La sabatera camussa[1] (Albatrellus ovinus), també anomenada barba de boc,[2] és una sabatera, un bolet amb el revers amb porus fins i la textura de la carn endurida com el cuir.
Descripció
[3][4] Bolet anual, més aviat gran, superfície llisa, seca, de pàl·lida a blanca, groga al frec, algun cop bruna; es clivella amb l'edad,
Porus de blancs a blanquinosos, molt menuts, 3-5 per mm, decurrents.[5]
Cama central o excèntrica, que es pot soldar amb altres, blanquinosa, groguenca al frec.
Carn pàl·lida, negra amb reactiu de Melzer, groga amb KOH a l'instant, suau i aromàtica al tast.
Sabatera camussa (Albatrellus ovinus)
Hàbitat
Espècie terrícola, aparentment no lignícola, micorrízica de coníferes, principalment pícees (Picea abies). Prefereix boscos adults i sobre substrat calcari.
Creix a finals d'estiu, de l'estatge subalpí al montà[5]
Distribució
Espècie comú a la zona hemiboreal però absent o gairebé absent en les zones nemorals.[3]Es coneix d'Europa, Asia de l'Est i Amèrica del Nord.[6]
Identificació
Se li assembla la sabatera rossa (Albatrellopsis confluens), de carn més amarga, porus que no viren al frec i colors més vius.[3] També la sabatera rossejant (Albatrellus ovinus var. subrubescens) és complexa de diferenciar per detalls macroscòpics. En general és més menuda, de color similar però vira a ataronjat o vermellós amb l'edat i el frec, i viu sota pícees i pins.[5][6] El caràcter més útil per a diferenciar ambdues espècies és la reacció amiloide: les espores de la sabatera camussa són no amiloides mentre la sabatera rossejant les té amiloides.[6]
Usos
La diferenciació amb altres sabateres veïnes és prou complexa com per que molts usos indicats en bibliografia són contraris.És una espècie comestible, aromàtica, i que va esdevenint lleugerament amargant a mida que va transcorrent temps després de la recol·lecció. L'amargor es redueix si s'afegeix una mica de sucre.[4] Agradable amb ous remenats. Un cop blanquejada, es conserva en vinagre com els cogombrets.
Referències
↑Gràcia, Enric: La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, plana 132. Editorial Efadós, volum I, El Papiol, 2021, ISBN 978-84-18243-12-7
↑Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
↑ 3,03,13,2Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
↑ 4,04,1Marchand, André. Champignons du nord et du midi. 2. Barcelona: Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes, p. 274. ISBN 8439957252.
.svg){kind=icon}
