres trencats, el seu pare va ser empresonat al camp de concentració de Dachau i obligat a emigrar. La família va fugir als EUA a finals de 1938, on el seu pare va servir com a cantor al Temple Emanuel de Worcester, Massachusetts.
Samuel Adler va estudiar música a la Universitat de Boston del 1943 al 1947 amb Herbert Fromm[2] i del 1948 al 1950 a la Universitat Harvard, entre d'altres, amb Aaron Copland, Paul Hindemith, Paul Pisk, Walter Piston i Randall Thompson, on va obtenir un màster l'any 1950. Amb Serge Koussevitzky va completar un curs de direcció a Tanglewood el 1949.
El 1950 es va presentar al servei militar i va estar estacionat a Baumholder, al Palatinat, com a part de l'exèrcit d'ocupació a Alemanya. El 1952 va fundar la "Seventh Army Symphony Orchestra" per a l'exèrcit dels Estats Units, que va dirigir en més de 75 concerts a Alemanya i Àustria. El 1953 va renunciar a la direcció de l'orquestra i va passar a ser director musical al "Temple Emanu-El" de Dallas. Allà també va supervisar el "Dallas Lyric Theatre" i el cor. Adler va ensenyar composició a la Facultat de Música de la Universitat del Nord de Texas de 1957 a 1966 i va ocupar la mateixa posició a la "Eastman School of Music" de Rochester (Nova York) fins al 1995. Des de 1997 és professor a la Juilliard School, on va ocupar la càtedra "William Schuman Scholars" el curs 2009/10.
Adler va impartir classes magistrals i seminaris a moltes universitats nacionals i internacionals i va impartir cursos d'estiu als principals festivals de música.
El segon matrimoni d'Adler és amb Emily Freeman-Brown. Amb la seva primera dona, Carol Ellen Adler, de soltera Stalker, va tenir dues filles: Deborah i Naomi Leah.[3]
Estil de composició
Adler va utilitzar una gran varietat de tècniques compositives diferents en la seva música, incloent la atonalitat lliure, el diatonisme i el serialisme. També va integrar ritmes de ball, temes populars, ostinati i aleatòriques a les seves partitures.[4] També s'ha observat que les composicions d'Adler exemplificant un "modernisme mitjà" caracteritzat per línies musicals contrapuntístiques entrellaçades que formen la base d'un complex harmònic tonal puntejat per episodis àtons tangencials. A més, es diu que la seva música està inspirada en la cantilena litúrgica de la tradició musical jueva així com en influències orientals.[5]
Treballs
Adler va publicar més de 400 obres musicals, incloent cinc òperes, sis simfonies, vuit quartets de corda, diversos concerts instrumentals, música coral i cançons. Entre els seus estudiants a Juilliard hi havia Eric Ewazen, Dana Wilson, Jay Greenberg i Jason Robert Brown. Va escriure tres grans llibres sobre música: Coral Conducting (1971), Sight Singing (1979) i The Study of Orchestration (1982), així com un gran nombre d'articles de revistes i capítols de llibres.
Honors
Adler ha rebut nombrosos premis i honors. Va rebre doctorats honoris causa per les Universitats Metodista del Sud i Wake Forest, el St. Mary's College of Notre Dame i el St. Louis Conservatory of Music. El 1984 va rebre una beca Guggenheim i el 1988 va ser Phi Beta Kappa Visiting Scholar. El 2004 va ser Composer in Residence Fellow a l'American Academy de Berlín. Es va convertir en membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres el maig de 2001 i va ser inclòs al "American Classical Music Hall of Fame" l'octubre de 2008. El maig de 2018, Adler va rebre la Creu Federal del Mèrit a Nova York. El juny de 2018, la sala gran de la Comunitat Jueva de Mannheim es va anomenar Samuel Adler Hall.[6]
Referències
- ↑ «Samuel Adler | Composer | Biography», 02-01-2024. Arxivat de l'original el 2024-01-02. [Consulta: 15 octubre 2024].
- ↑ [enllaç sense format] https://www.naxos.com/Bio/Person/Herbert_Fromm/19847/In[Enllaç no actiu]: Naxos.com. Abgerufen am 6. Mai 2021 (englisch). [Enllaç no actiu]
- ↑ Victoria Etnier Villamil: A Singer’s Guide to the American Art Song: 1870–1980. Scarecrow Press, Lanham 2004, ISBN 0-8108-5217-9, S. 1.
- ↑ Adler, Samuel. In: Jonathan D. Green: A Conductor’s Guide to Choral-Orchestral Works, Part 1. Scarecrow Press, Oxford 1994, ISBN 978-0-8108-4720-0, S. 14 (englisch, https://books.google.cat/books?id=lIfhsSoI-9YC&pg=PA14#v=onepage&q&f=false/in der Google-Buchsuche).
- ↑ "Baker's Biographical Dictionary of Musicians: Centennial Edition". Slonimsky, Nicholas editor. Schirmer Books, New York NY, 2001. Vol. 1 pg. 23 ISBN 0-02-865526-5 (englisch)
- ↑ Harald Raab:/https://www.rnz.de/kultur/kultur-regional_artikel,-mannheim-samuel-adler-bleibt-brueckenbauer-trotz-vertreibung-durch-die-nazis-_arid,368214.html/Mannheim ehrt den Komponisten zum 90. Geburtstag – Feier und Konzert in der Jüdischen Gemeinde. In: Rhein-Neckar-Zeitung. 26. Juni 2018, abgerufen am 9. Februar 2019.
Bibliografia
- David M. Cummings, Dennis K. McIntire (Hrsg.): International who’s who in music and musician’s directory (In the classical and light classical fields). Melrose Press, Cambridge, 12. Auflage, 2019, ISBN 0-948875-20-8.
- Jerald C. Graue: Adler, Samuel. In: Stanley Sadie, (Hrsg.), George Grove (Begr.): The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Macmillan, London 1980, ISBN 0-333-23111-2.
- Matthias Pasdzierny: Wiederaufnahme? Rückkehr aus dem Exil und das westdeutsche Musikleben nach 1945. edition text + kritik, München 2014, ISBN 978-3-86916-328-4.
