Salakta fou ocupada per fenicis, cartaginesos i romans. Antigament fou anomenada Salaktum i Sullecthum (‘terra beneïda’).[cal citació] A la ciutat s'han trobat nombroses instal·lacions de tractament del peix per salar (salsamenta) i després fer-ne la pasta coneguda com a garum, que era un dels menjars habituals dels romans i que per tant tenia fàcil sortida als mercants romans. A la zona interior de la moderna Kairuan i El Djem (Thysdrus) es fabricaven també molts estris de ceràmica que eren exportats pels ports de la costa de Mahdia, i se sap que alguns d'aquests ports, com ara Acholla, Gummi o la mateixa Sullecthum, tenien representants a les corporacions de navegants a Òstia. Un gran nombre de vies, que s'estenien com una teranyina, comunicaven la regió de la costa amb l'interior, segons en part descriuen els itineraris del segle iv i en part ha confirmat la fotografia de prospecció aèria. En aquesta regions s'han documentat nombroses granges i algunes poblacions més grans, d'algunes de les quals se n'han trobat les restes, com ara Sarsura, 3 km al sud de Bou Merdes; Vaga, la moderna Oued Beja, prop d'Henchir Aouzer; Tègea, la moderna Henchir Merdesse, amb restes que ocupen unes 80 hectàrees; Aggar, la moderna Henchir Maqlouba, 2 km al nord de Ksour Essef, amb nombrosos forns de ceràmica; i Zeta, propera a Vaga. Sullecthum i Gummi eren les dues ciutats principals de la costa i Thysdrus, l'actual El Djem, i Bararus, l'actual Henchir Rougga, les de l'interior. Les viles de l'interior tenien una estructura de poblament dispers, amb una ciutat al centre i nombrosos llogarets a la rodalia que en depenien, cosa que no s'observa ni a Sullecthum ni a Gummi.
Una mica al sud de Salakta, a Caput Vada, moderna Chebba, hi va desembarcar el 533 el general bizantí Belisari per conquerir el país de mans dels vàndals.
Sota els àrabs fou un tranquil poble de pescadors i pagesos. Comptava amb un ribat i una mesquita. Durant la Segona Guerra Mundial els francesos hi van establir una base militar.
S'hi han trobat alguns mosaics romans, conservats, els més interessants, al Museu del Bardo.
↑المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] «المصنف الوطني لترميز الوحدات الإدارية» (en àrab i francès). [Publicacions de l'Institut Nacional d'Estadística]. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] [Tunis], 12-2012, pàg. 86-90. ISSN: 1737-7838 [Consulta: 18 agost 2021].
↑المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] «المصنف الوطني لترميز الوحدات الإدارية» (en àrab i francès). [Publicacions de l'Institut Nacional d'Estadística]. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] [Tunis], 12-2012, pàg. 144. ISSN: 1737-7838 [Consulta: 18 agost 2021].