SalmasShahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (persa: سلماس; àzeri meridional: سالماس) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental. La seva població al cens del 2006 era de 79.560 habitants. És capital del comtat de Salmas i del districte Central del comtat. La població és àzeri, assíria, kurda i persa. La ciutat està a la plana al nord-est del llac Urmia, a la riba del riu Zala Çay, amb les muntanyes Harawil a l'oest o hi ha el coll de Khanasur (2.408 metres) que porta a Turquia. Khoy està a 48 km al sud-sud-oest.
Indicis de poblament almenys des de l'època urartiana s'han trobat a la comarca. A l'època clàssica era part d'Armènia i després de la Persarmènia. A la rodalia hi ha un relleu sassànida, l'únic a l'Azerbaidjan occidental. Constantí Porfirogènit l'esmenta junt amb Chert (Khoy). Fou un districte d'Armènia; el districte es deia en realitat Arna, i Salmas (o Malamas) era la capital. Fou ocupada pels àrabs al segle vii per tropes procedents del Diyar Rabia i va esdevenir una de les capçaleres de la regió, si bé dependent de Mossul. Limitava al nord amb Her, a l'oest amb Zarehavan (districte amb el qual va estar unit sota dominació musulmana), a l'est amb el llac Urmia; i al sud amb el Tamber o Tambet.
Al segle x estava en mans dels musafíridesdaylamites (els de la branca occidental) sota Marzuban ibn Muhammad ibn Musafir, que el 943/944 va rebutjar una expedició hamdànida contra la ciutat; el 955/956 Salmas fou atacada per l'aventurer kurd Daysam al-Istakhri. En aquest temps l'esmenta Ibn Hàwqal que diu que estava emmurallada i al mig d'una regió fèrtil. Al-Mukaddasi encara al segle x, la descriu com una vila kurda, però part administrativa d'Armènia.
El 1064 Salmas es va aliar a Alp Arslan, el sultà seljúcida, en una expedició contra romans d'Orient, armenis i georgians. En temps de Yaqut al-Hamawí vers 1200 la ciutat estava abandonada i en ruïnes, però fou reconstruïda en temps de Ghazan (pel visir Tadj al-Din Ali Shah Tabrizi) i Mustawfi l'assenyala altre cop habitada i prospera al segle xiv. Encara que no va desaparèixer va anar declinant progressivament fins al segle xx. A l'inici del segle xx era un poble petit que portava el nom de Kuhna Shahr (vila vella); no gaire lluny hi havia el poble de Dilman (Dīlman o Dīlmagān) que fou rebatejat Shapur o Shabur i va esdevenir capital del districte. Un patriarca assiri nestorià està testimoniat a la Vila Vella des de 1281.
En la batalla de Salmas (17-18 de setembre de 1429), els Kara Koyunlu foren derrotats per Xah Rukh (timúrida) que va consolidar el poder de la dinastia a la zona del llac Urmia. Però els Kara Koyunlu van recuperar la zona vers 1447 a la mort de Xah Rukh.
El 1918 el patriarca assiri nestorià Mar Shimun Benjamin fou assassinat a Kuhna Shahr (vila vella) pel cap kurd Simko. Els assiris van lluitar per establir un estat a la zona, amb èxit al principi, però finalment foren derrotats; bona part del genocidi assiri va tenir lloc a la regió de Salmas. El 1930 Shapur tenia 8.000 habitants; la població cristiana (principalment assiris) era important als pobles de la rodalia i els caldeus catòlics tenien fins i tot un bisbe a Khosrawa; els bisbes nestorians de Salmas (Shapur) van estar presents a l'elecció del patriarca assiri nestorià a Bagdad. L'abril/maig de 1930 fou devastada per un terratrèmol i reconstruïda per orde del xa. El 1950 Shapur i els pobles rurals de l'entorn tenien 11.000 habitants i el 1991 van arribar a 60.570. (cens oficial); llavors era un districte part del comtat de Khoy a la província de l'Azerbaidjan, i Shapur havia estat rebatejada Salmas. A la rodalia, a la fortalesa de la muntanya de Çahrik, hi va ser empresonat Sayyid Alí Muhàmmad (1848) pel governador local Yahya Khan, cunyat del xa qajar.
Referències
Guy Le Strange, The lands of the eastern caliphate: Mesopotamia, Persia, and Central Asia.
M. Th. Houtsma, article "Salmas" a E. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936 Volum 4, E.J. Brill, New York, reimpressió 1993
Louis Vanden Berghe, Reliefs rupestres de l'Iran ancien, Musée royaux d'art et d'histoire, Brussel·les, 1984