Les salanganes són ocells de la tribu Collocaliini, que pertany a la família dels apòdids (Apodidae). Són petites, fan entre 9 i 13 cm de llargada. El plomatge és típicament marronós, les ales estretes i el vol ràpid. Com altres espècies de la mateixa família, tenen un bec menut i una gran obertura bucal que els facilita la captura d'insectes en vol. Viuen en regions tropicals i subtropicals del món, principalment al sud-est asiàtic, tot i que també es poden trobar a les Seychelles, al nord d'Austràlia o a illes del Pacífic sud.[1]
El nom salangana es fa servir en català per a 27 espècies diferentes, distribuïdes en tres gèneres: Collocalia (3 espècies), Aerodramus (23 espècies) i Hydrochous (1 espècie). Dintre de la tribu Collocaliini també es troba el gènere Schoutedenapus (2 espècies), però els ocells d'aquest gènere no es consideren realment salanganes i s'anomenen falciots cuallargs.[2][3]
Una característica destacable de les salanganes és que poden emetre sons, captar-ne les vibracions reflectides pels objectes que hi ha en el medi i interpretar-les per conèixer l'entorn i orientar-se en la foscor. Molt pocs ocells en el planeta tenen aquesta capacitat. De fet, només se'n coneix una altra espècie a més de les salanganes, l'ocell de l'oli (Steatornis caripensis), que també utilitza aquest sistema d'orientació.
En el cas de les salanganes, els sons que emeten són clics de banda ampla amb freqüències entre 1 i 16 kHz.[4] Els clics d'ecolocalització no els serveixen per detectar els petits insectes que mengen, per causa de les longituds d'ona relativament llargues dels clics, sinó per orientar-se en les coves calcàries on nien i descansen la majoria de les espècies de salanganes, que és l'hàbitat on fan servir l'ecolocalització.
Les salanganes fan els nius bàsicament amb la saliva, que ràpidament queda solidificada. Aquests nius tenen un alt valor nutricional i s'utilitzen com a ingredient per fer sopa. Per a consum humà, se n'aprofiten sobretot els de la salangana de niu blanc (Aerodramus fuciphagus). Encara que les salanganes no són orenetes (no són de la mateixa família d'ocells, ni tan sols del mateix ordre), com que són semblants, aquest plat és conegut popularment amb el nom de sopa de niu d'oreneta.
La sopa feta amb nius de salanganes és considerada un menjar exquisit, afrodisíac i excel·lent per a la pell, particularment a la Xina i a Hong Kong. A causa de l'escassetat dels nius i de la dificultat per obtenir-ne, el preu de venda al detall del kg de nius de salangana oscil·la entre els 2.000 i els 10.000 $ (1750 – 8850 € aproximadament), que és el pes que fan uns 120 nius. Els més cars són els de color taronja i roig.[6][7]
La recol·lecció dels nius de salangana es fa de manera tradicional a les coves, amb perícia i acrobàcia. Actualment el consum i el comerç de nius ha crescut, i el nivell d'explotació ha comportat la disminució de les poblacions de salanganes en alguns llocs i l'extinció en altres.[8] Per satisfer les demandes del mercat xinès, hi ha empreses inversores que construeixen uns edificis alts, l'interior dels quals sembla les coves on naturalment crien, per obtenir-ne amb més facilitat. Els principals productors són Malàisia, Tailàndia, Vietnam i, de manera destacada, Indonèsia.
Depenent de les fonts, s'incloen més espècies als gèneres Collocalia, Aerodramus i Hydrochous. Birdlife International i Handbook of the Birds of the World només enumeren aquestes 27 com pròpiament espècies (les altres són considerades subespècies).[9][10][11][1]
Referències
↑ 1,01,1del Hoyo, J.; Collar N. J.. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volum 1: Non-passerines (en anglès). Barcelona: Lynx Edicions, 2014, p. 904. ISBN 978-84-96553-94-1.
.jpg)
_(8127975211).jpg)
