Salvatore De Giorgi

Salvatore De Giorgi

Biografia
Naixement	6 setembre 1930 (94 anys) Vernole (Itàlia)
Arquebisbe emèrit de Palerm
4 d'abril de 1996 – 19 de desembre de 2006
← Salvatore Pappalardo Paolo Romeo →
Dades personals
Nacionalitat	Itàlia
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1973–), sacerdot catòlic (1953–)
Consagració	27 de desembre de 1973 per Francesco Minerva
Proclamació cardenalícia	21 de febrer de 1998 per Joan Pau II Cardenal-Prevere de Santa Maria in Ara Coeli
Participà en
abril 2005	Conclave de 2005
Premis
ciutadà honorari de Palerm
In charitate pax
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Llista Cardenal 21 febrer 1998 – 19 desembre 2006 Arquebisbe de Palerm 4 abril 1996 – ← Salvatore Pappalardo – Paolo Romeo → Diòcesi: arquebisbat de Palerm Arquebisbe de Tàrent 10 octubre 1987 – 11 maig 1990 ← Guglielmo Motolese – Benigno Luigi Papa → Diòcesi: arquebisbat de Tàrent Arquebisbe de Foggia-Bovino 30 setembre 1986 – ← cap valor – Giuseppe Casale → Diòcesi: arquebisbat de Foggia-Bovino Roman Catholic Bishop of Troia ^(en) 4 abril 1981 – 30 setembre 1986 ← Giuseppe Lenotti Diòcesi: bisbat de Troia Bisbe de Bovino 4 abril 1981 – 30 setembre 1986 ← Giuseppe Lenotti Diòcesi: bisbat de Bovino Arquebisbe de Foggia 4 abril 1981 – 30 setembre 1986 ← Giuseppe Lenotti Diòcesi: arquebisbat de Foggia Bisbe d'Oria 17 març 1978 – ← Alberico Semeraro – Armando Franco → Diòcesi: bisbat d'Oria Bisbe auxiliar 21 novembre 1973 – Diòcesi: bisbat d'Oria Bisbe titular 21 novembre 1973 – ← Joseph Bonhomme Diòcesi: bisbat de Tulana

Salvatore De Giorgi (nascut el 6 de setembre de 1930) és un cardenal italià, arquebisbe emèrit de Palerm i membre de la Casa de Giorgi.

Biografia

De Giorgi va néixer el 6 de setembre de 1930 a Vernole, a la Pulla. Va rebre l'ordenació sacerdotal el 28 de juny de 1953 de mans del bisbe Francesco Minerva, dedicant-se a fer de rector de parròquia i a l'ensenyament de religió. També serví com a capellà diocesà del Moviment de Professors d'Acció Catòlica.^[1]

Nomenat pel Papa Pau VI bisbe titular de Tulana i bisbe auxiliar d'Oria, rebé la consagració episcopal a la catedral de Lecce el 27 de desembre de 1973 de mans del bisbe Francesco Minerva. El 29 de novembre de 1975 va ser nomenat bisbe coadjutor d'Oria; succeí a la mateixa seu el 17 de març de 1978.^[2] La seva tasca pastoral es caracteritzà per l'accentuació de l'espiritualitat, la formació del clergat i la promoció dels laics. Atent al diàleg ecumènic i interreligiós, també va ser molt sensible als problemes socials, especialment els relatius a la família, la joventut i la promoció de la vida, dirigint una atenció especial vers la situació dels marginats.^[3]

El 1981 va ser promogut a arquebisbe de Foggia. El 1988 va ser traslladat a Tàrent,^[2] seu que ocupà fins al 1990, quan va ser nomenat assistent general d'Acció Catòlica.

El 1996 esdevingué arquebisbe de Palerm, sent també elegit President de la Conferència Episcopal Siciliana. Sovint condemnà el crim organitzat i la Mafia. Visità emigrants de Palerm a les comunitats italianes de Melboune, Chicago, Milwaukee, Toronto o Londres.^[3]

De Giorgi va ser creat cardenal pel Papa Joan Pau II al consistori del 21 de febrer de 1998.^[4] El 2005 participà en el conclave que escollí el Papa Benet XVI.

Des del 19 de desembre de 2006^[1] és arquebisbe emèrit de Palerm, en haver superat el límit d'edat. Va ser succeït per l'arquebisbe Paolo Romeo.

El 31 de gener de 2007 la Conferència Episcopal Italiana el nomenà president de la Federació Italiana d'Exercicis Espirituals.

El 6 de setembre de 2010 complí els 80 anys, perdent el dret a participar en qualsevol conclave futur.

Ha estat membre de la Congregació per al Clergat, del Consell Pontifici per als Laics, del Pontifici Consell per a la Família i de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.^[1]

El 24 d'abril de 2012 va ser nomenat col·laborador de la comissió constituïda pel Papa Benet XI per indagar sobre el filtratge de documents i cartes reservades del Vaticà, conjuntament amb els cardenals Julián Herranz Casado i Jozef Tomko.^[5]

El 25 de maig de 2013 presidí el ritu de beatificació de don Pino Puglisi, sacerdot assassinat per la màfia el 15 de setembre de 1993.^[6]

Honors

Balí cavaller de Gran Creu de Justícia del Sacre Orde Militar Constantinià de Sant Jordi (Casa de Borbó-Dues Sicílies)^[7]

Referències

1. detail.asp?id=248 "de Giorgi, Salvatore", College of Cardinals, ewtn
2. "De Giorgi, Salvatore", Catholic News Agency
3. content&view=article&id=370&Itemid=301 "Card. Salvatore De Giorgi", Accademia Bonafaciana^{[Enllaç no actiu]}
4. "Card. Salvatore De Giorgi", Zenit, 19 February 2001
5. «NOTIFICAZIONE DELLA SEGRETERIA DI STATO, 25.04.2012». Arxivat de l'original el 26 d'agost 2012. [Consulta: 26 abril 2012].
6. Grana, Francesco Antonio. "Beatification of Father Puglisi, Pope Francis excludes Cardinal Romeo", Il Fatto Quotidiano, 17 May 2013
7. Dal sito web del Sacro Militare Ordine Costantiniano di San Giorgio.

Enllaços externs

• services/press/documentazione/documents/cardinali biografie/cardinali bio de-giorgi s en.html Vatican bio
• Pope John Paul II. "Letter to Card. Salvatore De Giorgi, Archbishop of Palermo, on the occasion of the celebrations of the 150th anniversary of the proclamation of the dogma of the Immaculate Conception of the Blessed Virgin Mary (October 18, 2004)" Arxivat de setembre 17, 2016, a Wayback Machine.

Fitxa a catholic-hierarchy.org

• pagina=1&PHPSESSID=45f9cbc5373591f643344d0938a5a1e3 Biografia oficial (italià)

Precedit per: Joseph Bonhomme, O.M.I.	Bisbe titular de Tulana 21 de novembre de 1973 - 17 de març de 1978	Succeït per: Manuel C. Sobreviñas
Precedit per: Alberico Semeraro	Bisbe d'Oria 17 de març de 1978 - 4 d'abril de 1981	Succeït per: Armando Franco
Precedit per: Giuseppe Lenotti	Arquebisbe metropolità de Foggia 4 d'abril de 1981 - 30 de setembre de 1986	Succeït per: -
Precedit per: Giuseppe Lenotti	Bisbe de Bovino 4 d'abril de 1981 - 30 de setembre de 1986	Succeït per: -
Precedit per: Giuseppe Lenotti	Bisbe de Troia 4 d'abril de 1981 - 30 de setembre de 1986	Succeït per: -
Precedit per: -	Arquebisbe metropolità de Foggia-Bovino 30 de setembre de 1986 - 10 d'octubre de 1987	Succeït per: Giuseppe Casale
Precedit per: Guglielmo Motolese	Arquebisbe metropolità de Tàrent 10 d'octubre de 1987 - 11 de maig de 1990	Succeït per: Benigno Luigi Papa, O.F.M.Cap.
Precedit per: Camillo Ruini (pro tempore)	Assistent eclesiàstic general de l'Acció Catòlica Italiana 2 de febrer de 1990 - 4 d'abril de 1996	Succeït per: Agostino Superbo
Precedit per: Salvatore Pappalardo	Arquebisbe metropolità de Palerm 4 d'abril de 1996 - 19 de desembre de 2006	Succeït per: Paolo Romeo
Precedit per: Salvatore Pappalardo	Primat de Sicília 4 d'abril de 1996 - 19 de desembre de 2006	Succeït per: Paolo Romeo
Precedit per: Salvatore Pappalardo	Gran prior per la Itàlia-Sicília de l'Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem 4 d'abril de 1996 - 19 de desembre de 2006	Succeït per: Paolo Romeo
Precedit per: Salvatore Pappalardo	Gran canceller de la Pontifícia facultat teològica de Sicília "San Giovanni Evangelista" 4 d'abril de 1996 - 19 de desembre de 2006	Succeït per: Paolo Romeo
Precedit per: Salvatore Pappalardo	President de la Conferència Episcopal Siciliana de setembre de 1996 - 19 de desembre de 2006	Succeït per: Paolo Romeo
Precedit per: Juan Landázuri Ricketts	Cardenal prevere de Santa Maria in Ara Coeli dal 21 de febrer de 1998	Succeït per: al càrrec