Saadet IV Giray (1662-1732) fou kan de Crimea (1717-1724) fill de Selim I Giray i successor de Devlet III Giray.
Va nomenar Safa Giray com a khalgay i Islam Giray com a nureddin. Fou una època de pau amb Rússia i sense grans problemes a l'Imperi Otomà. No obstant l'agost del 1718 una ambaixada tàrtara fou enviada a Istanbul per queixar-se dels atacs de Basht Giray, un fill de Devlet II Giray, que feia temps que estava revoltat i s'havia guanyat el malnom de Mad Sultan o Deli Sultan.
El cap dels begs dels Shirin, Hajji Jan Timur, havia rebut una part del botí que considerava insuficient, i el kan havia preferit al seu cunyat; tres dels notables foren desterrats; els begs dels Shirin, que eren la tribu més influent, van fer una assemblea a Kialaralti (literalment 'Sota les Roques'), i un d'ells, Subhan Gazi, va escriure a la Porta demanant la destitució; però el gran visir, Nevşehirli Damat İbrahim Pasha afavoria al kan i va impedir que la deposició es fes efectiva.
Saadet va fer una expedició a Circàssia el 1720 i va caure presoner. Va romandre presoner més de tres anys i al retorn es va enfrontar als begs dels Shirin. Aquestos el van atacar al seu palau i el van fer fugir (1724). Fou nomenat per la Porta, a petició dels begs, Meñli II Giray, germà de Saadet.
Va morir el 1732.
Referències
Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.
