És una mataperenne d'entre 1 i 2,5 metres d'altura. Les seves fulles són lanceolades i lleugerament dentades, de color blanquinós, piloses i amb olis i resines que deixen anar una forta olor quan les fregues. Les flors s'agrupen en inflorescències, de color lavanda, són tubulars amb un estigma prominent i dos llavis, el superior molt reduït.[3]
Les flors són molt atractives per a les abelles, i és per això que el seu epítet específic actual és "apiana". Però no només la pol·linitzen les abelles, sinó també arnes, vespes, borinots, i fins i tot colibrís.
Creix en sòls ben drenats i secs, a ple Sol en pendents propers a la costa, sempre per sota dels 1.500 m. Les seves fulles són brostejades per animals salvatges i les seves flors atrauen a nombrosos insectes.
Usos
Les llavors de la Salvia apiana eren l'ingredient principal d'un plat tradicional dels indis de la costa del Pacífic. A d'altres indrets de Mèxic es consumien les llavors d'una altra espècie d'aquest gènere, Salvia hispanica, conegudes als nostres mercats com a xia. També se'n menjaven les fulles i les tiges. L'ús medicinal d'aquesta planta ha estat també molt estès. Actualment la infusió de les seves fulles està indicada com a tònic estomacal, mucolític i astringent.
Referències
↑«Salvia apiana» a The Plant List. Data consulta: 29 de gener de 2014.
↑ 2,02,1«Salvia apiana» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 15 maig 2022].
↑«Salvia apiana Jepson» (PDF) (en anglès). United States Forest Service, 13-10-2010. [Consulta: 14 maig 2022].
.svg){kind=icon}
